Parlament, Govern i fiscal recorreran la sentència del setge a la Cambra

A la majoria de representants institucionals no els ha agradat en absolut que l'Audiència Nacional exculpés 19 acusats pel setge al Parlament. «Sorpresa» va ser la reacció més suau que va suscitar ahir la sentència entre molts polítics, alguns dels quals es van decantar per qualificatius més contundents, del tipus «barbaritat jurídica». Tant el Govern de la Generalitat com el Parlament i la Fiscalia consideren que els dos magistrats que han firmat l'absolució (el tercer, Fernando Grande-Marlaska, advocava per condemnar els implicats) no han analitzat correctament el perill en què, segons ells, es van veure immersos els diputats el 15 de juny del 2011. Amb aquest argument, presentaran un recurs davant el Tribunal Suprem.

Visiblement irritada amb el «menyspreu» de l'Audiència Nacional, la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert, va replicar que la Mesa no està disposada que els incidents quedin tancats «com si no hagués passat res». Per tant, seguiran batallant judicialment perquè es castigui els que van cometre actes de «violència, agressions i intimidació» com els que ella mateixa va dir haver patit i presenciat. Ara bé, no hi haurà unanimitat en la decisió. La Mesa va haver d'ajornar 24 hores la presentació formal del recurs, en primer lloc perquè el PSC i ERC van demanar més temps per llegir detingudament la sentència, però també per intentar convèncer ICV-EUiA, que dóna el cas per tancat.

A la tarda, les posicions es van clarificar. Esquerra va anunciar que s'abstindrà en la votació per dirimir si es presenta recurs, i ICV, lluny d'acostar-se a CiU, va demanar la dimissió del que era conseller d'Interior el 2011, Felip Puig, avui a Empresa.

ICV-EUiA I LA CUP, EN CONTRA / A l'espera del PSC (De Gispert va donar per fet que socialistes i republicans recolzarien el recurs), la divisió a l'hemicicle resulta insalvable. Tant la CUP com Ciutadans van sol·licitar que la qüestió s'abordi en una Junta de Portaveus, donat que ells no tenen representació a la Mesa. Els primers volen fer-ho per sumar-se als ecosocialistes i votar en contra de la mesura, mentre que els segons pretenen unir-se a la majoria formada per CiU i el PPC, que ahir van deixar clar que aposten per presentar recurs. «En alguns casos jo no dic que [els jutges] es burlin [dels diputats], però donen poca importància al que va passar», va insistir De Gispert amb sentiment de pesar. «La verdadera barrabassada va ser portar a judici una vintena de joves amb una tipificació jurídica impossible de demostrar», va replicar l'independentista David Fernàndez.

AMB PEUS DE PLOM / El  Govern català va reaccionar amb cautela. El seu portaveu, Francesc Homs, va anar amb peus de plom i va tractar sense esplaiar-se l'assumpte en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. «Aquest és un Govern que acata les sentències, encara que no estem d'acord amb parts de la resolució», va dir abans d'anunciar el recurs de l'Executiu català. En la versió en castellà de la trobada amb la premsa, Homs va anar una mica més enllà. «La societat catalana creu que aquesta mena de coses [en al·lusió als altercats] no poden tornar a passar», va al·legar, i va defensar la tasca dels Mossos davant les crítiques de la sentència: «Si al final resulta que la culpa del que va passar és de la policia, ¡ja podem plegar!»

Notícies relacionades

Per condemnar-los se'ls ha d'agafar

Una sentència amb excés de 'bonisme'

EL FISCAL I EL VÍDEO / També la Fiscalia de l'Audiència Nacional recorrerà l'absolució, segons va anunciar el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, després de mantenir una reunió «cordial» amb el president Artur Mas en què no es va abordar el tema de la consulta del 9-N. El Ministeri Públic, que demanava cinc anys i sis mesos de presó per als acusats, considera que els magistrats no han valorat degudament la prova que sobre els fets recollia un vídeo del setge.

De nou en el front polític, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va mostrar la seva por que la sentència tingui «repercussió en el futur». El diputat del PP a les Corts Vicente Martínez-Pujalte, en canvi, va reclamar respecte a la sentència malgrat que hi va haver «un cert assetjament», però poc després va sortir el portaveu popular al Congrés, Alfonso Alonso, per fer pinya amb el PPC i CiU i criticar que «ningú entén» la resolució.