Els partits frenen per enèsima vegada la llei electoral

En el llarguíssim i tortuós camí pel qual deambula des de fa temps la negociació de la llei electoral de Catalunya sempre pot aparèixer un obstacle nou que, per tangencial que sigui, sigui prou per decretar un altre temps mort. El 31 de juliol expira l'enèsim termini que es van fixar els partits per aconseguir un acord sobre una norma a la qual el president Artur Mas ha donat caràcter prioritari perquè vegi la llum en aquesta legislatura. Però els negociadors se n'aniran de vacances amb les mans buides i hauran de buscar una altra data límit perquè, segons fonts de la ponència, el procés fa dos mesos que està estancat i les posicions segueixen molt allunyades després de la proposta que va posar sobre la taula el PSC a l'abril.

L'última reunió de la ponència es va celebrar el 5 de maig i els partits van constatar que el model dels socialistes, basat en l'elecció directa de 58 diputats i la resta a través del vot a una llista de partit a partir de set demarcacions, concitava escàs entusiasme, atès que CiU i ERC van considerar que el sistema proposat amb prou feines augmentava la proporcionalitat i, a més a més, vulnerava la representativitat territorial.

Des d'aquella reunió gairebé no hi ha hagut contactes entre els grups i, segons fonts de la ponència, les negociacions es troben paralitzades per dos factors completament exògens. El primer van ser els comicis europeus. Les campanyes electorals acostumen a obrir un parèntesi en tota l'activitat del Parlament a fi d'evitar interferències. Menys esperable resultava l'últim dels esculls, que ha estat la crisi desfermada al PSC arran de la dimissió del primer secretari, Pere Navarro.

L'INTERLOCUTOR / I és que el negociador en nom dels socialistes és, precisament, l'home que reemplaçarà Navarro al capdavant del partit després del congrés del 19 de juliol, Miquel Iceta. En principi, el propòsit del PSC és que el seu nou líder segueixi portant les regnes d'un procés en què té sobrada experiència, raó per la qual no ha designat un substitut i prefereix esperar que Iceta pugui reincorporar-se a la negociació una vegada superada l'etapa interina en què es troba el partit. «Sense un interlocutor del PSC no té sentit que ens reunim», al·leguen fonts de la ponència, que subratllen que el recolzament dels socialistes és clau per elaborar una norma que requereix majoria reforçada (90 diputats).

Davant d'aquesta situació, els partits assumeixen la nova frenada i, malgrat incomplir el termini que s'havien marcat, confien a seguir negociant després de les vacances parlamentàries. De fet, Mas i Navarro van acordar, en una reunió al Palau de la Generalitat a finals de març, desencallar les negociacions. Un compromís que es va manifestar amb la proposta del PSC, que els mateixos socialistes van concebre com un «punt de partida» per donar impuls a la negociació. Des d'aleshores, i davant la falta de moviments, Navarro va elevar la pressió a Mas perquè s'impliqui personalment en el procés. El president va prometre que ho faria «quan arribi el moment». Ara el cap del Govern i Iceta podran tenir fil directe per arribar a l'acord.

Notícies relacionades

Essencial per a un canvi de model

La proposta socialista, ¿un bon primer pas?

SEGUEIX L'ESCEPTICISME / No obstant, davant tanta lentitud negociadora, els partits mantenen el seu escepticisme sobre la possibilitat que aquest intent sigui el bo. En l'última reunió, el PSC i Iniciativa van sol·licitar més temps per elaborar noves simulacions per buscar model electoral que millori la proporcionalitat i blindi la representació territorial, l'equilibri que sempre ha estat la pedra a la sabata dels negociadors.

El doble vot a l'alemanya sembla unir la majoria de forces, però l'enfrontament arriba a l'hora de dibuixar les circumscripcions. I l'elecció directa de diputats enfronta CiU i PSC amb ERC i ICV-EUiA.