Un nou intent de fugir del Dret Penal

El Govern central donarà avui llum verda a un projecte de llei de seguretat ciutadana molt diferent del poti-poti de dubtosa constitucionalitat que el ministre Fernández Díaz va presentar al seu dia arran dels disturbis del 15-M, i que va ser  mereixedor de tot tipus de retrets, incloent-hi el de jutges i fiscals, per tractar-se d'una retallada inèdita de drets fonamentals, una reedició del garrotada i a callar de la llei de  vagos y maleantes, que traspuava autoritarisme i anava destinada a emmordassar qualsevol mena de protesta social.

Segons sembla, la que va ser qualificada de llei de la puntada a la boca, inclou bona part de les recomanacions de diferents òrgans consultius i juristes amb l'objectiu de salvar la seva constitucionalitat. Així, desapareixen algunes de les qüestions més delirants: les identificacions per meres faltes administratives, els escorcolls mitjançant el nu integral, la imputació d'aldarulls als promotors de manifestacions (fins i tot legalment autoritzades), o la dissolució de reunions davant de qualsevol indici de «risc» d'alterar la seguretat ciutadana.

A la zona més tèbia del nou text se situen les sancions com ara infraccions greus per la sol·licitud de serveis sexuals retribuïts en zones de trànsit públic, però no l'oferiment d'aquests, cosa que no deixa de constituir una nova temptativa estèril de combatre la prostitució sense abordar obertament el fenomen en tota la seva complexitat social. Igualment, el Govern proposa suavitzar la sanció per captar imatges a policies, al castigar només les gravacions que suposin un perill per al funcionari o la seva família, o que posin en risc una operació. Però això introdueix un element de discrecionalitat que caldrà observar en la praxi diària de la llei. També es dulcifica el tractament a iniciatives com Encercla el Congrés o el setge al Parlament català. Només seran faltes greus les protestes davant les Cambres si provoquen una pertorbació greu. No obstant, no sembla que hagi de ser una llei administrativa la més adequada per ponderar les molèsties que comporta el dret de manifestació davant d'un Parlament. A part que el Codi Penal ja castiga els mateixos fets «si s'altera el funcionament normal de la Cambra», com sabem després del polèmic enjudiciament de l'Audiència Nacional.

En la zona més calenta del projecte mereix ser citada, per  incomprensible, la persistència d'Interior en la figura de la retenció policial. No haurien d'existir espais intermedis entre la llibertat o la detenció, malgrat el criteri favorable del Consell d'Estat. El text preveu que els agents puguin immobilitzar un ciutadà sense presentar càrrecs en cas d'escorcolls, proves d'alcoholèmia i identificació, per un temps màxim de 6 hores (!). ¿Què passarà en cas que la retenció acabi amb el trasllat a comissaria? ¿Es considerarà com un detingut, però sense tenir garanties com el dret a un advocat o a no prestar declaració contra si mateix?

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Finalment, es proposen sancions greus per a qui insulti un agent policial quan estigui «vetllant pel manteniment de l'ordre públic» en una manifestació, una cosa paradoxal si tenim en compte que el Codi Penal ja castiga l'agressió -i no l'insult- amb multes de menor quantia.

En qualsevol cas, malgrat els canvis, la futura llei falla per la base: es tracta d'un nou intent, com la llei Corcuera (1992), de fugir del Dret Penal administrativitzant la seguretat ciutadana. No de despenalitzar els supòsots il·lícits menys greus. Cosa que, a més de la desconfiança que suposa respecte a la Justícia, a la llarga comportarà  que hagi de ser el ciutadà qui demostri la seva innocència davant dels mateixos criticats tribunals i no l'Estat. Si no, ja ho veurem.