El Govern envia Jaume Matas a la presó al negar-li l'indult

Era un rebuig anunciat, però fins ahir no va ser oficial. El Consell de Ministres va denegar l'indult a Jaume Matas, expresident de Balears i exministre de Medi Ambient de José María Aznar, al tenir en compte que tant l'informe del Tribunal Suprem com el de la Fiscalia eren contraris a la concessió de la mesura de gràcia. De la maeixa manera es va manifestar el Govern sobre els perdons sol·licitats per l'exdirector general d'Ocupació i exdirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Lluís Gavaldà, l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, l'exalcalde de Marbella Julián Muñoz, el torero José Ortega Cano i l'assessor de l'Ajuntament de Madrid i dirigent de Noves Generacions del PP Ángel Carromero.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja va assegurar el 18 de desembre passat al Congrés que no apreciava «raons d'equitat, interès públic i justícia» per concedir l'indult al seu excompany de partit. La decisió del Consell de Ministres suposarà l'entrada a la presó de Matas, sentenciat a nou mesos per tràfic d'influències en el primer judici pel cas Palma Arena. Malgrat que  normalment els condemnats a menys de dos anys i sense antecedents no són empresonats, l'Audiència de Palma ja va rebutjar el 10 de desembre suspendre el compliment de la pena davant la falta de penediment i la gravetat del delicte, comès mentre Matas era la màxima autoritat de Balears. Ara aquest òrgan judicial haurà de ratificar la seva decisió, establir un termini per a l'ingrés a  la presó i determinar en quin centre es compleix la pena, tràmits que està previst que abordi la setmana vinent.

Notícies relacionades

El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos

El fiscal superior de Catalunya planteja recuperar l’arrest de 30 dies per multireincidència

'CAS PALLEROLS' / En una situació similar es troba Lluís Gavaldà, sentenciat a un any i 15 mesos pel desviament de fons de la UE cap a UDC. En un acte dictat el 6 de març del 2013, l'Audiència de Barcelona va exigir el compliment de la pena per als tres condemnats del cas Pallerols al considerar que en l'actual context de crisi resultaria «fins i tot obscè» que des de la justícia es prenguessin decisions que «encoratgessin» o «no posessin fre» a la corrupció.

Així mateix, el Govern es va oposar a indultar el jutge Garzón, inhabilitat per les escoltes del cas Gürtel, després de l'informe del Suprem en què s'al·legava absència de penediment i falta d'utilitat pública del perdó.