ERC insisteix a no fer cas del TC i CiU se'n desmarca

Reaparegut després d'unes quantes setmanes de silenci, el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, es va desfer ahir en elogis al president de la Generalitat, Artur Mas, i va assegurar amb especial afany que la sincronització entre els dos socis en el procés sobiranista continua en plena forma. Un diagnòstic que podria ser creïble si, hores abans, Junqueras no hagués provocat una nova estrebada a les costures del pacte CiU-ERC amb una crida a la desobediència civil en el més que previsible cas que el Tribunal Constitucional (TC) prohibeixi la consulta. En realitat, no va dir res que no hagués dit ja: el 9-N els catalans han de votar sí o sí. Però, d'ara endavant, dir això suposa posar contra les cordes el Govern de CiU, abocat a la tessitura d'acatar la impugnació de l'Estat o desafiar-la amb les urnes al carrer. L'Executiu va evitar polemitzar amb Junqueras, però CDC se'n va desmarcar, i va tornar a deixar patent que, passat el 9-N, els seus camins corren el risc de bifurcar-se.

El líder republicà es va ajudar de l'exemple de Martin Luther King per defensar que, igual que el pastor nord-americà va desafiar les lleis racials, «els catalans tenen el dret i el deure de desobeir perquè el dret a votar és fonamental. I, en aquest cas, la màxima expressió de la desobediència civil és votar». Amb aquesta afirmació, en roda de premsa, Junqueras precisava a què es referia quan, poques hores abans, a Catalunya Ràdio havia ressuscitat un debat, el de la desobediència civil, que en el passat li havia costat importants crítiques, com les que ahir es van sentir en boca del PSC, el PPC i Ciutadans. El mes de novembre passat, i des de Brussel·les, el president d'Esquerra Republicana havia deixat caure l'opció de paralitzar l'economia catalana si el Govern central impedia l'exercici del dret a decidir.

Ara, no obstant, l'objectiu és pressionar Mas perquè no flaquegi en aquest esprint final cap al 9 de novembre i, arribat el moment, posi les urnes perquè el vot popular cobreixi el buit legal que provocarà la probable suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria. Per evitar el foc creuat, el conseller i portaveu del Govern català, Francesc Homs, va defugir la polèmica i va reduir la crida a la desobediència civil a un simple «recurs literari» de Junqueras, mera gesticulació que forma part del guió del procés, informa Fidel Masreal.

Però, en aquell moment, CDC ja havia respost al líder d'ERC a través de la seva portaveu, Mercè Conesa, que va reiterar que la consulta només es podrà celebrar «en un marc de legalitat i amb les garanties democràtiques suficients». Amb aquesta afirmació, la cúpula nacionalista es va quedar un pas més enrere respecte a la posició mantinguda fins ara i verbalitzada, sobretot, pel seu número dos, Josep Rull. Diumenge, el coordinador de CDC va defensar que posar les urnes «depèn estrictament» de Catalunya, encara que admetia que hauria de partir d'un consens social i polític. Una cohesió que, per la seva aparent fragilitat, va reclamar ahir el conseller Felip Puig.

XOC DE PARERS

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

La posició oficial de CDC s'acosta així a la d'alguns membres del Govern, com la vicepresidenta Joana Ortega o el conseller Santi Vila, que han aconsellat obeir el Constitucional. El xoc de parers entre CiU i ERC a compte de la resposta al TC es barreja amb les tensions derivades de la comissió d'investigació sobre el cas Pujol que els republicans forçaran al Parlament, i que ha portat Mas a acusar el seu soci d'exercir una «política de vol gallinaci». Junqueras, com Homs, va evitar polemitzar, a menys de 48 hores de la nova mobilització sobiranista de la Diada, amb el seu aliat parlamentari, amb qui, a més, busca exhibir unitat la setmana que ve en el debat de política general.

La divisió entre CDC i Unió pel procés sobiranista va tenir ahir la seva última escenificació davant la porta dels lleons del Congrés, a Madrid. El portaveu de la federació, Josep Antoni Duran Lleida, va abandonar la Cambra baixa a penes uns minuts abans que una trentena de senadors i diputats sortissin a la porta principal per formar una petita V en suport de la reivindicació organitzada per a l'Onze de Setembre a Barcelona. Duran va sortir a peu i va pujar al cotxe oficial. Tampoc hi va estar present el diputat democristià Josep Sánchez Llibre, informa Iolanda Mármol.