El moment de dictar sentència divideix el Tribunal Constitucional

Deia l'historiador atenès Tucídides que la història «és un incessant tornar a començar». I en aquesta situació es tornen a trobar els magistrats del Tribunal Constitucional, que han de debatre sobre la llei de consultes catalanes, aprovada divendres i sota la cobertura de la qual ha estat convocat el 9-N. Els togats estan preparats per suspendre la norma quan els arribi el recurs del Govern central perquè així ho estableix la llei. No obstant, és a les seves mans  dictar sentència i en aquet punt les opinions es divideixen.

Fonts de l'alt tribunal expliquen que un grup de magistrats són partidaris de redactar la sentència abans de la data fixada per a la consulta, el 9 de novembre. Consideren que la suspensió automàtica d'aquesta llei i del decret de convocatòria del referèndum tindria més sentit si anés acompanyada en el menor termini possible d'una sentència en la qual s'afirmi que el 9-N no se celebra perquè és inconstitucional i no per un mer tràmit legal.

PÈRDUA DE CREDIBILITAT / Aquests jutges recorden la pèrdua de credibilitat que ha patit aquesta institució després de la sentència de l'Estatut de Catalunya -van trigar tres anys a dictar-la- i pensen que una resolució abans de la convocatòria contribuiria a «recuperar la confiança».

No obstant, altres togats defensen que un pronunciament de l'alt tribunal sobre aquesta qüestió requereix temps. Segons la seva opinió, les set setmanes que falten per al 9-N no són suficients per portar a terme «un estudi reposat i serè» d'un tema «de tanta rellevància per al país». I és que els jutges es volen prendre aquest debat amb calma encara que entenen que «els temps socials, polítics o mediàtics» van a un altre ritme i volen una resposta ràpida.

No obstant, les fonts consultades sí que coincideixen a assenyalar que la sentència de la llei de consultes catalana es coneixerà, previsiblement, abans que vencin els cinc mesos de suspensió perquè, si no és així, haurien de dictar una interlocutòria en què acordessin ampliar aquesta mesura cinc mesos més o aixecar-la. Així va passar amb la sentència sobre la declaració de sobirania del Parlament, resolta abans que vencés el segon termini el març passat.

Les esmentades fonts no volen comparar la resolució d'aquest conflicte amb la llei de consultes aprovada pel Govern tripartit l'any 2010. La deliberació sobre la constitucionalitat o no de la norma del tripartit, que està vigent perquè se'n va aixecar la suspensió, va quedar ajornada quan l'Executiu d'Artur Mas va començar a treballar en la llei que ara es discuteix per no interferir en el debat, segons fonts de l'alt tribunal. A més a més, aquestes fonts han explicat que tampoc els urgia dictar sentència perquè estaven convençuts que aquesta norma quedaria derogada amb la nova llei de consultes i, per tant, el recurs presentat pel Govern socialista hauria «perdut el seu objecte».

JUGAR AMB LA CONFUSIÓ / Els jutges, a l'espera del recurs del Govern contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N, ja especulen que aquesta norma no és completament inconstitucional, sinó només els articles que permeten convocar els ciutadans catalans per preguntar-los sobre qualsevol matèria.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Les fonts consultades expliquen -com recullen els quatre vots particulars del Consell de Garanties Estatutàries- que la llei discutida no pot jugar amb la confusió entre els termes consulta i referèndum. Diuen que cap comunitat autònoma pot preguntar als seus ciutadans sobre qüestions sobre les quals no té competències com és el model territorial de l'Estat.

Per això, els termes de la discussió semblen acotats, però en una sentència d'aquesta envergadura també és important el missatge, és a dir, la redacció de la sentència, i en aquest punt els temps es poden dilatar fins que el text convenci els 12 jutges. Els togats tenen clar que aquesta resolució ha de transmetre fermesa i això s'aconsegueix amb la votació unànime com va passar quan van anul·lar la declaració de sobirania. Així les coses, hi haurà part en set setmanes o en cinc mesos.