acte solemne Al palau de la generalitat

Mas convoca els catalans el 9-N per decidir el seu "futur polític"

El president diu estar disposat a pactar «fins a l'últim moment» la manera de fer la consulta

El Govern central posa en marxa de seguida els mecanismes per impedir el referèndum

Artur Mas, en el moment de firmar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N.

Artur Mas, en el moment de firmar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. / RUBEN MORENO

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al president Artur Mas li  agrada mostrar a les visites que van al Palau de la Generalitat una placa situada al Pati dels Tarongers que recorda que la institució que encapçala va ser creada el 1359 i que el seu primer president, nomenat per les Corts reunides a Cervera, va ser Berenguer de Cruïlles. És una manera de subratllar que la voluntat d'autogovern dels catalans no és cosa de fa tres dies. Mas, i ahir va tenir ocasió de recordar-ho en un discurs solemne (en què, per cert, no va oblidar mencionar Berenguer de Cruïlles), és el president número 129 de la Generalitat. És també, des d'ahir, el primer que ha convocat els catalans a decidir en una consulta si volen construir el seu futur polític al marge de l'Estat espanyol. I això ja no l'hi treu ningú, per més que aquesta consulta tingui en realitat molt poques possibilitats d'arribar a celebrar-se.

L'esperat moment va tenir lloc quatre minuts després de dos quarts d'onze del matí. Conscient potser que  disposa d'escassos dies per anar deixant imatges per a la història, Mas va donar a l'acte de la firma de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre tota la distinció de què va ser capaç. Després de passar la nit a la Casa dels Canonges, cosa gens habitual, el president es va fer acompanyar pel Govern en ple, els membres de la Mesa del Parlament, els líders dels partits que secunden el 9-N (excepte ICV) i altres autoritats fins al saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, i, una vegada allà, va desenfundar l'estilogràfica «de les grans ocasions» (una Inoxcrom amb l'escut de la Generalitat gravat) i va estampar la seva firma en el decret de convocatòria d'una consulta que té per objecte «conèixer l'opinió sobre el futur polític de Catalunya». Aplaudiments.

CONSTITUCIÓ / El decret té contingut. A més a més de fixar la data del 9 de novembre per votar, definir l'objecte de la consulta, recollir la doble pregunta -«¿vol vostè que Catalunya esdevingui un Estat? I en cas afirmatiu: ¿vol que aquest Estat sigui independent?»-, limitar la població que hi pot participar i especificar les regles de la votació, el document inclou un preàmbul que apel·la a la constitucionalitat de la iniciativa i recorda que la Generalitat «té la potestat d'exercir la iniciativa formal davant les institucions de l'Estat» per promoure una reforma de la Carta Magna.

D'aquesta manera, l'Executiu català tracta de buscar un escut davant l'imminent xoc institucional i jurídic que s'acosta. En el seu discurs institucional, en què va combinar el català, el castellà i l'anglès, Mas va arribar a assegurar que seguirà estant «fins a l'últim moment» disposat «a pactar les condicions per fer possible la consulta». «Però no podem -va afegir- caure en un immobilisme vestit de presumpta legalitat, que contrasta amb altres Estats que parlen i deixen parlar, que pacten per deixar parlar».

El prec del president, convenientment adornat amb una glossa dels «intensos i profunds llaços de germandat que ens uneixen amb la resta de pobles d'Espanya», no va aconseguir estovar el cor de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que immediatament després de la firma del decret de convocatòria per part de Mas va convocar la premsa per anunciar que en aquell mateix moment s'iniciaven els tràmits per recórrer davant del Tribunal Constitucional tant la cita del 9-N com la llei de consultes en què s'empara.

Notícies relacionades

D'aquesta manera, si es compleixen els terminis previstos, l'històric procés d'autodeterminació emprès ahir pel president de la Generalitat pot durar tres dies. Fins dimarts, data en què previsiblement es reunirà el ple del Constitucional amb caràcter extraordinari amb la finalitat d'admetre el recurs que presentarà el Govern demà mateix i decretar la suspensió automàtica de la llei i de la consulta.

Per fer visible aquesta nul·la voluntat de transigir en aquest assumpte, Mariano Rajoy no podia haver escollit un escenari millor que la Gran Muralla xinesa, davant la qual ahir es va retratar mentre advertia a Mas que s'ha ficat «en un embolic». De visita oficial a la República Popular de la Xina, Rajoy ha recorregut aquests dies al ric patrimoni de proverbis del país asiàtic per llançar missatges a Mas. «És millor tornar enrere que perdre's pel camí», li va recordar divendres. Algú li podria respondre amb aquell altre aforisme xinès que diu que «no es pot caminar contemplant les estrelles quan es té una pedra a la sabata».