L'ANC avala a contracor el 9-N i busca un model de plebiscitàries

L'Assemblea i Òmnium estudien demanar la llista única o exigir als partits un punt compartit

Les entitats esperen recuperar amb l'acte d'avui a BCN l'impuls del moviment sobiranista

Una gegantina lona de la campanya ’Ara és l’hora’ cobreix des d’ahir la façana de la Pedrera, a Barcelona.

Una gegantina lona de la campanya ’Ara és l’hora’ cobreix des d’ahir la façana de la Pedrera, a Barcelona. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / BARCELONA

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ultimar ahir, amb no poca protesta interna, una de les decisions més importants de la seva trajectòria. Ho va fer sense unanimitat en les organitzacions territorials i sectorials i en un ambient de catarsi marcat per les crítiques a la marxa enrere respecte a la consulta. Al final, i així s'anunciarà en el gran acte convocat per avui al migdia a la plaça de Catalunya per l'Assemblea i Òmnium Cultural, s'avalarà, a contracor, el succedani plantejat per Artur Mas per al 9-N i es demanarà la convocatòria d'eleccions plebiscitàries. Però no és clar quin tipus d'eleccions plebiscitàries exigiran les dues entitats, que ahir a la nit van mantenir una reunió després de recollir propostes que inclouen la llista única amb partits i societat civil, la candidatura «de país» sense partits i l'exigència que els partits acceptin un punt comú basat a proclamar la independència de Catalunya.

El nou 9-N ha generat un terratrèmol intern en les dues entitats. En la jornada de debat de les organitzacions sectorials de l'ANC, ahir, l'economista i membre de l'organització Elisenda Paluzie no podia ser més clara: «Tinc la sensació que estem en una trampa, que ens han pres el pèl, li han pres la càrrega política al referèndum, ens l'han degradat i ens han fet xantatge: si no hi ha suficient participació el 9-N no hi haurà plebiscitàries. Per tant s'ha d'anar a votar». Hi va haver veus encara més crítiques: «El Govern català no és capaç d'enfrontar-se a l'Estat, ni ho vol ni n'ha estat capaç. ¿Aquest és el Govern que ens ha de portar a la independència?», va dir el Miquel, de la sectorial de treballadors per la independència. L'Alfons, de Torrelles de Llobregat, va ser encara més dur: «L'astúcia del senyor Mas, ¿era per a l'Estat o per al poble de Catalunya per enganyar-nos?».

VEUS FAVORABLES / També hi va haver veus entusiastes. Per exemple, la del Toni, un membre de l'ANC del Bages. «Molta força i il·lusió en la consulta i demanem que s'estengui el nombre de taules a tots els pobles, i que el 9-N vagi acompanyat d'una gran protesta contundent contra l'Estat», va demanar. «La nostra participació el dia 9 està clara», va assumir l'Enric, de l'agrupació de Sants. Això sí, del referèndum s'ha passat a la «gigacostellada», en paraules de l'Amadeu, un altre membre de l'ANC. Amb tot, va demanar no encarar el 9-N amb objectius de participació excessius. I un prec: «Deixem de barallar-nos». No obstant, Paluzie es va preguntar si fent el procés participatiu a la manera del Govern català no s'està «cremant un cartutx». A això, l'Eva, una altra militant, va afegir: «¿Quines conseqüències pot tenir una participació molt baixa que enroqui el procés? No és obligatori que anem com bens a l'escorxador».

LA LLISTA ÚNICA / Però el centre del debat és com encarar les eleccions. Sobre aquest tema no hi ha una única posició. L'Enric, de l'ANC de Sants, explica les dificultats per arribar a un acord: «A Sants, com en altres llocs, no hi ha consens. La llista única pot restar vots de gent que no té la independència com a prioritat o que no veu bé a segons qui en la llista. És millor exigir als partits un o dos punts clars».

Notícies relacionades

La possible presència de Mas encapçalant una llista única és un altre dels punts que genera controvèrsia. «De cap manera podem recolzar el 9-N si no s'anuncia una candidatura unitària presidida per la societat civil», va proposar un altre militant. «¿I a qui fem president? ¿A Lluís Llach, a Pep Guardiola?», va replicar Paluzie.

L'ANC i Òmnium anunciaran avui la seva «proposta unitària», que pot deixar obert el tema de la llista, en un acte que pretén, sobretot, marcar múscul i recuperar l'autoestima del sobiranisme després d'una setmana agitada.