Un convidat insospitat

Prova d'agudesa visual. Agafeu una foto de l'acte central de la campanya pel sí-sí, a la plaça de Catalunya, el 19 d'octubre. Compareu-la amb una d'ahir, del míting final de la mateixa campanya per al 9-N. I busqueu-hi la novetat. A diferència de fa tres setmanes, l'expresident del Parlament i coordinador ara del Pacte Nacional pel Det a Decidir, Joan Rigol, va ocupar ahir un lloc d'honor a l'escenari. És més, dels principals oradors, aquest democristià i a la vegada home de la màxima confiança d'Artur Mas (sí, això és possible) va ser el primer a parlar, abans que Muriel Casals (Òmnium Cultural) i Carme Forcadell (ANC).

I és que, en els últims mesos, la figura de Rigol, semiretirat de la trinxera política, ha recuperat protagonisme, com s'explica en aquesta edició d'EL PERIÓDICO, tant de cara al públic (amb el Pacte Nacional) com entre bastidors. L'entronització definitiva va tenir lloc, doncs, ahir a la nit.

Contra l'Estat espanyol

Ara una prova d'agudesa auditiva. Escolteu el discurs de Carme Forcadell aquell assolellat 19 d'octubre. Davant l'estupefacció dels quadros de CiU presents, que no sabien si aplaudir o no, Forcadell va donar un ultimàtum a Mas: li va exigir que convoqués eleccions anticipades «abans de tres mesos» i, en contra del que s'havia especulat, no va dir ni una sola paraula sobre una eventual llista conjunta entre CiU i ERC, anhel de la federació i malson dels republicans. En la fresca nit als voltants de Montjuïc, ahir, Forcadell va obviar qualsevol referència a  les eleccions. El seu va ser un atac al Govern central. Va recórrer fins i tot a l'argumentari de Podem, allò que l'Executiu del PP «prefereix rescatar els bancs abans que les persones». Va reclamar un Estat català independent per «perseguir els corruptes» i va finalitzar el seu discurs, abans de perdre's en consignes pel sí-sí, animant «a votar contra l'Estat espanyol». Dos anys de campanya en positiu, de no anar a la contra, llançats per la borda.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Del discurs de Casals es pot assenyalar que es va ajustar al que serà la votació del 9-N, és a dir, un procés participatiu. Va exhortar a omplir les urnes en defensa «de la dignitat i les llibertats catalanes». És a dir, com a reivindicació, més que com a proclamació de la independència. En aquesta línia va dibuixar el marc on es pot comparar el procés de demà: «Suposa un repte encara més gran que la Via Catalana del 2013 i la V de fa dos mesos», va assegurar.

Tot i la gentada -millor no donar números i deixar-ho en gentada-, l'ambient va ser més aviat fred. Tant pel que fa al temps (com correspon a aquesta època de l'any, d'altra banda) com per la quantitat d'intervinents poc experts en l'oratòria. La multitud es va animar en pocs moments a cantar el clàssic «in, inde, independència» (sobretot amb l'apel·lació al vot de Forcadell). Al final hi va haver rumba i una estelada pirotècnica.