Emissaris de Rajoy, Sánchez i Mas han negociat fins al final

Quan el 12 de desembre del 2013 el president Artur Mas va anunciar solemnement que havia pactat amb la resta de partits a favor de la consulta una data de convocatòria -el 9 de novembre- i una doble pregunta per al referèndum sobiranista, el sociòleg de capçalera del PP, Pedro Arriola, feia mesos que era la veu i les orelles de Mariano Rajoy en les converses secretes que mantenia amb Joan Rigol, l'històric dirigent d'Unió i responsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que actuava com a emissari de Mas.

S'intentava reconduir les relacions entre l'Estat i la Generalitat en un pla de màxima discreció. Tant, que un dels primers pactes que van acordar és que si les trobades -que es van celebrar a Madrid i a Barcelona- es feien públiques, les parts implicades les negarien. Segons van confirmar a EL PERIÓDICO fonts coneixedores d'aquests contactes, el gener del 2014 es va unir a ells un tercer home, el socialista José Enrique Serrano. El llavors secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, el va col·locar en el tauler. Una estratègia a la qual mesos després va donar la seva benedicció l'hereu de la direcció del PSOE, Pedro Sánchez. Aquest triangle de fontaners polítics ha mantingut oberta l'aixeta del diàleg contra vent i marea i fins a les hores prèvies al 9-N.

MISSATGES RÀPIDS / L'existència d'aquesta via de comunicació explica que, per Nadal de l'any passat, la decisió de Mas de col·locar al calendari la consulta sense avisar abans la Moncloa molestés tant Rajoy. La corda es va tibar: el 18 de desembre, en la copa nadalenca que ofereix l'Executiu a la premsa, un periodista va preguntar al president si no tenia vertigen pel rumb que estaven prenent els esdeveniments a Catalunya. Ell va respondre aïrat amb el seu ja cèlebre «a veure a qui li agafa més vertigen». La situació s'havia enterbolit, però no va arribar a suposar la ruptura de les negociacions entre els emissaris del Govern central i la Generalitat. És més: va ser en aquest escenari crític quan es va fitxar Serrano per completar l'equip.

La intenció era que les converses al voltant de la consulta, que en aquells primers dies de l'any ja era coneguda com «el 9-N», servissin per trobar una sortida política al procés. Així, la reforma constitucional com a tercera via, la possibilitat de canviar la pregunta o diferents fórmules per buscar encaix constitucional al procés han ocupat hores i hores de conversa entre aquests tres veterans. «Ha sigut una via molt útil per reduir hostilitats en moments clau i per intercanviar missatges amb rapidesa», especifica una de les fonts consultades.

Aquest diari va telefonar o va establir contacte ahir a la nit amb tots els al·ludits. El líder del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, va declinar fer comentaris sobre «converses discretes». L'actual secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va apuntar que no pensava «ni confirmar ni desmentir» res d'això. També es va invitar a pronunciar-se Alfredo Pérez Rubalcaba, al diputat José Enrique Serrano i al sociòleg Pedro Arriola, que van preferir no fer cap comentari. A la Moncloa es van evitar les valoracions, mentre que des de la Generalitat es va voler puntualitzar que «va ser una iniciativa personal de Rigol sota la seva estricta responsabilitat».

Notícies relacionades

Rigol confirma contactes secrets entre la Moncloa, la Generalitat i el PSOE pel 9-N

Un convidat insospitat

LA PISTA DE DE GISPERT / El silenci que ha envoltat les trobades ha estat clau perquè fossin possibles, segons les fonts consultades. I això malgrat que alguns dirigents polítics han insistit en dates recents en què hi havia més moviment del que es percebia a primer cop d'ull. «Jo puc assegurar que en aquest moment s'està negociant amb l'Estat», va afirmar el 27 de setembre passat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a Catalunya Ràdio.

Hi havia negociacions. I diàleg per intentar reconduir un procés que, segons es va confirmar ahir, acabarà finalment en una consulta descafeïnada -i tolerada per Rajoy- en mans de la societat civil.