El sobiranisme segueix en marxa

El 9-N no haurà decidit res, però després del 9-N res podrà ser igual. Una mobilització com la d'ahir, en què 2.250.000 catalans van desafiar l'Estat (i el mal temps) amb una papereta a la mà, constitueix un acte d'afirmació política bastant més seriós que aquella ridícula anècdota a la qual el president del Govern, Mariano Rajoy, va voler rebaixar-la dissabte al referir-s'hi com «lo de mañana». La Catalunya que vol ser consultada -amb totes les garanties- sobre el seu futur segueix en marxa. I exigeix alguna mena de resposta. L'estratègia governamental del quietisme s'ha revelat estèril, igual que la de la prohibició i que la del menyspreu. Amb aquestes receptes, el suflé no baixa.

I no obstant, l'Executiu del PP continua entestat a creure (o a fer creure) que el problema no és polític, sinó jurídic. Així es desprèn del fet que el representant elegit per fixar la posició del Govern no fos un altre que el ministre de Justícia, Rafael Català, que es va limitar a qualificar el que va passar ahir d'«acte de propaganda sense validesa democràtica». I prou.

En canvi, Artur Mas no va dubtar a arrogar-se tot el protagonisme al comparèixer per fer la primera valoració del Govern després del tancament dels centres de votació. Va qualificar la mobilització d'«èxit total», va demanar suport internacional per forçar Rajoy a negociar la celebració d'«un referèndum legal i vinculant», va destacar la «simbiosi perfecta entre institucions, teixit associatiu i persones», i va fer una finta per situar-se ja en un escenari d'eleccions plebiscitàries al llançar un missatge inequívoc al líder d'ERC, Oriol Junqueras: «Quan anem junts avancem més i millor». Primer acte d'una campanya en què el president parteix indiscutiblement reforçat. Si és que accedeix a convocar els comicis.

PERCENTATGE INDEFUGIBLE

 Les xifres. Hi van participar 2.250.000 persones, que suposen una mica més que la suma dels vots que els partits del front pro consulta van obtenir en les últimes eleccions al Parlament i representen gairebé un 36% sobre un cens estimat de 6,3 milions. Seria un percentatge baix si això fos una convocatòria electoral ordinària. És un registre estratosfèric per a una costellada («de costellada en costellada fins a la victòria final» és el nou lema de l'independentisme enragé, a partir d'una expressió encunyada pel periodista i activista Antonio Baños). I és una xifra indefugible en una pseudoconsulta alegal sense campanya ni cens ni vot per correu i que el Govern central i diversos partits catalans havien cridat a boicotejar.

L'escrutini va aportar poques sorpreses i, com era previsible, la majoria del sí-sí va ser aclaparadora. La consellera de Governació, Joana Ortega -el Govern es va implicar absolutament en la comunicació de les dades-, va donar les xifres passada la mitjanit amb només el 88,4% de les meses escrutades. De les paperetes comptabilitzades a aquella hora, el 80,72% havia escollit l'opció del sí-sí, el 10,11% optava pel sí-no i el 4,55% s'inclinava pel no.

UN CLIMA BÀLTIC

La jornada es va iniciar amb clima bàltic i cues soviètiques. En l'argumentari que el Govern espanyol sol utilitzar contra el discurs independentista, una imatge recurrent és la d'una Catalunya que haurà de sortir de la Unió Europea i posar-se «a la cua» per negociar el seu ingrés. Bé, a jutjar pel que es va veure ahir, no sembla que la perspectiva d'haver de fer cua hagi de desencoratjar el sobiranisme. Les imatges de llargues files de ciutadans davant els punts de votació («de participació», segons l'argot eufemístic encunyat pel Govern) van determinar ja a primera hora del matí l'estat anímic del «procés» (un altre eufemisme). El 9-N era un èxit gairebé abans de començar.

A això hi va contribuir, sens dubte, la incertesa jurídica alimentada en els últims dies per la suspensió de la neoconsulta decretada pel Tribunal Constitucional a instàncies del Govern central. La possibilitat que els centres d'ensenyament habilitats com a col·legis electorals es veiessin obligats a tancar les portes en algun moment del dia per imperatiu judicial va empènyer centenars de milers de catalans a matinar per poder votar com més aviat millor. Ben d'hora, ben d'hora, com recomanava Pep Guardiola, que va volar dissabte des de Munic a Barcelona a fi de prendre part en el procés.

Els temors es van revelar infundats. La fiscalia i els jutges de guàrdia van imposar el criteri de considerar «desproporcionada» una eventual retirada de les urnes, encara que van obrir diligències per estudiar si hi ha pogut haver delicte d'alguna classe en l'actuació dels organitzadors d'aquest 9-N unplugged («si busquen un responsable, sóc jo», va advertir Mas). La prudent mesura de jutges i fiscals va propiciar que la jornada transcorregués gairebé sense incidents -més enllà d'alguns altercats protagonitzats per grupuscles d'ultradreta que van tractar d'impedir que la gent votés, ja fos segellant les portes dels centres, intimidant els voluntaris o, com va passar a Girona, intentant trencar les urnes-, però va generar un visible malestar entre alguns dirigents del PP català, que haurien desitjat una actitud més enèrgica per part de l'Executiu de Mariano Rajoy.

CONVERSES SECRETES

Notícies relacionades

Ampli dispositiu policial per tutelar un dia cívic i tranquil

Cospedal adverteix que el 9-N va ser il·legal i que el Govern "actuarà en conseqüència"

No era aliena a aquest malestar la sospita que la tolerància governamental davant la celebració d'aquesta versió light de la consulta pogués formar part del guió de les converses secretes entre emissaris de Mas, Rajoy i Pedro Sánchez que va desvelar EL PERIÓDICO dissabte i de les quals almenys bona part de la cúpula del PPC no en sabia absolutament res.

Tancada l'etapa del 9-N -«tancada amb glòria», va sentenciar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell-, la política catalana entra avui mateix en un cicle nou. Una fase en la qual els partits sobiranistes desplegaran els seus fulls de ruta cap a la independència. Hi haurà rutes més llargues i enrevessades. En altres, més curtes, la velocitat farà augmentar el risc de col·lisió. Alguns proposaran vies alternatives que no condueixen a l'Estat propi però que permeten una conducció més segura. Es parlarà de llistes conjuntes, de candidatures separades amb punts compartits, d'ofertes de pacte per esgotar la legislatura, de plebiscits i de pressions. A aquestes altures, no hi ha res decidit. I res serà igual.