El succedani de consulta va mobilitzar el 36% del 'cens'

L'advertència es fa obligada: totes les comparacions entre la votació celebrada ahir i qualsevol convocatòria electoral o de referèndum han de ser agafades amb pinces, ja que l'univers de potencials votants del 9-N superava en prop d'un milió de persones el cens oficial que pot votar en unes eleccions, que és de 5,4 milions de catalans. Si a aquesta xifra hi sumem, a partir de les dades de l'Idescat, els ciutadans d'entre 16 i 18 anys i els immigrants amb targeta de residència, ahir podien votar 6,3 milions de persones.

Puntualitzat això, hi ha dades que són irrefutables, sobretot en números absoluts. Els 2.250.000 votants estimats al 88,4% de l'escrutini superen per estret marge el registre que van obtenir en les eleccions autonòmiques del 2012 les quatre forces pro consulta del Parlament. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van aconseguir aleshores 2.100.523 vots, llistó que es va elevar ahir en uns 150.000 sufragis. El succedani de consulta també va superar amb escreix la mobilització independentista de l'última Diada, la V humana, estimada pels Mossos d'Esquadra en 1.800.000 persones. El precedent que es donava per fet que quedaria desbordat eren les consultes independentistes municipals, que, amb sortida a Arenys de Munt i meta a Barcelona, es van realitzar entre el 2009 i el 2011, i que van reunir en total més de 880.000 votants.

El terreny comparatiu es torna més pantanós a l'hora de transformar en percentatges els números absoluts. La Generalitat ha repetit per activa i per passiva que el 9-N no comptava amb un cens previ, però la vicepresidenta, Joana Ortega, va calcular en 5,3 milions els votants potencials. Però aquesta quantitat és errònia perquè minimitza el nombre d'immigrants amb dret a vot, que seria de 993.054. Així doncs, la votació d'ahir va mobilitzar el 35,7% dels 6,3 milions de votants potencials. Si es donés per bo el cens estimat per la Generalitat, el percentatge de participació s'elevaria fins al 41,6%.

En l'últim referèndum oficial convocat a Catalunya, el de l'Estatut el 2006, la participació es va situar en el 48,32% i llavors van votar 2.618.078 catalans. És imprescindible recordar en aquest punt que aquella votació era plenament legal i va comptar amb una campanya equivalent entre els partidaris del sí i del no. Només en algunes eleccions europees, com les del 2004 i el 2009, la mobilització va quedar per sota de la d'ahir. En la cita amb les urnes més recent, les europees del maig passat, hi va haver 2.536.152 votants.

Notícies relacionades

La consulta del 9-N, en directo

Ampli dispositiu policial per tutelar un dia cívic i tranquil

TRIOMF DEL 'SÍ-SÍ' / El cantat triomf del sí-sí es va plasmar en 1.649.239 paperetes quan l'escrutini encara no havia finalitzat. A falta d'acabar de comptar els vots a les grans ciutats, sembla probable que el suport final a la independència de Catalunya superi la suma dels partits del Parlament la direcció dels quals aposta obertament per la secessió. CiU, ERC i la CUP van reunir 1.740.818 sufragis en les eleccions autonòmiques del 2010.

A l'altra banda, el resultat provisional del no a la ruptura amb Espanya, tant en forma de sí-no com de no, és la prova més evident que els detractors de la independència s'han mobilitzat en un grau molt menor, ja que el PSC, el PPC i Ciutadans van sumar 1.271.395 vots en els comicis de fa dos anys.