Les dates clau del 'cas Gürtel'

9 DE FEBRER DEL 2009. La policia deté a València el responsable de l'empresa Orange Market, Álvaro Pérez, 'El Bigotes', com a cervell de la branca valenciana del 'cas Gürtel'. Esclata el cas.

11 DE FEBRER DEL 2009. El jutge Garzón, instructor de la causa, decreta presó incondicional per a Francisco Correa, presumpte cervell de la trama, i per a Pablo Crespo, exsecretari d'Organització del PP de Galícia, entre altres.

19 DE FEBRER DEL 2009. La fiscalia implica Francisco Camps en la trama corrupta per la frase d'una imputada que al·ludia al pagament de 30.000 euros en vestits per al president valencià. "Jo em pago els vestits", va replicar. La cúpula del PP el recolza sense fissures.

5 DE MARÇ DEL 2009. Baltasar Garzón s'inhibeix a favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) davant l'existència d'indicis contra Camps i el diputat autonòmic i secretari regional del PP Ricardo Costa.

13 DE MARÇ DEL 2009. El sastre de Camps, José Tomás, revela que aquest últim li va trucar el 8 de febrer "cinc vegades molt nerviós per saber si hi havia factures a nom seu", abans de declarar. També li va telefonar "entre vuit i deu vegades" mentre declarava.

21 D'ABRIL DEL 2009. El TSJCV es declara competent i assumeix la causa per suborn. A més de Camps, investiga l'actuació de Costa, que va percebre més de 7.000 euros en vestits.

23 D'ABRIL DEL 2009. Unes converses telefòniques gravades a Camps deixen en evidència la seva estreta relació personal amb 'El Bigotes'. El polític li diu a l'empresari "amiguet de l'ànima" i li demana quedar per "parlar del nostre assumpte, que és molt bonic".

20 DE MAIG DEL 2009. Camps declara com a imputat davant el TSJCV, i dos mesos després, el tribunal ordena el sobreseïment de la causa oberta contra els quatre imputats.

11 DE JUNY DEL 2009. La Fiscalia Anticorrupció demana l'elevació del cas al Suprem, a l'apreciar "prou indicis" de delicte contra el tresorer i senador del PP Luis Bárcenas i contra el diputat Luis Merino.

12 DE MAIG DEL 2010. Els socialistes recorren l'arxivament de la causa i el Tribunal Suprem ordena reobrir-la, a l'interpretar que acceptar vestits pot ser suborn passiu impropi.

15 DE JULIOL DEL 2011. Després que el TSJCV rebutgés incloure Camps en la causa per finançament irregular, el jutge Flors decideix obrir judici pel cas de suborn. Cinc dies després, Camps dimiteix com a president de la Generalitat i del PPCV, després d'acceptar Campos i Betoret la seva culpabilitat.

25 DE GENER DEL 2012. El jurat declara "no culpables" Camps i Costa per cinc vots enfront de quatre en la causa dels vestits. Una setmana després, l'1 de febrer, Crespo surt de presó a l'abonar una fiança de 100.000 euros.

9 DE FEBRER DEL 2012. El Tribunal Suprem condemna Garzón a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes de la Gürtel.

16 DE GENER DEL 2013. Transcendeix que Bárcenas va arribar a tenir 22 milions d'euros en un compte en un banc de Suïssa, segons la documentació enviada per aquest país al jutge Ruz.

31 DE GENER DEL 2013. Surten a la llum els denominats 'papers de Bárcenas', que recullen suposadament pagaments a les cúpules del PP des del 1990 fins al 2009.

7 DE FEBRER DEL 2013. L'entorn de la ministra de Sanitat va aportar documentació que intentava provar que ella no té res ae veure en la 'trama Gürtel', ni tampoc amb les relacions que pogués haver forjat el seu exmarit, Jesús Sepúlveda, amb els integrants d'aquesta xarxa corrupta.

27 DE JUNY DEL 2013. El jutge Ruz ordena presó incondicional i sense fiança per a Bárcenas al constatar l'augment del risc de fuga, i després d'alertar Suïssa que l'extresorer havia traslladat fons als EUA i l'Uruguai.

15 DE JULIOL DEL 2013. Bárcenas entrega a Ruz una vintena d'arxius i afirma que entre el 2009 i el 2010 va pagar 45.000 euros a Rajoy, i 45.000 més a Cospedal, en concepte de sobresous en b.

13-14 D'AGOST DEL 2013. Álvarez-Cascos, Arenas i Cospedal neguen, davant el jutge, cobraments en b.

Notícies relacionades

El jutge Ruz considera que Mato es va lucrar de la trama Gürtel

Mato presenta la dimissió després de ser acusada pel jutge Ruz de lucrar-se de la 'xarxa Gürtel'

3 DE FEBRER DEL 2014. Un informe de la UNEF, datat el 31 de gener, conclou que la trama Gürtel va moure més de 25 milions d'euros en diner negre entre el 1996 i el 2009. Aquest mateix informe identifica l'exministre Álvarez Cascos com a perceptor de comissions.

26 DE NOVEMBRE DEL 2014. El jutge Pablo Ruz considera la ministra de Sanitat, Ana Mato, partícip a títol lucratiu en els negocis del seu exmarit, Jesús Sepúlveda, imputat en el 'cas Gürtel'. El magistrat proposa que l'exdona de l'exalcalde de Pozuelo (Madrid) torni els diners de què es va beneficiar pels negocis d'aquest amb la xarxa que dirigia Francisco Correa.