Falta #MésDemocràcia

Alicia Sánchez-Camacho (PPC), Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) i Albert Rivera (Ciutadans); Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT), els rectors de nou universitats catalanes i  un llarg etcètera de personalitats i ciutadans van subscriure el febrer del 2013 el decàleg #MésDemocràcia, fruit d'un ampli debat impulsat per EL PERIÓDICO (entretots.elperiodico.cat). Des d'aleshores fins dijous passat, el bagatge del Govern -i de la Generalitat- pel que fa a mesures contra la corrupció i per la regeneració democràtica es resumia en uns quants anuncis i moltes menys concrecions. Si la compareixença d'aquesta setmana de Rajoy al Congrés dels Diputats suposa o no un punt d'inflexió s'haurà d'anar veient. Però en el millor dels casos -és a dir, que les mesures anunciades es perfilin, es posin en pràctica i siguin eficaces- seguirà quedant molt per fer.

Quantitativament, Rajoy va golejar dijous passat #MésDemocràcia: 70 mesures contra 32. La majoria, fiscalitzadores de l'activitat dels alts càrrecs de l'Administració i dels partits, i amb un abast encara per definir. Però el president del Govern no va parlar de diverses de les propostes fonamentals del decàleg. Ni rastre, en especial, de les mesures més pròpiament regeneradores, participatives i destinades a aprofundir en la democratització de la vida pública.

Accés ciutadà

Algunes de les assignatures pendents tenen tradició. La reforma de la llei electoral, per exemple. #MésDemocràcia va proposar un sistema mixt: part dels diputats serien elegits per circumscripció, i la resta, en llista única oberta. També la reforma de l'elecció dels òrgans constitucionals i els consells dels ens públics, suprimint les quotes partidistes.

El decàleg apostava per l'accés ciutadà a institucions i partits a través de les tecnologies de la informació, i per la formació en valors, tant en l'educació com dels funcionaris públics. Res d'això va aparèixer a la bateria d'anuncis de Rajoy.

En altres àmbits hi ha més sintonia, tot i que amb #MésDemocràcia generalment situada diversos passos endavant. Per exemple, en el fet que el finançament il·legal dels partits sigui delicte, tot i que el decàleg advocava per fer el mateix amb l'enriquiment injustificat dels càrrecs públics. D'acord també a dotar la justícia i l'Agència Tributària de més recursos per agilitzar les investigacions i els processos. Aquí Rajoy sí que es va estirar una mica i va prometre fins i tot la fixació d'«un termini màxim» (no va dir quin) per a la instrucció judicial. També més mà dura en l'àmbit de les inhabilitacions, les prescripcions i la recuperació de béns. I més transparència en els indults.

Els partits, sota la lupa

El control i les obligacions dels partits polítics, tant en la seva organització com sobretot en el seu finançament, acaparen la meitat exacta -35- de les mesures anunciades pel president del Govern central. I sí, hi ha coincidències, certament, com  la democratització del seu funcionament, tot i que #MésDemocràcia demanava eleccions primàries i el persident Rajoy només va parlar de «fórmules de participació directa dels afiliats». O la limitació i la transparència més gran de les donacions, i també la publicació i fiscalització anual dels seus comptes, si bé el decàleg reclamava unificar la comptabilitat dels partits i de les seves fundacions i suprimir la distinció entre les partides electorals i les ordinàries. Rajoy, per la seva part, prohibeix que els bancs els condonin deute i imposa el marcatge a l'home als tresorers. I mentre que el pacte ètic dels partits polítics inclòs a #MésDemocràcia advocava perquè els imputats cessin quan el jutge presenti «indicis racionals» de delicte, el president del Govern opta per la suspensió de militància als que se'ls obri judici oral i l'expulsió dels condemnats.

Notícies relacionades

De la reforma a la ruptura

Com més població, més recursos

 

Poca cosa va concretar Rajoy, en canvi, sobre la reforma de la llei de contractes públics: que hi haurà una nova regulació, noves obligacions, prohibicions i incompatibilitats. Més clar quedava en el decàleg, que proposava el control independent i la difusió on line de les adjudicacions, les ofertes guanyadores i les perdedores; un límit legal dels sobrecostos, i diferents mesures per perseguir els corruptors: inhabilitar els condemnats per corrupció per presentar-se a concursos.