El 'cas Noós', en resum

La causa contra Urdangarin i la infanta Cristina es va destapar amb les irregularitats de la construcció del poliesportiu Palma Arena

4
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El denominat 'cas Noós', també conegut com el 'cas Urdangarin o l'operació Babel, deriva del denominat 'cas Palma Arena', que va evidenciar un desquadrament comptable de més de 50 milions d'euros en els comptes de construcció del poliesportiu de la capital mallorquina. La investigació dels comptes d'aquesta obra va destapar convenis de col·laboració entre una entitat sense ànim de lucre, l'Institut Noós i el Govern balear. El jutge instructor José Castro va descobrir en aquests documents prou motius per obrir una nova peça separada, la número 25 del cas, per apropiació indeguda de fons públics, malversació de cabals públics i frau a l'Administració. L'Institut Noós va tenir relacions amb diverses administracions.

Els responsables de l'Institut Noós són Iñaki Urdangarin, marit de la infanta Cristina, i el seu exsoci Diego Torres. Els càrrecs que els imputa la Fiscalia Anticorrupció són malversació, frau, prevaricació, falsedat i blanqueig de capitals. Qui va destapar el cas va ser el diputat socialista al Parlament balear Antoni Diéguez, que el febrer del 2006 va difondre que el Govern llavors presidit pel popular Jaume Matas havia pagat 1,2 milions d'euros a la Fundació Nóos perquè celebrés a Palma de Mallorca un Fòrum sobre Turisme i Esport entre els dies 22 i 25 de novembre del 2005. El congrés va durar tres dies i la seva repercussió va ser escassa i el seu cost elevat. Nóos i diverses empreses satèl·lit van seguir funcionant fins al 2009.

FACTURACIONS CREUADES

La investigació ha deixat al descobert que l'Institut Noós i les seves filiales van servir per generar una activitat econòmica sorprenent malgrat no tenir ànim de lucre. La firma de convenis de col·laboració, principalment amb entitats públiques, per part d'aquestes empreses representades per Urdangarin, és considerada pel jutge i la fiscalia com a irregular. La qüestió fonamental és que no es van convocar concursos públics i que l'Institut Noós era una pantalla de facturació d'una xarxa societària. Diverses empreses dependents de l'Institut Noós es facturaven serveis entre si.

El jutge Castro va aixecar el secret del sumari el 2011 i va imputar a Iñaki Urdangarín delictes en l'activitat de Nóos d'evasió d'impostos, frau fiscal, prevaricació, falsedat documental i malversació de cabals públics.

LES DECLARACIONS

Els dos primers imputats cridats a declarar van ser l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, i la seva dona, Ana María Tejeiro, que es van acollir al seu dret a no declarar l'11 de febrer del 2012. Sí que ho va fer Miguel Tejeiro, germà de la dona de Torres, que va exercir de comptable en diverses de les societats i va ser secretari de Nóos. Tejeiro va reconèixer que el duc de Palma i el seu soci van crear una societat a Belize, assessorats per l'advocat especialitzat en fiscalitat Salvador Trinxet, per pagar menys impostos. Aquesta dada evidenciava la complexitat de l'entramat societari de l'Institut Noós.

Iñaki Urdangarin va declarar durant dos dies el febrer del 2012. En el seu testimoni es va desvincular de la gestió de l'Institut Nóos i va exculpar la infanta Cristina. Durant el seu segon dia de declaració, va reconèixer que el 2006 el rei Joan Carles li havia demanat, per mediació del seu amic i assessor legal José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao, que abandonés l'Institut Nóos. El fiscal va destapar l'existència d'un compte bancari a Suïssa que Urdangarin va acceptar haver utilitzat. La institució de la Corona semblava sentir-se amenaçada.

EMBARGAMENTS

El gener del 2013, l'Advocacia de l'Estat es va personar com a acusació particular en representació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT). El 4 de novembre del 2013, el jutge José Castro va embargar la meitat indivisa del luxós palauet de Pedralbes propietat de la infanta Cristina i el seu marit, i tres vivendes més menors a Palma i Terrassa. El total de béns embargats és de 16 propietats. El 7 de gener del 2014, el jutge Castro va decidir imputar la infanta Cristina per blanqueig i delicte fiscal. El 7 de novembre del 2014, l'Audiència de Palma va confirmar la imputació per delicte fiscal, encara que no per blanqueig de capitals.

Notícies relacionades

La investigació del 'cas Nóos' va a càrrec tant del jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, com de la Fiscalia Anticorrupció i la Policia Judicial. L'acusació la porta el fiscal Pedro Horrach Arrom. Des del 10 de febrer del 2012 el col·lectiu Manos Limpias actua com a acusació particular.

La infanta Cristina serà jutjada per l'Audiència de Palma com a presumpta cooperadora en dos delictes fiscals comesos pel seu marit, Iñaki Urdangarin, ja que el jutge instructor l'ha inclòs com a acusada en l'acte d'obertura de judici oral. En contra dels arguments de la defensa de la infanta, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, Castro ha considerat que l'acusació popular que exerceix el sindicat Manos Limpias està legitimada per portar a judici en solitari la germana del Rei, per a qui reclama vuit anys de presó.