Pablo Iglesias: "¿Independència? Tot s'ha de discutir democràticament"

En menys d'un any, aquest jove politòleg ha passat dels platós de televisió a disputar al PSOE l'hegemonia de l'esquerra espanyola. El canvi de les enquestes, que situen el secretari general Podem com a ferm aspirant a la presidència del Govern, ha moderat el llenguatge i les propostes de Pablo Iglesias, que ja no promet ruptures sinó una reforma tranquil·la.

--Les autonomies, mal finançades, suporten bona part de la despesa social. ¿Comparteixen o no que Catalunya pateix un sever dèficit fiscal? Perquè a l'esborrany del seu programa no ho esmenten.

--Ningú està satisfet amb el finançament autonòmic, s'ha d'obrir un gran debat. Jo vinc de Madrid, on la gestió de recursos públics per part de la Comunitat de Madrid s'ha traduït en la privatització de la sanitat i en dificultats de les universitats. A l'hospital de Bellvitge he vist una situació molt semblant. S'ha d'obrir un gran debat que faci compatible la màxima eficàcia amb, novament, l'eficàcia raonable de la descentralització. Una centralització administrativa més gran en la gestió dels recursos públics no millora l'eficàcia, però hem vist que en moltes unitats territorials de l'Estat s'ha utilitzat els recursos públics, un cop més, perquè s'enriqueixi una minoria. S'ha de fer una revisió i obrir un gran debat en què tots puguin discutir.

--¿Quina opinió li mereixen a Podem règims fiscals preconstitucionals com el concert econòmic o el conveni navarrès?

--És enormement complex, però nosaltres som una força política amb una clara vocació plurinacional, cosa que ens fa ser enormement respectuosos. Encara que a priori hi ha elements que creiem que han de ser revisats, jo crec que la mà estesa i el diàleg sempre és el millor mecanisme per arribar a acords.

--Expliqui'm millor això del "dret a decidir sobre tot".

--Els que som sobiranistes entenem que la sobirania es construeix mitjançant un Estat capaç de protegir el ciutadà. No hi ha sobirania sense escoles i hospitals públics. Alguns es pensen que la sobirania és el color de la bandera que posen a l'edifici oficial, que després privatitzen. La sobirania és tenir instruments sobirans. Sobre la qüestió territorial, crucial per entendre els problemes polítics i històrics d'un país de països, d'un país de nacions com és Espanya, el dret a decidir només és possible amb un o diferents processos constituents relacionats entre si. És mentida que la solució la tingui Mas, que pretén negociar amb Rajoy en un despatx envoltats de senyors molt rics que no paguen impostos i que tutelaran aquesta negociació. Els sobiranistes de veritat, de sempre, que hem reivindicat la sobirania i que no tenim cap problema amb els diferents sentiments nacionals, diem que no: el procés per dalt, no; el procés, per baix.

--Als catalans que volen decidir això els sona ambigu, evasiu...

--Ambigu és qui diu que això es pot fer amb una declaració unilateral, sabent que no es pot. Nosaltres diem com es pot, però alguns temen que parlar del dret a decidir de veritat impliqui que, potser, el tema dels comptes a Suïssa i Andorra serà impossible. Per defensar la sobirania és un error aliar-se amb el partit de Pujol, Mas i les seus embargades.

--¿Planteja un procés constituent específic a Catalunya?

--És ineludible. La societat catalana té especificitats que no es poden tutelar. Cameron va poder pactar el referèndum escocès perquè el Regne Unit no té Constitució, per sobre de la Cambra dels Comuns no hi ha res. Aquí, sí; per això proposem un procés constituent. ¿Què proposa Pedro Sánchez? Un acord PSOE- PP per enganyar els catalans amb el mocadoret de la reforma constitucional. S'ha de ser valents i discutir-ho tot. El que subjau en les crítiques que hem rebut a Catalunya és el temor que, amb un procés constituent i una victòria de Podem a les generals, podria ser que molts catalans d'aquesta Espanya no vulguin anar-se'n. A molts, això els dol i els preocupa.

--¿El poble català és, al seu parer, un subjecte polític i sobirà? 

--La qüestió no és el que jo vulgui o prefereixi, sinó el que diu l'ordenament jurídic existent, que al seu dia va negociar el catalanisme polític. La legalitat vigent no permet en termes jurídics que això es produeixi, això ho sap tothom. Perquè els catalans puguin tenir la paraula, o obrim el candau del 78, o no es pot. Cap actor polític amb vocació de govern arriba tan lluny com nosaltres, però les condicions de possibilitat són les que són. Altres, sense vocació de govern, poden demanar la lluna.

--Per dissipar qualsevol dubte: ¿el procés constituent que plantegen hauria de permetre que Catalunya votés 'sí' o 'no' a la independència?

--Totes les possibilitats de relació jurídica amb l'Estat, i totes són totes, s'han de discutir democràticament. Crec que és una manera molt clara de respondre: totes i cadascuna de les possibilitats. En la democràcia no hi ha límits, però la fórmula per discutir és obrir aquest procés constituent. Si no s'obre aquest candau i no s'asseguren els instruments de la sobirania, estem construint castells en l'aire.

--¿Què diferencia el procés constituent d'una reforma de la Constitució? Al final, els consensos exigits són els mateixos...

--La reforma de la Constitució ja sabem què és: Rubalcaba i Rajoy s'ajunten per reformar l'article 135, sense referèndum ni res. La nostra tradició és de màxima participació: un procés constituent és un debat de país en què els actors polítics no es posicionen en funció de la conveniència conjuntural. Treballarem per aconseguir una pressió social, perquè el poble digui 'no' a les forces polítiques que prefereixen una negociació de reservat de restaurant. Vull una Constitució que garanteixi que no es privatitza la sanitat, l'educació, l'atenció a la gent gran, que el fill d'una família de condició humil pugui anar a la universitat... Més sobiranistes que nosaltres, ningú. No ens donaran lliçons de sobiranisme els que entenen que la sobirania es defineix pel color de les banderes. Tant me fa que als nens se'ls atengui en català, en eusquera o en castellà; el que m'importa és que se'ls atengui.

--Dret a decidir sobre tot. ¿També monarquia o república?

--Als monàrquics els encantaria que ens plantéssim en aquest debat, monarquia o república. Jo no entraré en aques joc...

--No entren en cap joc...

--En el debat monarquia o república guanyen els de sempre: guanyen els corruptes, guanyen els 'urdangarines', guanya el que ha significat una institució degradada. El que més desitgen els monàrquics és veure els seus adversaris com a republicans en lloc de com una majoria social. La pregunta és: ¿Els ciutadans són majors d'edat o no? Doncs si el senyor Felip de Borbó està tan preparat, suscita tanta simpatia i ho fa tan bé, que es presenti a les eleccions, que potser les guanya. Llavors serà cap de l'Estat perquè l'hauran votat, no per tenir sang blava.

--¿Quin serà el cartell electoral de Podem a Catalunya?

--Aquí hi ha gent magnífica que podrien ser candidates o candidats en unes eleccions a Catalunya, però un cop més ho decidirà la gent…

Notícies relacionades

Pablo Iglesias: "La pàtria de Pujol i Bárcenas són els diners. És una aliança de traïdors per enriquir-se"

Pablo Iglesias: "A Europa li convé una relació pacífica amb Rússia"

--¿Els donarà temps a fer-ho si hi ha un avançament electoral?

--Perfectament. Després del míting de la Vall d’Hebron, estaria encantat que convoquessin eleccions demà.