Els germans Pujol rematen el seu pacte de silenci sobre el «llegat»

La tercera i última estació de la processó parlamentària del clan Pujol Ferrusola va confirmar el ferri pacte de silenci forjat al si de la família per sostenir a capa i espasa la versió amb què el patriarca, l'expresident Jordi Pujol, es va immolar políticament el 25 de juliol passat al confessar que va ocultar a l'estranger una «herència» del seu pare. Els tres últims fills citats per rendir comptes davant el Parlament, Oleguer, Mireia i Josep, van complir amb la definició que va fer de la saga set dies enrere el seu germà Pere: «Som una família ben avinguda». I com a tal s'han comportat els set germans aquestes tres últimes setmanes al descarregar tota la responsabilitat de la gestió del llegat sobre el més gran, el Jordi, que va assumir les regnes d'aquests fons el 1990. L'origen i el recorregut anterior i posterior d'una xifra que en aquella data rondava els 500 milions de pessetes segueix sent, en paraules d'Oleguer i Josep, tot un «secret de família».

Mireia va optar per l'estratègia més senzilla per mantenir el secret ben guardat: no obrir la boca. A diferència de la resta dels seus germans i fins i tot dels seus pares, la penúltima del clan, imputada per haver mantingut ocult el seu compte d'Andorra, es va negar a donar explicacions i es va armar de la paciència suficient per aguantar en silenci el xàfec de sospites que l'oposició va anar deixant caure sobre ella. Ni una paraula.

Abans i després d'ella, el més petit dels Pujol, Oleguer, i l'únic germà no imputat, Josep, van calcar l'estratègia del primogènit, Jordi. Amb estils diametralment oposats però amb un fil argumental semblant, tots dos van precipitar sobre els diputats reguitzells de dades amb què van fer gala del seus dilatats currículums empresarials, l'exhaustivitat dels quals va contrastar amb la pertinaç sequera d'informació sobre la deixa del seu avi Florenci. Oleguer i Josep van assegurar haver-se assabentat de l'existència del llegat el 1990 pel seu germà Jordi i van confirmar que el pastís es va repartir en vuit trossos de 62 milions d'euros cada un per a la matriarca, Marta Ferrusola, i els seus set fills, cosa que inclouria Oriol Pujol, que la setmana passada va evitar aclarir si va cobrar la seva part del llegat i va negar haver-se acollit a cap regularització.

A la pregunta d'on enfonsaven les arrels aquests fons, Oleguer va insistir en la teoria dels negocis de divises a què es dedicava el seu avi. El mateix va repetir Josep després, però va deixar entreveure que sabia alguna cosa més que no podia explicar: «Si dic alguna cosa, puc perjudicar el meu germà Jordi», va pretextar en al·lusió a la declaració judicial que el primogènit ha d'afrontar el 26 de març i que ha sigut l'excusa perfecta dels Pujol per sostenir el seu silenci. Oleguer va demostrar que el llegat ha sigut un calvari per a la família al subscriure la primera autocrítica moral del clan: «Potser va ser un error que el meu pare no renunciés a l'herència».

Pel que fa a la gestió posterior de les seves respectives remeses, Oleguer i Josep van coincidir que les seves quanties van ser ingressades a l'andorrana Banca Reig, l'actual Andbank. El benjamí de la família va afegir que, el 2001, aquesta entitat «els va convidar a anar-se'n» i llavors va transferir el seu capital a la Banca Privada d'Andorra fins que el va regularitzar el 2014 gràcies a l'amnistia fiscal del PP.

El que tampoc va aclarir és com els 360.000 euros que va cobrar el 1992 van arribar a doblar-se durant aquests 22 anys, donat que la quantitat que va legalitzar va rondar els 750.000 euros. El seu germà Josep va tractar de donar-li un cop de mà adduint que els tipus d'interès de l'època poden explicar l'increment del saldo. «No era un fons amb què pensés guanyar diners. Era una reserva per si de cas», va justificar aprofundint en la tesi paterna que l'objectiu de la deixa era garantir la supervivència familiar en cas d'inestabilitat política.

RIC ALS 30 ANYS / «Jo no sé com han gestionat els seus diners els meus germans. Cada un hem anat per lliure», va apuntar Josep. Igual que els seus cinc germans, Oleguer i Josep Pujol no van poder sustentar els seus relats en cap prova documental perquè, si existeix, l'únic que la té és el seu germà Jordi, en qui van afirmar haver dipositat una «confiança» cega tots aquests anys.

Josep, amb una ostentació que el va portar a afirmar que ja «era ric amb 30 anys», va ser qui més incògnites va deixar sense aclarir sobre la seva fortuna al negar-se fins i tot a revelar si avui té en regla els seus fons a l'estranger.  Es va escudar per fer-ho en l'actitud del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a qui va acusar de trencar la confidencialitat d'aquestes dades en alguns casos amb fins partidistes. Tot i aquesta opacitat, va proclamar que està «net» perquè l'Agència Tributària el va investigar i l'expedient es va tancar sense sancions.

Notícies relacionades

Oleguer, Mireia i Josep Pujol declaren avui a la comissió d'investigació del Parlament

Un xoc i moltes espines

«CONFABULACIÓ» / Oleguer, al contrari, es va valer precisament de la regularització del seu patrimoni per repel·lir les acusacions d'evasió fiscal. «El defraudador és aquell a qui se li obre una inspecció, aquest no és el meu cas», va al·legar. El fill menor de l'expresident, imputat per frau fiscal i blanqueig de capitals, va atribuir a una «confabulació» la investigació de l'Audiència Nacional.

El petit de la saga només va reconèixer com a propis 10 dels 89,5 milions d'euros que va consignar en la declaració de béns a l'estranger efectuada el 2012. La resta, va dir, pertany als accionistes de les empreses que ell gestiona i per això no es pot considerar patrimoni seu. I va garantir que, encara que molts d'ells radiquin en paradisos fiscals, estan tributats.