Els Mossos formen un miler de policies locals sobre gihadisme

Prop d'un miler de caps i comandaments de totes les policies locals de Catalunya assisteixen des de dimarts a unes jornades intensives organitzades per la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra en què se'ls instrueix sobre gihadisme, se'ls detalla quina amenaça suposa aquest terrorisme a Catalunya, se'ls informa sobre els seus riscos reals i se'ls alliçona sobre protocols d'autoprotecció. L'èxit de la convocatòria ha sigut tan gran que els organitzadors han dividit els participants en tres grups. Avui se celebrarà l'última sessió a Egara, les dependències centrals que els Mossos tenen a Sabadell.

Les jornades marquen sens dubte un punt d'inflexió en les relacions entre la policia de la Generalitat i les 215 policies locals catalanes. Els Mossos pretenen consolidar, amb aquesta i altres iniciatives similars, el concepte d'una seguretat integral en què les policies municipals siguin coresponsables. Per tant, no només se les té en compte sinó que en moments com aquest, amb una amenaça real de terrorisme gihadista a Europa, es comparteix informació «confidencial i reservada» a la qual tenen accés els Mossos, i en un context de confiança.

A alguns els va costar entendre això últim, ja que la sessió d'ahir es va haver de paralitzar alguns minuts quan es va descobrir uns assistents gravant amb el telèfon mòbil una de les xerrades. La jornada va prosseguir sense més interrupcions quan es va recordar que la informació era «delicada» i d'ús «exclusivament policial».

'CHARLIE HEBDO' / Encara que la iniciativa va partir dels comandaments de la Comissaria d'Informació dels Mossos, que té entre les seves funcions combatre el terrorisme, alguns responsables de policies locals havien manifestat la seva preocupació per la falta d'informació oficial sobre com havien d'actuar i autoprotegir-se davant l'amenaça del gihadisme. Els tràgics successos de París del gener passat després de l'atemptat al setmanari Charlie Hebdo, que van elevar un punt el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya i a Catalunya, van fer saltar les alarmes. Tots els membres de les forces de seguretat es convertien en objectiu dels terroristes.

Les jornades són de cinc hores i arrenquen amb una primera introducció del comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. En les següents xerrades s'entra directament en matèria. Els agents municipals reben unes primeres lliçons sobre la història del gihadisme, en què els instructors es preocupen molt a l'hora de diferenciar entre religió i terrorisme. Després del repàs històric i l'evolució es fa una fotografia de l'actual situació al Pròxim Orient i i l'Àfrica. I es detalla com les guerres de l'Iraq i Síria van enfortir la creació de l'autodenominat Estat Islàmic, EI, els líders del qual han arribat a gravar missatges en castellà amenaçant Espanya directament.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Se'ls instrueix sobre explosius, sobre armament, sobre el modus operandi d'aquests grups terroristes i sobre el fenomen dels llops solitaris. I s'incideix molt en el risc dels retornats, un fenomen menor a Espanya, si es compara amb França. Dels 70 espanyols que es calcula que han viatjat a combatre a les files de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, n'han tornat deu, cinc són a la presó al Marroc, i la resta, oficialment en parador desconegut. Però se'ls adverteix que hi ha mobilitat a Europa i hi ha 600 retornats a tot el vell continent amb instruccions d'«actuar».

El bloc final de la xerrada és el que desperta més interès. Els Mossos els indiquen quines són les seves mesures d'autoprotecció davant l'actual nivell d'amenaça. I, tot i que es tracta d'un protocol que no és de compliment obligat, els comandaments en prenen bona nota amb la intenció, segons alguns assistents, d'aplicarlo a les seves policies.