Rato hauria regularitzat una herència familiar, diu 'Abc'; és el final d'una era, remata 'El Mundo'

La investigació per Hisenda d'un possible delicte de blanqueig de fons de Rodrigo Rato a compte d'una fortuna oculta a l'estranger regularitzada per l'amnistia del Govern dels seus coreligionaris Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro el 2012 és el gran tema polític del regne d'Espanya per al quiosc.

I ho és malgrat que només obri tres portades --les d'‘El Mundo’, ‘La Vanguardia’ i EL PERIÓDICO-- i només mereixi dues crides més a ‘El Punt Avui’ i ‘La Razón’, tant pel desplegament informatiu com perquè en algunes de les primeres edicions dels diaris de Madrid i Barcelona d'avui ja s'assumeix que la investigació del fisc dels 705 ex alts càrrecs dels 31.000 amnistiats fa olor de final d'una era d'una corrupció sistèmica al regne d'Espanya. I aquesta vegada no ho diuen els hereus dels indignats del 15-J, sinó l'editorial d'un diari com ‘El Mundo’.

ELS ALTRES TEMES

Que l'assumpte políticament més rellevant siguin la sort de Rato i Rajoy i el PP en què militen tots dos tampoc no significa que no hi hagi altres notícies d'interès al quiosc sobre el gest de Pablo Iglesias al rei Felip VI, les acusacions d'un finançament irregular del chavisme a Podem, la interessada relació d'amor-odi de PP i Ciutadans i fins i tot de la polèmica desencadenada pel ministre Jorge Fernández Díaz vinculant els sobiranistes de CDC i ERC amb el gihadisme a Catalunya. Això últim ocupa la portada d'‘El Punt Avui’ i la contraportada de ‘La Razón’ (la tenen com al final de les primeres pàgines), on Alfonso Ussía firma un text àrab que presenta així: “El futur d'una Catalunya independent redactat amb notable esforç en l'idioma català de l'immediat futur amb simpatia a Mas, Forcadell, Junqueras, Colom i Rahola, amb gat o sense gat”.

TRES VERSIONS

Tots els diaris recullen avui que Rato diu que no sabia que se l'investigava per blanqueig i que nega tenir comptes a les illes Verges britàniques i Gibraltar. ‘El Mundo’ --com el digital 'Vozpópuli', que ahir va revelar que l'exvicepresident del Govern, exdirector gerent de l'FMI i expresident de Bankia, s'havia acollit a l'amnistia fiscal i era un dels 705 exalts càrrecs, persones políticament exposades a l'argot bancari, era investigat--, apunta que Hisenda havia trobat contradiccions en la regularització de Rato i va descobrir que no es corresponia amb la seva fortuna coneguda.

‘La Razón’ especula, de fonts de Ghesta, que Rato va poder haver blanquejat entre el 2004 i el 2007, els anys en què va estar a l'FMI.

I ‘Abc’, finalment, titula que “el patrimoni regularitzat per Rato provindria d'una herència familiar”, oculta en “una complexa xarxa de societats amb origen a Suïssa”. El text cita “fonts coneixedores de situació” per assegurar que Rato es va acollir a l'amnistia fiscal coincidint amb la mort d'un dels seus germans, Ramón, encarregat de gestionar la fortuna recollida per la família –en especial el seu pare-- i que Rodrigo la va rebre en herència, sense que la seva hi tingui res a veure. O sigui, vés a saber si no acabarà sent una història amb un aire dels Pujol Ferrusola.

SILENCI I ALARMA AL PP

Tots els diaris recullen que el Govern i el PP de Rajoy callen. ‘El Mundo’ titula que tots dos “giren l'esquena a Rato alarmats per l'escàndol”. ‘La Razón’ encara és més explícita: “Han saltat les poques alarmes que fins i tot no estaven enceses al PP en plena campanya electoral (…) ‘Ja és l'únic que ens faltava’, deia ahir a la tarda un president”. (...) “El Govern dóna a entendre informalment que sabia que l'assumpte estava per esclatar” (…) “sospiten que surt a la llum per la policia” (…), “però el cas també implica la Guàrdia Civil i la fiscalia” (…) i “en aquest moment processal és molt difícil frenar un seguit de filtracions que condicionaran, inevitablement, la campanya electoral”.

L'únic editorial madrileny (a Barcelona els serveixen ‘La Vanguardia’ i EL PERIÓDICO) és d'‘El Mundo’. Es titula “fermesa i transparència per aclarir el frau fiscal d'un símbol del PP”. I va d'això, que “assistim al final d'una era”, que “tot el que no sigui aclarir l'origen dels fons de Rato serà una actitud suïcida” per al PP, fins i tot sabent que afloraran més noms que aquests 704 càrrecs públics, una “sorprenent xifra que és un símptoma de corrupció sistèmica”.

EL REI I PODEM

L'altre gran tema del quiosc és la foto del líder de Podem, Pablo Iglesias, regalant al rei Felip VI la sèrie ‘Juego de tronos’ a l'Europarlament. ’El País’ ho recull a la portada, mata el tema als baixos de la pàgina 14 (“Eurodiputats d'esquerra rebutgen rebre Felip VI”) i retreu editorialment el boicot d'IU-ICV al Monarca: “És un retrocés de dècades”, es titula en referència al fet que el PCE de Carrillo va reconèixer la Monarquia en els moments més crítics de la transició. El subtítol denuncia que “el boicot certifica l'infantilisme com a malaltia política a IU”, donant per fet que això no impedeix criticar el règim del 78 i donant també per fet que el boicot dels eurodiputats nacionalistes al Rei “respon a una lògica diferent de la de qui pretén jugar un paper en el conjunt d'Espanya”.

EL PONENT CHAVISTA

Al monàrquic  i dretà ‘Abc’ el gest d'Iglesias no li va agradar gens: li recorda que aquest regal protocol·lari està reglat, i que no trenca el protocol si no supera els usos de la cortesia, com és el cas d'aquest obsequi valorat en 80 euros. A més, Jaime González recomanar al Rei que no sucumbeixi a la temptació de visionar ‘Juego de tronos’ per entendre la crisi política espanyola perquè la Monarquia tindria els dies comptats i Iglesias ens faria mirar al Ponent chavista.

I a aquest Ponent mira ‘La Razón’ per anunciar que l'oposició a Nicolás Maduro arribarà a Espanya diumenge, en plena crisi diplomàtica, per reunir-se amb PP i PSOE al Congrés on asseguren que presentaran proves del suposat finançamet irregular del chavisme a Iglesias i a Juan Carlos Monedero, o sigui a Podem, per uns suposats informes d'assessoria.

LA CASTA DE LA CASTA

‘El Mundo’, per la seva part, titula que Iglesias juga amb la casta i aconsegueix el protagonisme en l'acte del Rei. La informació es completa amb el cara a cara que Carlonina Bescansa i Nacho Álvarez van tenir el dimarts amb Bank of America Merrill Lynch per explicar i discutir les principals línies del programa econòmic de Podem, en especial de la reducció del dèficit, la pujada de salaris i el deute, la de l'Estat i la de les famílies. L'entrega es completa amb una anàlisi d'Antonio Lucas que sosté que aquesta cita demostra “que no és possible fer un pas sense la casta que mira des de la cimera dels diners”, que “Podem ja estan concentrats en el poder”. Així segueix: “A Pablo Iglesias, una vegada que aconsegueixi el certificat de qualitat de Merrill Lynch, només li queda besar els nens en les places de toros a l'hora del míting. Llavors serà un polític professional amb tots els extres del tractant de sempre. Però Pablo, fins i tot en les contradiccions, segueix sent un paller de vots”.

I acaba així: “Podemos fue el fruto inverso y sediento de una forma de hacer política que tiene a Felipe González, a Zapatero, a Rajoy o a Esperanza Aguirre como muñecos de vudú. Todos mintieron desaforadamente y a esas mentiras no queremos seguir acostumbrados. Iglesias y sus chicos postconciliares están mostrándose como una fortaleza dialéctica ante aquellos que les miran mal. Y son conscientes de que la palabra política ya sólo engaña al que la pronuncia. Así que después de la cita con los señores de Merrill Lynch van a tener que justificar ante los suyos unas cuantas cosas que hasta hoy se habían callado. Queda por saber si Podemos viene por su propio paso o les trae la necesidad de un cambio y el hastío de la sociedad española. Será un poco de todo. De momento hablan de frente con los del dinero. Con la casta de la casta. Les explican un poco de qué irá lo suyo y quizá les soliciten bendición para asaltar los cielos en este corto siglo democrático. Qué mundo raro este”.

D'ANDALUSIA I DE C's

Finalment, si tots els diaris madrilenys deixen constància que avui es constitueix el Parlament d'Andalusia sense que Susana Díaz (PSOE) tingui res lligat i estigui en un mal moment per la situació de Manuel Chaves i José Antonio Griñán a compte dels ERO, ‘El País’ aposta per assenyalar que els barons del PP inicien un acostament als Ciutadans d'Albert Rivera davant possibles pactes postelectorals no sense abans haver fet ofertes --pel que sembla infructuoses-- als fugats de la UPD de Rosa Díez com Toni Cantó o Francisco Sosa Wagner.

CÀSTIGS DIVINS

Un acostament, el del PP a C’s, que no impedeix que Rajoy i Maria Dolores de Cospedal segueixin carregant contra Rivera, com va fer dimarts --en un republicà 14 d'abril-- la secretària general a l'assegurar que “els déus castiguen el poble amb reis joves”. L'assumpte va tenir poca canxa al quiosc. Però en va tenir, i Àlex Gutiérrez, ho explica avui així a la revista de premsa d'‘Ara’:  “Els déus [grecs] castiguen el poble amb reis joves”. La frase transcendent va ser pronunciada per Cospedal per referir-se a l'auge del ‘wonderboy’ Albert Rivera a l'arena política espanyola. ‘La Vanguardia’ titulava una peça “Cospedal considera la irrupció política de Rivera un càstig diví”, en genial reinterpretació de la frase, i qualificava “d'obsessió” l'obsessió popular amb Ciutadans. I ‘El País’ reia del rigor històric de la dita grega: “Ni els experts hel·lenistes consultats per aquest diari ni el PP, que va explicar que la cita no era textual sinó que Cospedal l'havia llegit en algun lloc, van saber atribuir l'origen de la frase”. La defensa de Rivera que fa ‘El País’ ja passa per la mobilització d'experts hel·lenistes per protegir-lo dels vacus torpedes de Cospedal. Ella només trobava un refugi relatiu a ‘Abc’: “És cert que patim un procés de sublimació de la joventut i de recel cap a la maduresa”. Però de seguida afegia que amb això no n'hi ha prou. En definitiva, i com diu la dita també grega, ‘joronya que joronya’”.

TITULARS DE PORTADA

El País: 

"El PP inicia un acostament a Ciutadans davant possibles pactes"; "Gest de Pablo Iglesias al Rei"; "Els cubans comencen a creure en el canvi"; "Europa obre expedient a Google per impedir la competència"; "La mort de 10 militars per les FARC amenaça el procés de pau a Colòmbia".

El Mundo:

"Hisenda va trobar contradiccions en la regularització de Rato"; "Iglesias juga amb 'la casta"; "Europa li declara la guerra a Google"; "Maduro fa d'Espanya l'enemic número u de Veneçuela"; "L'interventor del 'cas ERO' demostrarà que Griñán va haver de veure els seus informes".

Abc:

"Els informes que no van llegir ni Chaves ni Griñán".

La Razón:

"L'oposició a Maduro arriba a Espanya diumenge en plena crisi diplomàtica"; "Alarma al PP per l'esclat del 'cas Rato en plena campanya"; "Google s'enfronta a una multa de 6.000 milions per abús de domini"; "El TC impedeix a Mas obrir més 'ambaixades' a l'exterior".

Ara: 

"Inacceptable. Itàlia rep amb horror els detalls del nou naufragi massiu d'immigrants"; "Confeti contra Draghi"; "Wert permet als alumnes catalans fer la revàlida només en castellà"; "Un Barça eficaç passa per sobre del PSG a París (1-3)".

El Punt Avui:

"Les comunitats religioses fan xarxa contra la crisi"; "L'Estat contínua atien la sospita i Mas vol reunir la Junta de Seguretat" "Mor Teresa Rebull, l'àvia de la Nova Cançó"; "Rodrigo Rato, abonat a l'escàndol"; "Més a prop de les semifinals (1-3)".

La Vanguardia:

“Silenci del Govern central sobre Rato tot i les crítiques”; “Crisi amb Veneçuela pels insults de Maduro”; “El Barça il·lumina París amb el seu millor joc”; “El BCE demana una altra reforma laboral”; “Pablo Iglesias treu rèdit de la salutació del rei”.

Notícies relacionades

Provocació d'Ussía als independentistes catalans a la contraportada de 'La Razón'

El PSOE demana que el Congrés reprovi Montoro pel 'cas Rato'

EL PERIÓDICO:

"Tempesta per Rato"; "Els Mossos tindran un protocol d'alerta terrorista"; "Brussel·les acusa Google d'abús de domini i investiga Android"; "Els malalts molt medicats disparen la despesa farmacèutica"; “Pas de gegant del Barça (1-3)”.