Representants sense control

L'absència d'inspecció i de sancions sobre les activitats dels diputats i senadors en el sector privat alimenten irregularitats com les dels populars Martínez-Pujalte i Conde

2
Es llegeix en minuts
JUAN RUIZ SIERRA / MADRID

Si un diputat menteix sobre les activitats privades que porta a terme, no passa res. Si diu la veritat en un primer moment, però després amplia les seves dedicacions extraparlamentàries i es descobreix que no ho ha declarat a la comissió que vigila aquest apartat (com va passar a principis d'aquesta setmana, quan la Cadena Ser va informar que Agustín Conde, del PP, havia fundat una empresa sense obtenir prèviament el vistiplau del Congrés), tampoc hi ha sanció.

Al partit del Govern li sembla bé aquest sistema de suposat control dels parlamentaris, pel qual han d'omplir un formulari a principis de legislatura explicant a què es dediquen més enllà del seu escó. Aquestes dades no es comproven en cap cas per part de la comissió de l'estatut del diputat, que es reuneix a porta tancada i després eleva un dictamen al ple de la Cambra baixa, que hi sol donar el vistiplau per assentiment. El procés, admeten membres de l'organisme que vetlla per les compatibilitats dels representants, és un «mer tràmit», però des que va transcendir el cas del conservador Vicente Martínez-Pujalte, que va arribar a cobrar a través del seu despatx 5.000 euros al mes per assessorar verbalment una constructora, i després el de Conde, el PP s'ha mogut entre defensar que s'ha de deixar com està la regulació de les compatibilitats i proposar relaxar-la per atraure «els millors» a la política.

La teoria i la pràctica

Se suposa que la dedicació dels diputats, com la dels senadors, és absoluta, però a la pràctica als representants se'ls permet portar a terme activitats privades de tota mena, sempre que aquestes no entorpeixin la seva tasca parlamentària ni treballin o cobrin de cap administració pública.

Notícies relacionades

Si es descompta la participació en mitjans de comunicació i formar part de fundacions benèfiques o associades al seu partit, que en el fons formen part de la seva feina com a dirigents polítics, i també la docència, l'única activitat expressament permesa per la llei si es realitza de manera ocasional, 38 dels 185 diputats del PP exerceixen activitats privades. Hi ha des de metges fins a advocats, passant per empresaris. Al PSOE, són 12, d'un total de 110, els que tenen autoritzada alguna compatibilitat d'aquest tipus, encara que a finals de l'any passat el seu líder, Pedro Sánchez, els va exigir dedicació exclusiva i han cessat en la seva activitat o no cobren per exercir-la, segons expliquen en el partit. Dins de CiU, Josep Antoni Duran Lleida exerceix d'advocat, i Josep Sánchez Llibre, d'economista.

Tot això es publica a la web del Congrés des de la legislatura passada, quan el PSOE va impulsar fer aquest pas. Però pot ser que hi hagi activitats ocultes, perquè no hi ha control. A l'empara de la polèmica, els socialistes proposen ara que la comissió de l'estatut dels diputats disposi de mitjans per comprovar la veracitat de les declaracions i imposi sancions si hi ha incompliment. «Si algú falseja la declaració de la renda, se'l sanciona. Aquí hauria de ser el mateix», diu Francesc Vallès, expresident de la comissió. Quan estava en el poder i tenia possibilitats d'aprovar la iniciativa, el PSOE no va proposar res de similar.