La tinenta d'alcalde de Reus denuncia que va ser detinguda "irregularment"

Gomis va estar privada de llibertat més del màxim de 72 hores previst per la llei

3
Es llegeix en minuts
J. G. ALBALAT / BARCELONA

La primera tinenta d'alcalde de ReusTeresa Gomis (CiU), ha denunciat en un recurs davant l'Audiència de Tarragona que va estar detinguda "irregularment" durant més de les 72 hores previstes per la llei i, per tant, ha requerit l'anul·lació de les tres mesures decretades contra ella pel jutge del 'cas Innova': retirada del passaport, prohibició d'abandonar Espanya i compareixença setmanal. Gomis està en llibertat, encara que sobre ella pesen diversos càrrecs, com blanqueig de capitals, falsedat documental i delictes societaris.

El jutjat número 3 de Reus instrueix des de fa més de dos anys la causa per un cúmul de delictes presumptament comesos sota el paraigua del hòlding d'empreses municipals de Reus Innova, i el 25 d'abril va ordenar 25 registres simultanis i nou detencions, la majoria de directius de Sagessa, empresa pública sanitària que controla, entre altres, l'Hospital Sant Joan de Reus i els de Cambrils, Amposta, Tortosa i Móra. Segons la investigació judicial, hi ha un desajust econòmic de 2,4 milions d'euros en relació amb els subministraments de Traiber a l'Hospital de Sant Joan de Reus. L'instructor apunta a la "ignorània deliberada de Gomis", presidenta del Grup Salut i consellera delegada de Sagessa.

El recurs de Pablo Molins assenyala que s'han comès "actuacions greument restrictives dels drets fonamentals" de Teresa Gomis. En concret, detalla que la tinenta d'alcalde de Reus va ser detinguda en el marc de les diligències judicials el dimarts 28 d'abril a les 9 del matí i l'acte que acordava la seva llibertat no va ser notificat a la defensa fins, aproximadament, a les 19 hores del divendres 1 de maig. És a dir, 82 hores després del moment de l'inici de la llibertat, quan el temps màxim de detenció prevista a la llei és de 72 hores. A més, al·lega que en els registres i en la detenció de la dirigent local de CiU s'haurien d'haver adoptat tota mena de precaucions per no comprometre la "reputació" de la imputada, ja que als llocs on es va practicar aquesta diligència s'hi van personar diversos mitjans de comunicació.

DETENCIÓ POLICIAL I JUDICIAL

El recurs destaca que la detenció de Gomis es va produir sempre en el marc d'un procediment penal preexistent i, per tant, necessàriament s'ha de considerar una detenció acordada o tutelada judicialment. L'escrit descriu la diferència fonamental entre la detenció policial i la judicial: en la primera el detingut ha de ser posat a disposició judicial en un termini màxim de 72 hores, mentre que en la segona no hi ha cap posada a disposició judicial, ja que des del primer moment el jutge ja té a la seva plena disposició la persona detinguda.

En aquest context, la defensa indica que Gomis va estar privada de llibertat durant 82 hores i que l'acte dictat pel jutge prorrogant la "detenció judicial", dictat el 30 d'abril a la nit, no té fonament i el motiu esgrimit és "inexistent". I és que la Guàrdia Civil ja havia comunicat que ja s'havien culminat "totes les diligències policials". Aquest acte, incideix Molins, "conculca de manera flagrant les garanties legals i constitucionals de la senyora Gomis".

Notícies relacionades

El recurs explica que en la seva intervenció en la visteta per decidir sobre la llibertat o presó de Gomis, el lletrat defensor "va denunciar amb contundència la gravíssima vulneració de drets fonamentals que s'havien produït" i, en particular, el fet que s'hagués prorrogat la detenció més enllà de les 72 hores previstes per la llei. Malgrat que no es va demanar que s'elaborés cap acte en aquest sentit, el mateix jutge, d'ofici, es va afanyar a dictar-ne un en què va al·legar l'existència d'un "error involuntari" i va esmenar el "suposat error", l'expressió "detenció judicial", però només a la part dispositiva.

La defensa subratlla que davant aquesta situació, la visteta que va servir al jutge per acordar les mesures cautelars contra Gomis es va celebrar "sense cobertura legal", a l'estar l'extinenta d'alcalde "detinguda irregularment", ja que s'havien excedit els terminis legals. A més, l'advocat Molins ha dit que no feia falta ni fer la visteta prevista, ja que el fiscal no tenia "la més mínima intenció" de demanar presó, com després es va poder comprovar. Al seu entendre, les mesures cautelars "es van adoptar en el marc d'una actuació processal que es va celebrar fora del termini legal previst i sense que concorreguessin els seus pressupostos, una circumstàncies que, per si mateixes, haurien de determinar la nul·litat de ple dret" de totes les decisions que es van adoptar com a resultat d'aquesta visteta. I incideix que tampoc hi ha cap risc per a la bona fi del procés i, per tant, les mesures cautelars són innecessàries i estan "òrfenes" de motivació.

Temes:

Reus Cas Innova