Pujar al museu amb piolet

Diumenge Xavier Trias va pujar a Montjuïc per insistir en la idea de convertir l'espai en la muntanya dels museus. Això vol dir reurbanitzar la zona, cedir els pavellons Victòria Eugènia i Alfons XIII, ara utilitzats per la Fira, per a usos museístics i crear un pol cultural entre el MNAC, CaixaForum i el Pavelló Mies van der Rohe. La idea fa dos anys que és sobre la taula. O sigui, cap novetat. Ni tan sols la que tothom espera: ¿quin ús vol donar l'ajuntament a aquests pavellons? Ni una paraula. La Generalitat aposta per crear allà un Museu Nacional de Fotografia i un altre d'Arquitectura. El MNAC per créixer. El consistori va insinuar, al seu dia, dedicar un centre al pintor Sean Scully. No hi va haver quòrum, per descomptat, i la via irlandesa sembla oblidada. Sense concreció cultural, no hi ha projecte urbanístic que valgui. Seguirem a l'espera.

Diumenge Trias va pujar a Montjuïc. Als peus del MNAC. I ho va fer pel seu accés principal. Igual que Moisès va aconseguir obrir les aigües del mar Roig perquè passés el poble jueu, Trias, que per alguna cosa és alcalde en funcions, va aconseguir obrir l'avinguda de Maria Cristina, tancada per la celebració del Saló de l'Automòbil, perquè ell i la premsa accedissin als peus de la Font Màgica. Uns afortunats. La resta de la humanitat, turistes inclosos, es passa els 12 dies del saló -la celebració més muntatge i desmuntatge- buscant l'accés alternatiu al MNAC. És difícil. O se'n van d'excursió pel carrer de Lleida o no hi ha entrada que valgui des de la plaça d'Espanya. El resultat: 7.000 visitants menys respecte als mateixos dies del 2014.

Diumenge Trias va pujar a Mont-juïc. No consta que ho fes dissabte a la nit per assistir a la Nit dels Museus. Però sense la seva credencial d'alcalde ho hauria tingut complicat per arribar al MNAC. A més a més de l'accés tancat pel Saló de l'Automòbil, hi havia concert de Melendi al Sant Jordi. Ni entrada directa al museu ni una plaça d'aparcament a tota la muntanya. Al final, la broma que Miquel Roca, president del MNAC, va fer el dia de la seva presentació el gener del 2012 -una cosa així com que s'havia de convèncer el públic que no era necessari agafar el piolet per arribar al museu- deixarà de ser el que era, una broma.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

D'acord, el Saló de l'Automòbil se celebra una vegada cada dos anys. Però és que la resta del temps l'accessibilitat al MNAC no és gaire millor. Sense L-2 a la vista i amb una parada d'autobús, la més pròxima, enmig del no-res no resulta gaire fàcil sortir del museu les fosques tardes d'hivern, per no parlar de les fosques tardes d'hivern que a més són plujoses. Així que reurbanitzar l'espai, convertir la zona en un pol cultural -a l'estil del barri dels museus a Berlín o Viena- i baixar l'entrada del MNAC fins a la Font Màgica és una gran solució. Però sembla lenta. Mentrestant, estaria bé no optar pel silenci administratiu per allò que l'Administració de referència del MNAC és la Generalitat. ¿Ho és? Sí. Però l'entorn, la seguretat, l'accés, l'edifici i part de la col·lecció és municipal. I el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, és vicepresident del seu patronat.

La sort del Met

Malgrat que el Met (Metropolitan de Nova York) es finança, com tots els museus del model anglosaxó, amb aportacions privades i compta amb un endowment (una espècie d'estalvis per a contingències al marge del seu pressupost ordinari) que suma algun milió de dòlars, el municipi contribueix amb un 10% als fons del centre. ¿Altruisme? No. Consciència d'ubicació. O dit d'una altra manera: l'alcaldia de Nova York és conscient de l'atractiu del museu per al seu municipi i assumeix que s'aixeca en un parc públic. D'aquí la generositat. El 2013, any en què les retallades del ministeri es van acarnissar amb Barcelona, l'ajuntament, que comptava amb recursos, va apujar les seves aportacions a alguns centres de la ciutat. No al MNAC, que va perdre el milió de l'Estat i 388.000 euros municipals. Aquí queda dit.