Ada Colau destrona Xavier Trias

«Ai, ai, ai», pressentia dissabte Xavier Trias, observant la ciutat des de l'imponent balcó del Turó de la Rovira. El pressentiment de l'encara alcalde tenia fonament. Ahir, els barcelonins el van destronar i van entregar la victòria a Ada Colau, líder de la plataforma d'esquerres Barcelona en Comú. Colau pot fer història: si aconsegueix teixir els suports polítics necessaris, serà la primera alcaldessa de la ciutat.

Recolzada per una marea social d'indignació i cansament, nascuda a les places i engreixada durant anys per l'empobriment popular, les retallades de l'Estat del benestar, la desigualtat creixent i la corrupció galopant, Colau ha guanyat el mà a mà amb el candidat de CiU a la reelecció. La participació va pujar del 53% del 2011 al 60%.

«La gent corrent tenia una oportunitat històrica i l'ha sabut aprofitar», va proclamar ahir a la nit la vencedora. La seva és una victòria ajustada: un regidor i 17.000 vots més que CiU, però més que suficient per buscar els suports necessaris per governar la ciutat.

Perquè la batalla de Barcelona no va acabar ahir a la nit amb l'escrutini. El segon i definitiu assalt comença ara a les taules de negociació. L'ajustada victòria de Colau no li permetrà governar sense el suport, estable o variable, d'almenys dos grups més. La campanya va estar molt bipolaritzada entre Colau i Trias, però la pugna pel Govern de la ciutat no serà només cosa de dos. L'extrema fragmentació del consistori obre molts interrogants sobre l'estabilitat que podrà aconseguir el Govern local.

A notable distància de Colau (11 regidors) i de Trias (10), la tercera posició és per a Ciutadans, que amb cinc regidors entra per primera vegada a l'ajuntament i empenta el PP (tres regidors) pendent avall fins al sisè lloc. Per la seva part, ERC, amb cinc regidors, aconsegueix la quarta posició i multiplica l'escarransit resultat que va treure el 2011. Tot i així, les seves expectatives a la capital catalana s'han anat desinflant a mesura que s'acostava la cita amb les urnes: no fa pas tants mesos, ambicionava l'alcaldia.

Els socialistes, amb quatre regidors, obtenen la seva pitjor marca històrica a la ciutat. Dessagnat principalment en benefici de Barcelona en Comú, però també de Ciutadans, el PSC s'enfonsa des del segon fins al cinquè lloc. La garrotada que reben els socialistes a la ciutat que van governar des del 1979 fins al 2011 és monumental. Cauen del 22% al 9%, un enfonsament superior al que experimenten en el conjunt de de Catalunya (del 25% al 17%) i infinitament més gran que a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els alcaldes socialistes mantenen còmodes majories.

Tanca la taula, amb tres regidors i en setena posició, la CUP, que també s'estrena a l'ajuntament de la capital catalana. Per afinitat ideològica, podria ser un dels primers suports que busqués Colau a la ronda negociadora que ara comença.

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Illa i Junqueras es reuneixen per primera vegada i donen aire a la legislatura a Catalunya

Més enllà dels límits de la ciutat, el desbancament dels nacionalistes a Barcelona i el seu retrocés a l'àrea metropolitana (amb prou feines matisat aquí pel modest increment d'ERC) pot incidir de ple en el procés sobiranista i en les eleccions anunciades però no convocades per Artur Mas per al setembre. Ja ho va dir ahir a la nit Trias: «Ho lamento per tu, president, perquè era molt important que Barcelona tingués un vot nacionalista fort».

«Ai, ai, ai», pressentia Trias dissabte. «Ai, ai, ai», ja pot començar a pressentir Colau davant la negociació que li caurà a sobre.