Cavalcant l'Ecuestre

Borja Garcia Nieto va crear i presideix des de fa anys la societat financera Riva i García, que entronca amb l'antiga Banca Riva i García, de la qual la seva família va ser accionista. Avui Riva i García, que acaba de dirigir la sortida a borsa de NatureHouse, és propietat dels germans Borja i Ignacio García Nieto Portabella.

Borja presideix també des del 2007 el Círculo Ecuestre i Ignacio, el Cercle del Liceu, dues entitats arrelades al patriciat i l'empresariat barceloní.

L'1 de gener del 2014 -el del tricentenari- em va sorprendre un article de Borja García Nieto titulat 1714: ¿bons i mals catalans? Explicava que dos dels seus avis sisens materns van tenir un paper rellevant, en bàndols contraris, a la guerra de successió. Antonio de Alós va ocupar Barcelona amb el duc de Berwick i va ser un dels sis prohoms que van representar Felip V a l'entrega de la ciutat. En canvi, José Galcerán de Pinós va portar un dels cordons de l'estendard de Santa Eulàlia que va enarborar Rafael de Casanova. Afirmava: «No puc acceptar que el meu avi Alós fos més o menys català que el meu avi Pinós. Al llarg dels segles, els catalans hem abraçat causes oposades». Concloïa que ni llavors ni ara hi ha bons i mals catalans. I recorria a Vicens Vives per recordar que el segle XVIII va ser positiu per al comerç i l'economia catalans. Remarcava que tenim «un nivell d'autogovern mai disfrutat» i advocava per millorar i fer més pròximes les institucions.

Al seu despatx d'una casa senyorial situada al carrer de la Diputació, García Nieto em diu que va escriure l'article perquè s'hi sentia moralment obligat. Creu que no ens podem enganyar amb falses quimeres, que no hi ha bons i mals catalans, que cada un s'ha de sentir com vulgui i que ell -com la majoria dels catalans, segons totes les enquestes- se sent tan català com espanyol.

S'explica. La família de la seva mare, Josefa Portabella de Alós, és catalana. La família paterna -els García Nieto- no ho són d'origen però van venir ja fa molts anys. Don Simeón García de Olalla de la Riva va néixer a la Rioja i va emigrar a Galícia, on va muntar empreses i un banc, el Banc Simeón. Més tard la seva activitat el va portar cap a Barcelona, on també va crear una casa de banca, la Riva i García. El nét de Don Simeón i avi de Borja, Juan García Nieto, va quedar viudo quan tenia 29 anys i es va dedicar a ajudar la Companyia de Jesús. El Centre Borja de San Cugat (l'antic i immens seminari jesuïta que es veu a la dreta a l'arribar a la població per la Rabassada) va ser impulsat per ell. I els seus tres fills (el pare de Borja, el seu oncle Juan i la seva tia Carmen) també van estar marcats pels jesuïtes.

El seu oncle Juan Nepomuceno (Nepo), a qui defineix com un jesuïta amb gran inquietud tant espiritual com intel·lectual i social, va ser capellà-obrer a Cornellà. Més tard, juntament amb Alfonso Carlos Comín i Carmen García Nieto (la seva tia), van fundar Cristians per al Socialisme, que després es va integrar al PSUC.

El seu pare, Ramón García Nieto, va seguir la tradició empresarial, va presidir l'Associació Catòlica de Dirigents i va ser un dels promotors d'ESADE (el primer director en va ser el seu germà Juan).

Notícies relacionades

Junts votarà en contra de reduir la jornada si no s’adapta a les pimes

La jutge processa el germà de Sánchez per tràfic d’influències

Borja García Nieto assegura que la relació entre el seu pare, un empresari actiu, i els seus germans Juan i Carmen, de Cristians per al Socialisme, sempre va ser cordial. La discrepància política no va alterar la convivència d'una família de l'alta burgesia catòlica. Recorda el seu oncle amb afecte i els viatges que feia amb els seus pares cap a Manresa, on el règim de Franco el va confinar a la casa d'exercicis dels jesuïtes que hi ha a la ciutat (el Concordat impedia que entrés a la presó).

Però Borja García Nieto mira al futur. Està molt orgullós que la divisió de capital risc de Riva i García fos decisiva en la creació de Scytel, una empresa tecnològica que s'ha convertit en la líder mundial en votació electrònica, cosa que a més a més de tenir una gran importància econòmica perquè la defineix com una de les empreses espanyoles amb més potencial de creixement pot ajudar a reduir el fossat que hi ha actualment entre la ciutadania i la classe política. Per altra banda, fa poc van intercanviar la divisió de gestió de patrimoni amb una participació del 10% al Banc d'Alcalá, un banc petit però sòlid que era de la família Argüelles -que va marxar de Banesto quan hi va arribar Mario Conde- el principal accionista del qual ara és el Crèdit Andorrà, el primer banc del principat. Està esperançat per l'economia espanyola i la molt ràpida creació d'ocupació. Creu que l'ajust que s'ha fet era necessari, inevitable. El preocupen els interrogants de la política catalana i el futur de Barcelona.