Embolics de família

Com el pare que veu amb condescendència les trapelleries del seu fill per més que li costi justificar-les, el president de la Generalitat, Artur Mas, sembla convençut que serà capaç d'obrar el miracle que la família mal avinguda d'Unió i Convergència superi la seva enèsima desavinença, encara que sigui la crisi més profunda a la qual s'enfronten els germans de federació. Fins a aquest extrem vol el líder de CiU portar la seva forçada neutralitat que a la mateixa hora que la direcció del seu partit, CDC, llançava un diàfan ultimàtum a la cúpula d'Unió perquè li aclareixi si avala o no el full de ruta independentista, ell preferia veure el got mig ple.

La primera anàlisi de Mas de la victòria, pírrica però victòria al capdavall, de les tesis moderades de Josep Antoni Duran Lleida va ser la següent: «Unió s'ha definit a través del vot dels militants, i gairebé la meitat ha dit que sí [a la independència] i l'altra meitat està així així. Ja tenim més del que teníem fa 48 hores». La reflexió responia a la pregunta del periodista Iñaki Gabilondo, amb qui va conversar durant una hora en un col·loqui organitzat per Instint, i qui li va fer veure que no tenia tot el suport de la seva pròpia «família» política. «No tinc el suport de tota la família, però d'una part sí», va reconèixer el cap del Govern.

Salvaguardar el Govern

Ni una sola mala paraula ha sortit de la boca de Mas des que el seu soci de federació va disparar el dard contra el full de ruta acordat per CDC i ERC que diumenge van ratificar per la mínima els militants democristians. En joc està, és clar, salvaguardar la unitat de la federació nacionalista, però també la del seu propi Govern, amb els tres consellers d'Unió Democràtica en el punt de mira. Per això, almenys fins que la cúpula del partit de Duran no formalitzi el seu propòsit de trencar tot ancoratge amb el pla sobiranista, el president ha optat per no carregar les tintes, o en tot cas cedir el protagonisme del repte rupturista als dirigents del seu partit.

No obstant, Mas està embrancat aquests dies en una operació que sí que pot deixar a les clares el futur del matrimoni CDC-UDC: la confecció de la llista electoral que encapçalarà el 27-S. Aprofitant el distès format de la xerrada d'ahir, el líder de CiU va admetre que hi està treballant, però no va deixar anar res més. Només va mostrar certa incomoditat perquè aquesta llista porti l'apel·latiu del president, com s'ha apostat des dels sectors sobiranistes més afins a CDC. «Estic fent càbales sobre el nom. El que és important és que per enviar un missatge clar al món fa falta una llista que ampliï l'espectre d'un partit», va assenyalar.

Notícies relacionades

Ultimàtum de Mas a Unió perquè assumeixi la independència

Fractura total a Unió

I amb aquesta candidatura àmplia i «transversal» pretén plantejar el plebiscit del 27-S, al voltant de la independència de Catalunya però de la mateixa manera al voltant de la seva persona. Perquè ahir va confirmar amb més rotunditat el que ja havia suggerit altres vegades: si la seva llista no guanya els comicis, dimitirà. «Si els catalans decideixen que el procés el lideri una altra persona, jo faré un pas enrere».

Sobre el cas Pujol, el president va enviar un missatge una mica més controvertit: «El futur és més important que els errors que hagi pogut cometre una persona o un col·lectiu».