Ultimàtum de Mas a Unió perquè assumeixi la independència

Els dies assenyalats mediàticament són aquells en què els fets se succeeixen en cascada. El d'ahir en va ser un. El resultat de la consulta interna a Unió va desencadenar, primer, un cisma profund en la direcció del partit democristià i, sobretot, que el soci majoritari de la federació de CiU llancés un ultimàtum en tota regla a Josep Antoni Duran Lleida. Després de mantenir-se al marge durant tot el procés intern d'Unió, ahir CDC, via el seu número dos, Josep Rull, va ser clara i meridiana amb els democristians: el 27-S té caràcter plebiscitari i és l'instrument per realitzar la consulta del 9-N que no es va poder portar a terme. Per tant, CDC es presentarà a les eleccions amb el doble sí per bandera. Sí a l'Estat, Sí a l'Estat independent. «La menció a la independència és innegociable», va asseverar Rull després de reunir-se amb el seu homòleg d'UDC, Ramon Espadaler. Els democristians tenen ara de marge per respondre fins dissabte, dia en què Artur Mas llança la seva campanya per a les eleccions amb un acte a Molins de Rei.

Si la resposta d'Unió és negativa, i tot sembla indicar que ho serà, Rull va assenyalar que «s'obrien tota una sèrie d'escenaris». A la pregunta sobre la incidència que tindrà la resposta en la composició del Govern, el coordinador general convergent va assenyalar que «s'actuaria en conseqüència»; és a dir, va insinuar una sortida dels consellers democristians de l'Executiu d'Artur Mas. Els dirigents d'Unió mantenen la seva intenció, avançada per aquest diari, de ser ells els que deixin el Govern si CDC no s'avé a negociar.

I això que la jornada s'havia iniciat amb un moviment tàctic d'Espadaler per intentar portar al terreny dels convergents i, en concret, de Mas, una possible ruptura de la federació. El secretari general dels democristians havia afirmat una cosa que, per òbvia, no deixa de tenir el seu què: «El futur dels consellers d'Unió al Govern [ell mateix, Ortega i Josep Maria Pelegrí] serà el que vulgui el president». És obvi perquè els canvis governamentals, com la convocatòria d'eleccions, són potestat exclusiva del cap de l'Executiu. Ara bé, el que va fer Espadaler, sibil·linament, va ser posar Mas al tauler, després de dues setmanes de respectuós silenci. «Si algú creu que el posicionament d'Unió [després de la consulta] impossibilita la continuïtat al Govern, no seré jo qui s'aferri a la cadira», va sentenciar.

REUNIÓ TURBULENTA / Hores després, la reunió de la direcció d'Unió va ser turbulenta. Allà es va decidir, amb el suport de 19 dels 27 membres amb dret a vot (hi va haver quatre assistents més, sobiranistes) que Espadaler iniciés les converses amb CDC. Els crítics, pel seu costat, van comunicar que ells també anirien a negociar pel seu compte, i no només amb CDC, sinó també amb ERC i les entitats sobiranistes, és a dir, amb tots els firmants del preacord del full de ruta de març. El portaveu del sector sobiranista, Antoni Castellà, va explicar que a la reunió matinal els crítics havien proposat una síntesi entre les dues faccions, tenint en compte l'estreta diferència de la consulta, que ells entenen com a «empat tècnic»: «Com que el 46% advoca per la secessió i el 50,3% per la sobirania plena amb una sèrie de criteris, que es faci un mínim comú denominador, la independència i negociar-ne els termes amb les altres forces». És a dir, ni més ni menys que el que, a la tarda, li diria Rull al mateix Espadaler. La proposta va ser rebutjada, ja que només la van recolzar vuit membres.

Segons fonts de la direcció, Duran es va mantenir en un segon pla durant tot el conclave. Només va alçar la veu quan Castellà va expressar la intenció de negociar pel seu compte. Una mesura que va ser entesa com un «frau» i com una clara voluntat de «trencar Unió» pel sector oficialista de la direcció.

«MERS INSTRUMENTS, NO UN FI» / En la roda de premsa posterior a la reunió, Espadaler va dir que coincidia amb Mas respecte al fet que el 27-S té caràcter plebiscitari, però no va fer gala de la claredat que li exigeix Convergència sobre la secessió. Així, va recordar que «l'Estat independent o la confederació» són mers instruments, no un «objectiu en si mateixos», i s'engloben «perfectament» en el concepte de «sobirania plena» que es va incloure en la pregunta. «Nosaltres volem participar en les pròximes eleccions en el si de la federació amb CDC», va afirmar el també conseller d'Interior.

Notícies relacionades

Fractura total a Unió

Embolics de família

Pel que fa a les línies vermelles democristianes en aquesta negociació, Espadaler va sentenciar: «Aquestes línies les determina la pregunta i els criteris que s'hi van incloure. Es poden modular, però mai poden perdre la seva essència». A la reunió a la tarda amb Rull (en presència de Lluís Maria Corominas, de CDC, i d'Antoni Font, d'UDC) no es van arribar a discutir aquests criteris. Convergència va frenar en sec la tàctica democristiana i va exigir un posicionament sobre la independència que, si és favorable, permetrà negociar el full de ruta en si.

L'únic gest que es va permetre Rull va ser donar prioritat al diàleg amb la direcció d'Unió i no emprendre converses amb els crítics fins que Espadaler doni la seva resposta.