Unió refusarà avui acceptar l'ultimàtum de Convergència

Només els que tenen més cabells blancs que crisis viscudes entre Unió i CDC creuen encara que la federació nacionalista no se'n va en orris. En el que serà un nou pas en l'escalada bèl·lica entre els dos partits des que es va conèixer el resultat de la consulta a la militància, el comitè de govern democristià, que es reunirà avui d'urgència a les 14 hores, rebutjarà l'ultimàtum llançat dilluns per Convergència. Si CDC va plantejar als seus encara socis un sí o sí a incloure en el programa electoral conjunt la referència a la independència, el no d'avui obre les portes de bat a bat al divorci.

S'ha de tenir en compte, a més, que el divorci serà doble, perquè la mateixa direcció democristiana es fracturarà entre els vuit vots a favor de la proposta convergent (els dels crítics, que a més compten amb quatre membres més, encara que sense dret a sufragi) i els 19 oficialistes. Segons fonts d'aquest últim sector, l'ultimàtum verbalitzat per Josep Rull «és una proposta tàcita de ruptura» de la federació i, alhora, consideren «inacceptable» que «la resposta a una oferta de diàleg sigui dir «o passeu per l'adreçador o res».

En les seves declaracions públiques, els alts càrrecs d'Unió ja han anat deixant pistes del que passarà aquest migdia. Així, Toni Font, vicesecretari general, va lamentar que Convergència posi «molt difícil» l'acord entre els socis al «no fer cap pas enrere» en el full de ruta. Encara que, de fet, CDC no ha entrat ni a debatre'l, sinó que ha posat com a condició prèvia que els democristians acceptin la menció a l'estat independent. Cosa que també cou a Unió, ja que, segons va dir el mateix Font a Ràdio Sabadell, el seu partit no pot anar pel camí d'«independència sí o sí». «No som un partit de blancs i negres, no podem imposar una solució que només satisfaci CDC. No podem anar per aquest camí», va advertir.

A l'altra trinxera, la convergent, Francesc Homs, en el seu paper de portaveu del Govern, no va voler donar cap detall sobre com es va viure la crisi en la reunió setmanal de l'Executiu. Encara que sí que va dir que el debat «viu i intens» no és nou, sinó que arrenca el «desembre del 2013, quan es va pactar la pregunta del 9-N». És a dir, quan es va incloure el terme «Estat independent» com a l'objectiu a aconseguir.

SEMPRE EN MANS DE MAS / Homs també va explicar que tot Executiu se sustenta sobre una majoria de govern, i que si hi ha «variacions» en aquesta majoria, aquestes afecten el Gabinet. Si a això s'hi suma el seu recordatori que «tots els consellers tenen el seu càrrec a disposició del president Mas» es pot entendre que qui més qui menys a la Generalitat s'està preparant per a una crisi al Govern amb sortida dels membres democristians.

Això, és clar, en el cas que es produís el divorci. ¿I com es portaria a terme? Els estatuts de la federació, del 2004, ja ho preveuen. Així, l'article 68 estableix: «La federació es dissoldrà per l'acord adoptat pels seus membres, per la declaració explícita d'un dels seus membres(...)» .

Notícies relacionades

Així seria el divorci de CiU

Ciutadans obre la porta als consellers d'Unió

Després, l'executiva de la federació crearia una comissió liquidadora paritària integrada per quatre membres que s'encarregaria de totes les «operacions materials i econòmiques» que comporta la liquidació. I per cert, els estatuts assenyalen que ningú podria portar el nom de CiU una vegada consumat el divorci.

Per una altra part, si els consellers d'Unió, en cas de sortir del Govern, necessiten un lloc parlamentari on anar després de la separació, Ciutadans els va obrir ahir les portes. Sobretot als que «vulguin treballar per la unitat i allargar una mà a Espanya».