Divorci amb interrogants

En tot procés de separació, per més amistós que sigui, i més encara si no ho és, sempre s'ha d'entaular una negociació per repartir béns, immobles i també deutes, entre altres qüestions. Traslladat a la crisi matrimonial entre Convergència i Unió, la distribució de càrrecs i de càrregues requeriria unes quantes reunions per arribar a una entesa definitiva... sempre que la fractura sigui una mica més que una mera bretxa cosmètica a la que basta aplicar uns punts de sutura per reparar-la. Segons els seus mateixos estatuts, ni un partit ni l'altre podran utilitzar les sigles CiU si es consuma la seva separació. A més a més, es crearà una «comissió liquidadora», integrada per quatre persones, que s'encarregarà de tramitar el divorci.

EL PARLAMENT I LES CORTS

Pel que queda, no trencar la convivència

Diferents càrrecs de la federació -alguns més per ganes que no pas per una altra cosa- ja han deixat caure que Unió i Convergència concorreran per separat a les eleccions del 27 de setembre. Ja es veurà. El cas és que la fractura ha de superar unes fases prèvies. Malgrat la marxa de Ramon Espadaler, Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí del Govern, UDC no té previst trencar amb CDC ni al Parlament ni a les Corts i advoca per esgotar les respectives legislatures. En el cas del Congrés i el Senat, el màxim que s'ha apuntat és que podrien distribuir-se els temps de les intervencions. A la Cambra catalana s'insisteix que tot seguirà igual fins que el president Artur Mas convoqui oficialment els comicis. De totes maneres, si la separació s'agreugés, el reglament del Parlament estableix dues possibilitats. Si se n'anessin del grup parlamentari tots els diputats d'Unió Democràtica (15), aquests passarien al grup mixt. Si només en marxessin uns quants (l'opció més probable dins de la hipòtesi, ja que a l'hemicicle hi ha diversos crítics), es convertirien en diputats no adscrits.

MUNICIPIS I DIPUTACIONS

CDC es blinda a l'hora de repartir càrrecs

Un apartat més espinós. Convergència ha paralitzat les negociacions amb Unió per repartir-se els càrrecs en les diputacions i els consells comarcals, segons va avançar ahir RAC-1. En el cas dels ajuntaments, l'acta de regidor és personal i intransferible i al màxim que es podria arribar en cas de baralla majúscula seria que algun es convertís en no adscrit. Seria una excepció o una situació a mitjà o llarg termini, perquè, com en el cas del Parlament i les Corts, la intenció d'Unió és seguir anant de la mà dels que han sigut els seus socis durant 37 anys.

Més tensió hi pot haver a l'hora de distribuir-se els llocs de 417 consellers comarcals, 51 diputats provincials i la presidència de les quatre diputacions. En aquest punt, si la crisi s'aguditza i no s'arriben a posar d'acord de bones maneres, Convergència està disposada a fer valer el seu pes de partit gran de la família perquè, segons els seus càlculs, els regidors democristians representen només el 10% del total de regidors de la federació. Amb aquesta aritmètica, els càrrecs d'Unió es quedarien fora de tots els llocs rellevants si s'aplica una distribució proporcional. Això significaria que UDC perdria l'única diputació que té en l'actualitat, la de Girona, Hi ha marge per aclarir les coses i comunicar-ho a les juntes electorals de zona fins demà. En el cas dels consells comarcals, el termini per informar del repartiment definitiu de responsabilitats s'allarga fins a la setmana que ve.

EL CAPITAL

Amb deutes però sense patrimoni conjunt

Notícies relacionades

El ball de bastons dialèctic de CiU

Les entitats prometen canvis en el full de ruta si Unió es compromet amb la independència

Convergència i Unió no es barallaran pel patrimoni perquè no tenen cap immoble compartit pel qual poder batallar. UDC té la seva seu principal al carrer de Nàpols de Barcelona i Convergència té la seva al carrer de Còrsega; encara que només temporalment: el partit d'Artur Mas ha venut l'edifici a un grup d'inversió asiàtic, a part que 15 locals més de CDC estan en una situació d'embargament preventiu ja que consten com a aval per fer front a la fiança de 3,6 milions d'euros imposada pel jutge del cas Millet.

El que sí que comparteixen els socis de la federació és un deute de 12,3 milions. ¿I com el van pagant? En gran mesura, amb les subvencions que reben. El 30 de gener, per exemple, el Consell de Ministres va aprovar dotar CiU amb 2,34 milions d'euros en proporció a la seva representació al Congrés (només per darrere de PP, PSOE i IU). L'any passat, en proporció al seu pes a la Cambra catalana, la federació va rebre 5,4 milions d'euros. Se suposa que a l'hora de repartir-se les coses negatives, com les positives, també es farà en proporció a la representativitat.