Unió concorrerà per primer cop en solitari a les eleccions

El consell nacional aprova amb el 70% de vots presentar-se a les autonòmiques

Rigol deixa el partit i el sector crític crea una plataforma de suport a Mas

Aquest 20 de juny s’ha celebrat el Consell Nacional d’Unió per decidir quin serà el seu nou full de ruta a Catalunya. / ANA C. BAIG

3
Es llegeix en minuts
NEUS TOMÀS / L'HOSPITALET

per primera vegada en els seus 81 anys d'existència, i després de 37 anys d'aliança amb Convergència, Unió es presentarà en solitari a unes eleccions. Serà a les autonòmiques anunciades per al dia 27 de setembre. Els democristians van prendre aquesta decisió en un consell nacional que es va allargar vuit hores. Després d'un debat en què hi va haver més de 70 intervencions, la proposta del secretari general, Ramon Espadaler, d'anar sols a les eleccions i fer-ho amb el full de ruta fixat en la pregunta aprovada fa una setmana, va obtenir el suport del 69,2% dels assistents. Hi van votar en contra un 28, 6% i només es va abstenir un 2,2 % dels 350 càrrecs i militants congregats en un hotel de l'Hospitalet.

El resultat demostra que Josep Antoni Duran Lleida i Espadaler exerceixen encara un fort control del partit malgrat les pressions de l'anomenat sector crític, els representants més destacats del qual són, entre d'altres, Antoni Castellà i els històrics Núria de Gispert i Joan Rigol. Aquest últim va anunciar ahir que, després de militar 39 anys a Unió, abandona el partit perquè vol treballar en favor de la independència i del projecte que lidera Artur Mas. «Deixo la militància perquè aspiro que Catalunya pugui tenir la màxima llibertat i ho aconsegueixi amb el màxim de civisme», va argumentar Rigol, qui a primera hora del matí ja havia parlat amb Duran, encara que no li havia deixat tan clara la seva intenció d'abandonar Unió.

Per la seva part, Castellà i De Gispert, actuant com a portaveus dels crítics, van llegir un comunicat en què van anunciar que es constitueixen com la plataforma Hereus de 1931, que té el propòsit de recolzar l'estratègia del president de la Generalitat. La direcció del partit ja va avisar ahir mateix que Unió «no jugarà en dues candidatures diferents», cosa que s'ha d'interpretar com un avís que aquells que pretenguin integrar-se a la llista de Convergència (sigui amb aquestes sigles o sense), hauran de tornar el carnet.

La direcció democristiana es presenta al 27-S amb la intenció d'atraure el votant de CiU que està descontent amb la deriva independentista de Convergència. Segons els seus càlculs, una meitat dels electors perduts poden haver anat a parar a les files d'Esquerra, però l'altra meitat responen a un perfil moderat. I és a aquests a qui Unió confia convèncer. «L'espai que queda entre mig, el que ocupava CiU, l'ha d'ocupar algú. I en aquest àmbit, els votants catalanistes que no són independentistes no es passaran a Ciutadans», reflexionava a aquest diari un membre de la cúpula.

Notícies relacionades

NO AMAGAR LES SIGLES / En la roda de premsa posterior al consell nacional, Espadaler va subratllar «el coratge de ser moderats» en un moment en què el que triomfa són els extrems. Sense esmentar la conferència que va oferir ahir Artur Mas (en què no hi havia ni un sol logo de CDC), el secretari general d'Unió va destacar que el seu partit té «molt espai i poc temps», però que en tot cas el que no farà és «amagar unes sigles que són històriques». El dubte que plana ara i que ahir no va quedar aclarit és qui encapçalarà la candidatura. Només hi ha dos noms : Duran i Espadaler. Ni l'un ni l'altre ho han descartat encara que també és cert que, de moment, cap dels dos s'ha postulat.

A efectes de funcionament intern i mentre CiU continuï sent una federació, la intenció és que tant al Parlament com al Congrés, les dues forces es reparteixin els temps d'intervenció. D'aquesta manera, a Madrid, Duran i Pere Macias compartirien els temps en funció de la representativitat de cada partit. I es farà el mateix amb els espais electorals durant la campanya.