Fugues a dreta i esquerra

La fotografia del futur Parlament que mostra el baròmetre del GESOP és molt semblant a la que es va produir fa un mes a Barcelona: l’hegemonia de CiU (avui ja sense Unió) es veu amenaçada per una coalició forjada al caliu de la indignació ciutadana i al crit de «¡sí que es pot!» que no té entre les seves prioritats la proclamació de la independència. Els moviments tectònics que van afavorir aquest tomb són els mateixos que ara detecta el sismògraf a escala catalana. Un sector gens insignificant de l’electorat d’esquerres que tradicionalment dipositava la seva confiança en el PSC està disposat a votar una candidatura unitària d’ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent si acaba veient la llum. El mateix vot útil que a Barcelona va enfonsar els socialistes i va donar força a Ada Colau.

Una Catalunya en Comú que englobés ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent recolliria el 75,4% dels votants ecosocialistes, però es muscularia gràcies al suport d’exelectors del PSC i d’antics abstencionistes. Un terç de votants socialistes i el 28,4% d’abstencionistes escollirien ara la papereta de la «confluència». I malgrat que en la qüestió independentista no parlen el mateix idioma, també un 15,6% d’electors de la CUP advocarien per Catalunya en Comú.

El cert és que al PSC tampoc li aniria gaire millor sense «confluència». El partit de Miquel Iceta presenta una fidelitat de vot del 30% amb o sense aliança de l’esquerra alternativa. De fet, sense, se li escaparia igualment una quarta part dels seus votants cap a Podem i un 15,5% cap a Ciutadans. Al que sí que li canviaria l’expectativa com la nit i el dia seria a ICV-EUiA. Dins d’una Catalunya en Comú, Joan Herrera i Dolors Camats conservarien el 75,4% dels seus votants. En solitari, amb prou feines retindrien el 27,5%, ja que tres de cada 10 electors migrarien a Podem i el 14,5%, a la CUP.

La llista del president

Notícies relacionades

Primera enquesta electoral de Catalunya després de la ruptura de CiU

Munté destaca la necessitat d'aglutinar la "màxima unitat" al voltant del sobiranisme per aconseguir una victòria contundent el 27-S

En el costat sobiranista, la llista del president permetria a Artur Mas eludir el possible desgast per la ruptura de CiU. El 58% dels antics votants de la federació recolzarien aquesta candidatura transversal que impulsa el líder de CDC. De fet, Unió esgarraparia més electors del PPC (8,8%) que de l’extinta CiU (7,7%). Els altres dos caladors de vots de Mas serien ERC (14,7%) i la CUP (6,3%).

Amb Catalunya en Comú i la llista del president en el tauler de joc, la fidelitat de vot a Oriol Junqueras retrocediria nou punts, del 65,4% al 56,5%. De fet, seria una mica més gran la fuga d’electors d’ERC cap a la hipotètica candidatura transversal de Mas que cap a la CUP.