Quan Àngel Ros defensava una "Catalunya Estat"

El nom d'Àngel Ros encara deu ressonar com un martell al cap de l'exlíder del PSC Pere Navarro. L'alcalde de Lleida, el mateix que aquesta setmana ha tancat un pacte municipal amb Ciutadans, va ser el principal estendard del sector més sobiranista dels socialistes catalans i va promoure una batalla contra l'estratègia de la direcció del partit que es va traduir en alguns gestos simbòlics. Ros va participar en la primera gran manifestació de la Diada, el 2012; va renunciar al seu escó per no haver de votar en contra de la consulta sobiranista al Parlament, i va anar a votar (en blanc) el 9-N. "No he venut la meva ànima. Segueixo sent socialista i catalanista", ha proclamat aquest divendres el regidor en defensa pròpia.

La seva visió del que havia de ser el projecte del PSC, ancorat sense titubejos al dret a decidir, el va portar, el setembre del 2011, a postular-se com a candidat a liderar el partit, encara que finalment es va retirar i va donar el seu suport al també crític Joan Ignasi Elena, que va resultar derrotat per Pere Navarro al congrés que els socialistes catalans van celebrar el desembre d'aquell any. Tot i això, Ros es va integrar en l'executiva de Navarro, encara que des d'aleshores va qüestionar la línia marcada per la cúpula en el procés sobiranista. Juntament amb l'exconsellera Marina Geli i altres dirigents díscols, el regidor es va posar darrere d'una pancarta en què es podia llegir 'Catalunya és Estat i som Europa' en la manifestació de la Diada del 2012, punt de partida del procés sobiranista.

Les seves tesis van quedar plasmades en un manifest que va entregar a Navarro l'octubre del 2012 que defensava la necessitat de reivindicar un Estat per a Catalunya dins d'Espanya. Entre els postulats que Ros firmava juntament amb altres 145 militants socialistes figurava el reconeixement de Catalunya com "un nou subjecte polític amb sobirania pròpia". El document proposava que el PSC abanderés la reclamació d'un pacte "explícit i bilateral" amb Espanya que donés lloc a una "Catalunya Estat" en un "Estat comú espanyol o ibèric". Un nou encaix en què la Generalitat recaptés tots els impostos i el Parlament pogués convocar un referèndum d'autodeterminació.

Les hostilitats es van desencadenar el 23 de gener del 2013, quan Ros i quatre diputats més del PSC van trencar la disciplina de vot per no rebutjar la declaració de sobirania del Parlament. Un mes després, al seu ajuntament, l'alcalde i la majoria de regidors socialistes van recolzar una moció de CiU de suport al text de la Cambra catalana. "Els 11 regidors socialistes que hem votat 'sí' hem prioritzat clarament el dret a decidir versus altres consideracions", va argumentar. Les discrepàncies van afavorir l'agost del 2013 la constitució del corrent crític Agrupament Socialista, que va tenir com a primer posicionament la defensa de la legitimitat de la Via Catalana. En aquest cas, Ros no es va 'encadenar' al·legant que l'acte tenia un caire exclusivament independentista.

Notícies relacionades

Crítiques en forma de mems a Àngel Ros

Àngel Ros: "No he venut la meva ànima. Segueixo sent socialista i catalanista"

L'alcalde de Lleida no es va atrevir a repetir el seu gest d'indisciplina un any després, quan el Parlament va votar la sol·licitud al Congrés del traspàs de la competència per convocar referèndums. Navarro va ordenar als seus diputats votar 'no', però Ros va optar per deixar l'escó abans de la votació. El seu argument: "La coherència, el compromís i la fidelitat han tingut més pes que el càrrec". En una entrevista a aquest diari, el regidor va sostenir que després d'entregar la seva acta se sentia "menys enfrontat" al PSC.

Ros va afirmar llavors que se centraria en la seva feina com a regidor per intentar revalidar la seva majoria a l'ajuntament, però el juliol del 2014, amb Navarro ja dimitit, va acceptar l'oferta de Miquel Iceta per ocupar la presidència del partit, un càrrec de perfil més simbòlic que executiu, després d'haver-lo avalat com a candidat al lideratge del PSC. Llavors, l'alcalde de Lleida ja s'havia distanciat de l'estratègia dels seus companys de l'ala sobiranista, que caminaven a poc a poc cap a l'escissió. L'últim gest 'díscol' de Ros va tenir lloc el 9-N, quan va anar a votar en la consulta sobiranista. Va revelar que havia votat en blanc i que ho va fer per "transmetre a l'Estat que fa falta un canvi, diàleg i que els ciutadans volem ser consultats sobre el futur del país".