El viratge d'Àngel Ros

El nom d'Àngel Ros encara deu retronar com un martell al cap de l'exlíder del PSC Pere Navarro. L'alcalde de Lleida, el mateix que aquesta setmana ha tancat un pacte municipal amb Ciutadans que, entre altres coses, inclou la revisió del reglament d'usos lingüístics de la Paeria, va ser el principal estendard del sector més sobiranista dels socialistes catalans i va promoure una batalla sense quarter contra l'estratègia de la direcció del partit, que es va traduir en alguns gestos molt més que simbòlics. «No m'he venut l'ànima. Segueixo sent socialista i catalanista. Els qui em critiquen han intentat pactar amb Ciutadans per aconseguir l'alcaldia i el cartipàs», va afirmar a aquest diari el batlle, que també va garantir que l'ús del català «no recularà» a l'ajuntament.

La seva visió del que havia de ser el projecte del PSC, ancorat sense titubejos en el dret a decidir, el va portar, el setembre del 2011, a postular-se com a candidat a liderar el partit, encara que finalment es va retirar i va donar el seu suport al també crític Joan Ignasi Elena, que va resultar derrotat per Navarro en el congrés que els socialistes catalans van celebrar el desembre d'aquell any.

Tot i això, Ros es va integrar en l'executiva de Navarro, encara que des d'aleshores va qüestionar la línia marcada per la cúpula en el procés sobiranista. Juntament amb l'exconsellera Marina Geli i altres dirigents díscols, el regidor es va posar al darrere d'una pancarta en què es podia llegir Catalunya és Estat i som Europa en la manifestació de la Diada del 2012, punt de partida del procés sobiranista.

Les seves tesis van quedar plasmades en un manifest que va entregar a Navarro l'octubre del 2012 en què defensava la necessitat de reivindicar un Estat per a Catalunya dins d'Espanya. Entre els postulats que Ros va firmar amb 145 militants socialistes hi havia el reconeixement de Catalunya com «un nou subjecte polític amb sobirania pròpia». El document proposava que el PSC abanderés la reclamació d'un pacte «explícit i bilateral» amb Espanya que donés lloc a una «Catalunya-Estat» en un «Estat comú espanyol o ibèric». Un nou encaix en què la Generalitat recaptés tots els impostos i el Parlament pogués convocar un referèndum d'autodeterminació.

Rebel·lió parlamentària

Les hostilitats es van desencadenar el 23 de gener del 2013, quan Ros i quatre diputats del PSC van trencar la disciplina de vot per no rebutjar la declaració de sobirania del Parlament. Un mes després, en el seu ajuntament, el paer en cap i la majoria de regidors socialistes van recolzar una moció de CiU de suport al text de la Cambra catalana. «Els 11 regidors del PSC que hem votat sí hem prioritzat clarament el dret a decidir per sobre d'altres consideracions», va argumentar. Les discrepàncies van afavorir l'agost del 2013 la constitució del corrent crític Agrupament Socialista. El seu primer posicionament va ser per defensar la legitimitat de la Via Catalana. En aquest cas, Ros no es va encadenar al·legant que l'acte tenia un caire exclusivament independentista.

L'alcalde de Lleida no es va atrevir a repetir el seu gest d'indisciplina un any després, quan el Parlament va votar la sol·licitud al Congrés del traspàs de la competència per convocar referèndums. Navarro va ordenar als seus diputats votar no, però Ros va optar per deixar l'escó abans de la votació. El seu argument: «La coherència, el compromís i la fidelitat han tingut més pes que el càrrec». En una entrevista a aquest diari, l'alcalde va defensar que després d'entregar la seva acta se sentia «menys enfrontat» al PSC.

Avalista d'Iceta

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ros va afirmar llavors que pensava centrar-se en la tasca com a alcalde per intentar revalidar la seva majoria, però el juliol del 2014, amb Navarro ja dimitit, va acceptar l'oferta de Miquel Iceta per ocupar la presidència del partit, un càrrec de perfil més simbòlic que executiu, després d'haver-lo avalat com a candidat al lideratge del PSC. Llavors, l'alcalde de Lleida ja s'havia distanciat de l'estratègia dels seus companys de l'ala sobiranista del partit, que a poc a poc caminaven cap a l'escissió.

L'últim gest díscol de Ros va tenir lloc el 9-N, quan va anar a votar en la consulta sobiranista. Va revelar que havia votat en blanc i que ho havia fet per «transmetre a l'Estat que fa falta un canvi, diàleg i que els ciutadans volem ser consultats sobre el futur del país». A través de Facebook va ampliar els seus arguments: «Voto en blanc perquè l'actual procés no resoldrà la crisi del país, i per oposar-me a l'immobilisme i la intolerància del Govern del PP davant les aspiracions de Catalunya».