Mas i ERC pacten una declaració d'independència exprés

Pot entendre's com la contraprestació a Esquerra per haver acceptat una cosa, la llista unitària, contra el que els republicans havien lluitat durant més de vuit mesos o simplement la ferma voluntat dels partits (CDC i ERC) per tirar endavant el seu pla independentista. El cert és que en l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras de dilluns passat s'hi inclou una notable retallada dels terminis necessaris per declarar la independència. Així, després d'una primera declaració, que es diu nominal, en la qual , sense efectes jurídics, es constata la voluntat d'emprendre el tram final cap a la independència, la proclamació d'aquesta arribaria en un termini d'entre sis i nou mesos. En el pitjor dels casos, per tant, la meitat del període que els mateixos partits protagonistes, CDC i ERC, van firmar el 30 de març en l'anomenat full de ruta.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en el seu informe sobre el procés constituent, ja fixa un pla en què el primer pas és una «declaració solemne a favor de la creació d'un Estat independent» després d'unes eleccions plebiscitàries. El CATN afegeix que la proclamació «hauria de formular-se de tal manera que oferís una oportunitat de negociació a l'Estat perquè aquest procés es pogués portar d'una forma més ordenada».

LLEI DE TRANSITORIETAT / A partir de llavors, tocaria preparar el nou Estat amb quatre objectius: «negociar amb l'Estat les condicions de la separació, buscar el reconeixement internacional, negociar les condicions de la incorporació del nou estat a la UE i preparar internament la creació del nou Estat». És a dir, en aquells mesos entre la declaració nominal i la proclamació, el Govern hauria de tirar endavant les estructures d'Estat encara pendents de crear (així per sobre, totes) i garantir la seguretat jurídica mitjançant una llei de transitorietat, en la qual es fixessin d'aplicació les lleis espanyoles fins al moment que el Parlament en promulgui d'altres.

Pel que fa a la tàctica electoral, ahir es van donar a conèixer els primers noms de la llista única, la dels independents. En un intent per reforçar el flanc progressista, tenint en compte que el perill per a Mas ara es diu Podem-ICV, elpresident(i Junqueras) van apostar per Raül Romeva, exeurodiputat precisament d'Iniciativa, com a cap de llista.

El perfil de Romeva, progressista, bon faixador en els debats i que manté una excel·lent relació amb el president d'Esquerra, dels anys en què Junqueras va ser a Brussel·les, era gairebé cantat. La número dos serà Carme Forcadell, expresidenta de l'ANC que, a diferència del seu successor, Jordi Sànchez, va causar un profund malestar en l'entorn de Mas quan al novembre el va exhortar a convocar les eleccions al crit de «President, posi les urnes». La número tres serà Muriel Casals, presidenta d'Òmnium.

L'excap de files de Romeva, la coordinadora d'ICV, Dolors Camats, va entendre l'elecció de l'exeurodiputat com la prova del nou que «Mas ha situat» la seva força «com a adversari». «I nosaltres acceptem el repte», va sentenciar.

El president del Govern, Mariano Rajoy, també va donar el seu punt de vista sobre la llista única, que va qualificar «maniobra de confusió». Amb tot, Rajoy va recordar que «el Govern farà complir les lleis i el PP defensarà la Constitució espanyola i la sobirania nacional».

Notícies relacionades

Romeva: "No és una llista de noms, sinó d'una papereta que diu 'sí"

Romeva, Forcadell i Casals aniran en els tres primers llocs de la llista unitària

CONCLAVE CALENT / A la cúpula d'ERC creuen que si les negociacions amb Romeva, que va tancar el mateix Junqueras en persona, haguessin fructificat 12 hores abans, tot hauria sigut diferent al consell nacional celebrat dimarts a la nit. Un conclave que un dels presents defineix de «resignada disciplina». Hi va haver moltes intervencions que sense entrar en confrontació directa amb la cúpula del partit, sí que van demostrar que molts dels presents estaven «tocats», segons defineix un altre assistent: «la majoria volia la llista civil sense polítics o, si no era possible,les tres llistes». Una altra veu, més alineada amb l'oficialisme afirma, a manera de resum, que el to era de «no sabem on anem, però confiem en la direcció».

La intervenció del diputat al Congrés, Joan Tardà, va ser decisiva. Amb un currículum impecable de lluita per l'àmbit social, és a dir, gens sospitós de ser un cripto-convergent, va ser ell el que va proposar acceptar per assentiment el pacte. Així es va fer. A la sortida de Junqueras de la seu republicana fins i tot es van sentir alguns aplaudiments.