Raül Romeva, l'ecosocialista 'indepe'

Quan Raül Romeva va anunciar que trencava el carnet d'ICV, molts dirigents del partit, entre ells el seu amic Joan Herrera, no acabaven d'entendre la manera tan abrupta com havia desairat l'organització que va representar durant dues legislatures al Parlament i 10 anys a l'Eurocambra. Potser aquest dimecres tots ells hagin lligat caps al saber que encapçalarà la llista unitària independentista. Nascut a Madrid el 1971, Romeva ha sigut un defensor a ultrança dels postulats de l'esquerra alternativa i va anar conjugant el seu ecosocialisme amb un independentisme creixent que al final es va tornar incompatible amb l'aposta confederalista d'Iniciativa.

Llicenciat en Economia i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat de Barcelona, aquest apassionat pels esports de mar (a qui les lesions no el van deixar progressar) i aficionat als reportatges de Jacques Cousteau somiava de petit ser capità de vaixell. Ara portarà el timó d'una candidatura que compartirà amb un dels polítics a qui més ha criticat en els seus mítings, Artur Mas, i amb un altre amb qui va forjar una estreta amistat quan tots dos van coincidir a Brussel·les, Oriol Junqueras. El trident català a Europa el completava el convergent Ramon Tremosa, i eren constants les fotografies dels tres eurodiputats en defensa de l'oficialitat del català a la UE.

Notícies relacionades

Romeva, Forcadell i Casals aniran en els tres primers llocs de la llista unitària

Romeva, el bàlsam dels 'indepes' d'esquerres

378 preguntes, 127 propostes, dos informes, 595 intervencions i quatre declaracions van fer de Romeva l'eurodiputat més treballador del Parlament Europeu. Ha viscut a Madrid, Barcelona, la Roca del Vallès, Caldes de Montbui, Montpeller, París, Sarajevo, Brussel·les i Estrasburg. D'octubre de 1995 a agost de 1996 va ser l'ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina i el responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau de la UNESCO en aquell país. També va ser supervisor de l'OSCE per a les eleccions a Bòsnia que van seguir a la guerra.

També ha sigut professor associat de Relacions Internacionals a la UAB (1994-1995 i 1996-2002), investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya (1994-1998) i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón Oxfam (1998-1999). La seva militància a ICV va començar en l'agrupació de Caldes de Montbui el 1989. El 1994 i 1999 va formar part de la llista d'ICV al Parlament i el 2004 va ser elegit eurodiputat. Després d'abandonar ICV va passar a coordinar la campanya 'Ara és l'Hora' de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.