L''annus horribilis' dels Pujol

Sant Jaume comparteix data des de l'any passat amb un dels fets més ressenyables de la història recent de Catalunya. Jordi Pujol Soley, l'home que amb només 11 anys va somiar des del Tagamanent com havia de ser la nació que acabaria presidint entre el 1980 i el 2003, va confessar el 25 de juliol del 2014 que havia ocultat fons a l'estranger durant més de tres dècades. Feia temps que la justícia tenia els focus posats sobre els negocis d'alguns dels seus fills, però la contrició del patriarca va acabar per endinsar-los en el seu pitjor malson. Si la reina Isabel II va qualificar el 1992 d'annus horribilis pels escàndols conjugals en la seva família i la seva pèrdua de popularitat, aquests últims 12 mesos de l'estirp Pujol Ferrusola no queden enrere.

El presumpte llegat que l'avi Florenci va deixar el 1980 a la seva nora i els seus set néts pels seus temors davant la carrera política que emprenia el fundador de CDC segueix envoltat d'una espessa boira. Ningú ha presentat cap document que avali que els capitals evadits procedeixen d'aquella suposada deixa. El paterfamilias ha negat en les seves obligades visites al Parlament i al jutjat haver sigut un polític corrupte i haver-se enriquit pel seu càrrec al capdavant de la Generalitat, però ni ha aportat proves que apuntalin la seva defensa ni ha dissipat els dubtes al voltant dels suposats tripijocs dels seus fills, que han anat acumulant imputacions. Si no va confessar en 34 anys que la família tenia diners a Andorra va ser per «por» de perjudicar la seva imatge, es va escudar l'expresident.

EL PARE I ELS FILLS 

En el llibre El impostor, en què repassa la vida d'Enric Marco, el fals supervivent de l'holocaust nazi que va arribar a presidir l'Amical de Mauthausen, Javier Cercas sosté que «una mentida triomfa si està feta de veritats». La justícia dirà què hi ha de cert o si no hi ha mentides en el relat de Pujol, però persones del seu entorn reconeixen que l'ex molt honorable -el primer cap del Govern imputat per un jutge i reprovat per la Cambra catalana per «actes delictius»- ha sigut ja durament castigat socialment i políticament.

No obstant, les mateixes fonts pronostiquen que l'expresidentno sortirà molt perjudicat als tribunals. Seran uns assumptes més delicats, opinen, els de Jordi, Oleguer, Oriol i altres dels seus set fills, que tenen el cas del llegat entre els seus mals menors. Sobre el relat de la «guardiola» a Andorra segueixen sense quadrar els números: la versió pujoliana és que aquells diners a l'estranger procedeixen de l'intercanvi de divises que va fer l'avi a mitjans del segle XX. Eren 140 milions de pessetes que, gràcies a l'ímproba gestió de Delfí Mateu fins al 1989 i Joaquim Pujol Figa durant uns mesos, es van multiplicar tant com els pans i els peixos a la riba del mar de Galilea. De tal manera que quan van arribar a mans de Jordi Pujol júnior, a principis dels anys 90, ja eren 500 milions. Traduït a euros, de 840.000 a tres milions en només una dècada.

FINS ALS 8 MILIONS D'EUROS 

Sempre segons la versió familiar, el primogènit es va repartir amb la mare i els altres sis germans cada tros del pastís (62 milions de pessetes) i cada un es va obrir un compte propi a Andorra. El pare no en sabia res, diuen, diuen i diuen els seus pròxims. Ni tan sols que aquells fons, que es van invertir en «làmines de titularitat opaca», segons Júnior, van acabar sumant l'any 2000 vuit milions d'euros. Se suposa per tant que tocaven a un milió per beneficiari, encara que al destapar-se la fortuna va aflorar el ball de xifres.

La matriarca, Marta Ferrusola, va regularitzar 838.244 euros; la gran de les dues filles, Marta, 532.029; Pere, 701.341, i Mireia, 1.072.767. El petit, Oleguer, va legalitzar 3,2 milions. Altres fills no ho han aclarit, i el cinquè de la saga, Oriol, va ser contundent al sostenir que ni té diners fora d'Espanya ni ha regularitzat «res» perquè «no havia res a regularitzar». A saber on va anar a parar la seva part del llegat. Si és que la va tenir. Si és que n'hi va haver.

DOCTOR JEKYLL I MÍSTER HYDE 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Imputat en el cas ITV, Oriol va veure liquidades les seves aspiracions a hereu del tron de la Generalitat abans que el seu pare mutés de doctor Jekyll a míster Hyde per a molts que abans l'havien adulat, entre ells més d'un coreligionari. Els seus germans Josep, Oleguer, Pere i Jordi, aquest últim en tant que «dinamitzador econòmic», van enfocar la seva carrera cap als negocis, però Oriol va preferir centrar-se en la política. Va arribar a ser número dos de CDC i president del grup de CiU al Parlament quan les acusacions de corrupció ja esquitxaven l'extinta federació, però l'última vegada que va trepitjar la Cambra va ser com a ciutadà de peu per rendir comptes davant la comissió d'investigació que va originar la deixa dels trons andorrana. Allà va tornar a repetir un mantra familiar: si se'ls ataca d'aquesta manera des de l'Estat és pel procés sobiranista de Catalunya.

El mateix va passar amb el pare: les dues últimes visites de Pujol a aquella Cambra per la qual abans es movia al seu aire van ser a contracor i van servir per deixar en evidència el seu tarannà i constatar les seves opacitats. «L'Estat ha fet una jugada indigna... A partir d'ara, d'ètica i de moral, en parlarem nosaltres», va proclamar el 30 de maig de 1984 davant una multitud que l'aclamava. Era el dia de la seva investidura com a president després de la seva primera majoria absoluta i aquesta va ser la seva resposta a la querella presentada contra ell i 24 antics administradors de Banca Catalana, un cas que versava sobre la «desaparició» de 20.000 milions de pessetes que la justícia va arxivar el 1986 però que ara ha ressuscitat amb el polèmic llegat. Per cert, aquell manament el va llançar l'expresident des del balcó del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume.