Els últims suports de Pujol

«El primer pujolista del país era jo, fins al dia de Sant Jaume [25 de juliol]». Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol Soley, es va sincerar davant la comissió d'investigació del Parlament amb una frase que bé podrien subscriure tots els dirigents i exdirigents de CDC. El 25 de juliol de l'any passat, l'expresident de la Generalitat de 1980 al 2003 va passar amb la seva evasió fiscal confessa a ser un proscrit de la política. No obstant, qui ho té al néixer ja no ho deixa i en un any encara s'han sentit paraules de suport, adornades amb commiseració, cap a l'home que es va arrogar, el 1984, el copyright de l'ètica i la moral.

Aquest suport li ha arribat, fonamentalment, dels seus deixebles polítics i d'alguns dels que van formar la seva guàrdia pretoriana a la Generalitat. Altres, en canvi, han preferit marcar distàncies i fins i tot dissimular els seus forts vincles pretèrits amb Pujol. El mateix Cabana va mostrar compassió pel seu cunyat però també va admetre que la confiança ja no és cega: «Té la porta de casa meva oberta. No s'han trencat les relacions, però no són unes visites per beure cava». La seva condició de familiar influïa en la seva resposta.

En el cas d'Artur Mas, la seva etiqueta de delfí del fundador de CDC ha sigut una hipoteca difícil d'esquivar. En 365 dies no li ha criticat la conducta, malgrat els seus intents per situar Pujol en el passat més passat del partit. «Pena», «compassió» i «immens dolor» van ser els seus primers sentiments, als quals va seguir l'intent de dissociar el Pujol polític del Pujol contribuent: «Quan passi aquesta tempesta, amb el pas del temps, segur que tindrà taques i debilitats, però també grans actius. 23 anys de president no s'esborren d'un dia per l'altre».

L'afany per salvar l'herència política de l'excap del Govern ha sigut una constant en boca de dirigents convergents, sobretot a la comissió Pujol. Segons el conseller d'Empresa, Felip Puig, el llegat pujolista com a expresident segueix «immaculat», a pesar de les múltiples sospites de negocis tèrbols entre la Generalitat i alguns fills del matrimoni Pujol-Ferrusola. «S'ha de demostrar l'origen del llegat. Alguns deixarien de tenir presumpció d'innocència, i altres de culpabilitat», va sostenir Puig, que va integrar durant anys el cercle de confiança de Mas a CDC.

Amics fidels

Perseguits també per l'ombra de la corrupció, dos històrics de l'entorn de Pujol van firmar la seva defensa més fèrria. «No diré res que el comprometi. Em crec absolutament la seva versió del llegat. Ha sigut un gran president», va proclamar l'exconseller Macià Alavedra. «En tinc un altíssim concepte. Vaig ser, sóc i seré sempre amic seu. Crec que no es mereix de cap manera la lapidació a la qual està sent sotmès perquè no ha comès cap delicte», va dir l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta, per a qui ni tan sols el frau fiscal que el mateix Pujol va confessar està demostrat.

Notícies relacionades

L''annus horribilis' dels Pujol

Així va analitzar la premsa internacional l''efecte Pujol' en el procés

Però el mal que més va afectar els compareixents en la comissió va ser l'amnèsia, sobretot com més a prop van estar de Pujol. Un desafiador exjutge Lluís Pascual Estevill va criticar que s'hagi «condemnat socialment amb menyspreu la presumpció d'innocència» a un «gran president» amb qui va dir que no havia tingut cap relació, ni amb el seu entorn.

El seu company de trama corrupta, l'advocat Joan Piqué Vidal, defensor de Pujol en el cas Banca Catalana, va justificar que el seu exclient tingués aquell «raconet» de diners a l'estranger per la inestabilitat política i només li va retreure que «èticament» no va ser correcte ocultar-ho al fisc. «¡Quina llàstima per a la seva imatge, però els diners estaven allà, no els hi va portar ell!», va rematar. Javier de la Rosa, batejat al seu dia per Pujol com a «empresari model», ni tan sols va recórrer a l'amnèsia. Va callar i, si s'aplica la dita, va atorgar.