La loquacitat muda
ORIOL PUJOL . L'exdelfí de Mas, objecte de fílies i fòbies dins i fora de Convergència, evita els focus mediàtics i ha tornat a l'empresa
Oriol Pujol, durant la seva compareixença en la comissió d’investigació al Parlament, el dia 2 de març. /
El polític més loquaç de Convergència ha emmudit. Evita els mitjans de comunicació. Evita la política. I la política, i part del seu partit, l'evita a ell, malgrat el poder i la informació que va acumular.
Tant, que tot estava preparat perquè, després d'Artur Mas, el lideratge convergent recuperés el cognom del fundador. Però l'expresident estava preocupat. Demanava informes sobre el seu fill a propis i estranys. «¿Massa 'echao p'alante'?», preguntava.
Oriol Pujol va estar en tots els despatxos amb el seu estil sarcàstic, amb el qual podia dir-li «cabró» al seu interlocutor, sempre afectuosament, i despenjar el telèfon de seguida per donar una ordre, per facilitar, per influir. Caldrà veure, judicialment, si per afavorir-se. Diuen els que durant anys van estar molt al costat seu al partit que mai el van veure traspassar la frontera entre la influència i el tràfic d'influències. D'altres, avui, no veuen clara la foto de la cúpula flanquejant-lo al Palau de Justícia quan va anar a declarar pel cas ITV, en què està imputat per suborn i falsedat documental, per haver cobrat a canvi d'influir en operacions empresarials.
¿A què es dedica ara? El País va publicar al juny que és comercial en una empresa d'envasos de vidre, per aconseguir clients a l'exterior. És a dir, al més allunyat de la política activa i posant, si convé, quilòmetres entremig. A CDC n'hi ha que defensen que està pagant i que pagarà ell la confessió del pare, per ser l'únic polític que quedava a la família. I defensen que la seva figura era controvertida, com ho és la de qualsevol dirigent que ha de prendre decisions. «Visc tot això des de la distància però és amic meu i, per tant, ho visc amb dolor», afirma un dels seus més pròxims a CDC.
L'última presència pública d'Oriol Pujol va ser al Parlament. Ja no va arribar flanquejat per la cúpula. Va declarar la seva innocència. Va dir que no tenia diners a l'estranger i que no havia regularitzat res. Va llançar dards. Va mesurar les paraules. La seva tesi és que la seva imputació té a veure amb el procés sobiranista. És un atac al partit i a Catalunya.
Després d'aquell dia, silenci. Tant ha desconnectat Oriol Pujol que el seu blog, després de mesos d'inactivitat, ara està ocupat per textos sobre cigarrets electrònics.
