¿On són els Pujol?

«El foc ens va fer perillosos, la xafarderia ens va ajudar a cooperar, l'agricultura va despertar la nostra avidesa, la mitologia va instaurar la llei i l'ordre, els diners van suposar alguna cosa en què tots podien confiar, les contradiccions van crear la cultura, la ciència ens va fer els amos de la creació. Però res d'això ens ha fet feliços». Així diu la contraportada de Sapiens. Una breu història de la humanitat, un dels llibres de moda, de l'autor hebreu Yuval Noah.

És un dels llibres que ha devorat Jordi Pujol aquests mesos. Després d'escriure la confessió i traçar la seva estratègia de defensa, es va refugiar en la reflexió. Home de mil cares habituat a crear personatges amb enorme capacitat empàtica (el patriota, el banquer, el creient pecador, el polític, l'humanista...) ha sabut o ha hagut d'interpretar-ne un altre: el penedit. En la seva primera compareixença al Parlament va dir que per dures que fossin les crítiques dels partits, no ho serien tant com el judici sever que ell fa sobre si mateix. La verirat és que minuts després, sota la pell de be es va destapar la bèstia que va acabar donant lliçons d'ètica als atònits diputats.

Pujol ha creat un búnquer particular a la porteria del seu pis a l'avinguda del General Mitre de Barcelona, en què ha rebut historiadors, periodistes i vells amics que no l'han abandonat. Altres han marcat distàncies. Ha mostrat la seva desolació, però ha seguit fent el mateix de sempre: teixir contactes, omplir-se d'informació i processar-la.

Recentment, un amic li ha cedit un despatx més digne a l'Eixample de Barcelona. No és com el despatx institucional d'expresident al passeig de Gràcia, però molt millor que aquell zulo de la seva finca. Pujol llegeix, evita la majoria de periodistes i espera que el temps apaivagui la profunda decepció que ha generat en el seu entorn polític més pròxim.

Tant el seu primogènit, Jordi, com el seu benjamí, Oleguer, tots dos dedicats directament al món dels negocis, segueixen en això. Fonts pròximes a la família asseguren que lluny d'haver-se vist perjudicats per les imputacions, la «persecució política» soferta no ha afectat els seus negocis. Al contrari. Però l'actitud politicoempresarial de Jordi ja és objecte de severes crítiques, en l'entorn convergent. En privat.

En canvi, a CDC parlen d'Ole-guer com del millor format i el més intel·ligent. Va créixer professionalment a la City londinenca, allà ha après a gestionar fons milionaris. A diferència de l'arrogància que va mostrar el seu pare, en la seva compareixença al Parlament va evitar el xoc. Imputat per blanqueig i frau fiscal, va defensar la legalitat de la seva feina mitjançant una auditoria de Deloitte. «He fugit de tota vinculació amb Catalunya o amb la Generalitat», va afirmar en una entrevista a El País al gener. «La persecució dels meus cognoms és clara», va rematar. Aquesta última és la tesi general de la família i de part de CDC.

La defensa del clan evita donar detalls, de manera que es pot suposar que Marta Pujol, arquitecta, segueix treballant al seu despatx. Al Parlament es va constatar que ocupava plaça de funcionari tècnic superior d'enginyeria a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt (Maresme) sense haver superat un procés de selecció. La fiscalia ho investiga. «S'han tret les coses de lloc, quan l'ajuntament estava fent les consultes pertinents de com regularitzar la situació», va adduir.

Josep, Pere, Mireia...

Notícies relacionades

L''annus horribilis' dels Pujol

El 'bonus track' dels Pujol

Josep, impulsor de la consultora Europraxis, adquirida per Indra, va ser destinat a Miami l'any passat. I Pere, també imputat, director general de l'empresa Entorn SA, pretenia la discreció però el seu nom apareix en les contractacions de Barcelona Regional. Va ser un encàrrec de 36.000 euros. El primer de quatre treballs. L'Ajuntament de Barcelona ha obert una investigació. La que ha evitat els focus és Mireia, que també va regularitzar diners d'Andorra. Ballarina i fisioterapeuta, va callar al Parlament després de trencar el carnet de CDC l'any passat.

Igual que la seva mare, «Catalunya no es mereix això», va deixar anar Marta Ferrusola per allò que atacar els Pujol és atacar el país. Des d'aleshores segueix muda, quan és qui més sap i més influeix. Tant com el seu marit. O més.