Adéu Pujol, hola nova política
Diversos analistes incideixen que l'escàndol va obligar CDC a reformular-se
La seva confessió va impulsar una altra manera d'entendre la gestió pública
Diversos analistes comenten la confessió de l’expresident’ Jordi Pujol un any després.
Un terratrèmol, no. El que ve després. Catarsi. Refundació. Potser un exorcisme. En definitiva, el final d'una era i el trampolí per al naixement d'una altra etapa política. D'una altra maneraa de fer política.
Diversos analistes consultats per aquest diari coincideixen que la confessió de Jordi Pujol que havia amagat fons a l'estranger durant 34 anys va contribuir al reset definitiu. Xavier Bonal, professor de Sociologia de la UAB, ho resumeix de la manera següent: «El cas Pujol se suma a tants casos de corrupció que suposen la gota que fa vessar el vas i causa l'aparició de la nova política».
En opinió de Bonal, «existeix lògicament una crisi enorme de legitimitat del nacionalisme conservador perquè es posa en qüestió què s'ha estat fent des del punt de vista de negociació amb Madrid durant 23 anys de pujolisme». I afegeix: «De manera gairebé sorprenent, CDC ha sigut capaç de reinventar-se, encara que el llast del cas Pujol és molt gran. El posicionament cada vegada més clar del president Artur Mas amb l'independentisme serveix com a fugida cap endavant».
PARTIT ESTABORNIT / El també sociòleg Salvador Cardús matisa que Convergència va resultar molt afectada i va ser víctima de la «crítica partidista fàcil». «Pujol feia 10 anys que estava retirat, però la confessió va deixar el partit estabornit», diu. En qualsevol cas, afegeix, tots els partits s'hauran de refundar. Està segur que sense el cas Pujol -«que és passat» i l'independentisme ja ho va descomptar en el 9-N»- hauria passat el mateix.
El periodista Toni Aira abunda en la tesi de la regeneració i entén que CDC ha vist impulsada amb la confessió del seu fundador la seva voluntat de reinventar-se. També destaca que «una part substantiva de la societat vulgui donar per superada» una etapa, mentre que Josep Maria Álvarez, líder d'UGT a Catalunya, subratlla que moltes persones no entendran l'abast del que ha passat fins que hi hagi una sentència, per la qual cosa demana celeritat a la justícia. A més, explica que Convergència s'ha vist menys perjudicada «del que es podia esperar» perquè Pujol fa anys que estava retirat i Mas «ha sabut col·locar CDC en una altra dinàmica».
«El pitjor és que si no hagués sigut Pujol en persona que va confessar, molts encara pensarien que tot és un atac a Catalunya. De fet, hi ha qui encara ho pensa i l'exculpa», lamenta el periodista Jordi Évole, que insta a rebutjar els «líders messiànics» i a «no confondre països amb persones». Igual de contundent, l'historiador Joaquim Coll diu que el cas Pujol va suposar «la caiguda del vel que cobria la política catalana» i fins i tot ha forçat CDC, ara amb l'independentisme com a lema en lloc del pujolisme, a diluir les seves sigles de cara al 27-S.
