El PSOE refreda la proposta d'un pacte fiscal només per a Catalunya

L'aposta del PSOE per un pacte fiscal per a Catalu-nya ha tingut un recorregut curt. Les últimes setmanes, amb les eleccions autonòmiques del 27 de setembre a tocar, la direcció socialista havia obert la porta a un sistema de finançament específic per a la comunitat autònoma, però la seva iniciativa ha tingut una acollida interna tan escassa, amb la major part dels líders territorials obertament en contra, que el partit ha decidit ara refredar-la. El model de finançament que proposarà dins de la seva reforma de la Constitució serà genèric, en els termes que ja van aprovar fa dos anys amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a líder, i no contindrà un sistema especial per als catalans, cosa que proposa el PSC.

Les paraules del portaveu al Senat, Óscar López, que es va mostrar disposat a «parlar» sobre el pacte fiscal, i del secretari d'Organització, César Luena, que va dir que s'havia d'«impulsar» aquest instrument (en principi per a Catalunya, però no va descartar que s'apliqués també a altres comunitats), es quedaran en no res en el full de ruta per canviar la Constitució que ultima el principal partit de l'oposició com a gran aposta de cara a unes eleccions catalanes que el Govern vol celebrar en clau plebiscitària, sobre la independència.

«JUST» I «PER A TOTS» / Fonts pròximes a Luena van explicar ahir que descarten un sistema en què Catalunya sigui tractada de forma diferent, i que el model que proposaran serà el mateix per a totes les autonomies que no disposen del seu propi concert. Poc després, el portaveu al Congrés, Antonio Hernando, va explicar que el PSOE estava «a favor d'un nou sistema de finançament que sigui més just per a totes les comunitats» i que «asseguri la igualtat».

El PSOE trepitja un terreny delicat amb el discurs territorial. Vol deixar clar que la seva resposta a l'auge de l'independentisme a Catalunya no és la mateixa del PP, basada en l'«immobilisme», i que està disposat a una reforma constitucional que contempli també, més enllà del federalisme, nous drets, el «blindatge» de l'Estat social i la reforma de les institucions per «millorar la qualitat democràtica». Però qualsevol possible diferència de tracte entre les autonomies acaba provocant picabaralles. Per evitar-les, la direcció socialista, que no portarà el seu plantejament de reforma constitucional en el programa a les generals per propiciar el consens i mostrar que es tracta d'una fórmula «oberta», insisteix que el sistema autonòmic ja és «asimètric», i que el seu esforç pretén garantir la «igualtat» dins de la «diversitat».

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

L'ORDINALITAT / El plantejament final sobre el finançament i el reconeixement de Catalunya, assenyalen a l'executiva del PSOE, «anirà en la línia de la Declaració de Granada», que Rubalcaba va pactar a la ciutat andalusa amb els secretaris generals el juliol del 2013. El document defensa les «singularitats» de l'autonomia, advoca per reconèixer els seus «fets diferencials» (cita els recollits per l'Estatut en el seu article 5) i reclama l'aplicació del principi d'ordinalitat, és a dir, que la contribució interterritorial no col·loqui, segons va definir el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre la llei fonamental catalana, en «pitjor condició relativa de qui contribueix respecte a qui es beneficia».

El finançament, en qualsevol cas, no és l'únic dels assumptes potencialment conflictius que haurà d'esquivar el secretari general i candidat dels socialistes, Pedro Sánchez, que pensa abocar-se a la campanya del 27 de setembre, amb actes a un ritme gairebé diari. El reconeixement de Catalunya com a nació, cosa que reivindica el PSC, i les competències de les autonomies també poden aixecar polseguera, tant si es fa el pas com si no. Fa unes setmanes, a Barcelona, Sánchez va proposar «aconseguir un autogovern de més qualitat a les comunitats que tinguin vocació d'autogovern». Fins ara, per no ferir sensibilitats, ha evitat concretar a quins territoris es referia.