Reforma constitucional a foc lent

Va ser el juliol del 2013. El PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba acabava d'aprovar la denominada Declaració de Granada, és a dir, un gran exercici d'equilibrisme (l'exsecretari general del PSOE reconeix els maldecaps interns per aquell pacte intern) que apostava per fer virar Espanya cap al federalisme pel camí d'una reforma constitucional. Catalunya ja bullia i el sobiranisme guanyava terreny. En aquell temps, els populars, en públic, insultaven la iniciativa socialista. En privat, alguns ministres i dirigents rellevants del PP ja admetien que el debat sobre la reforma de la Carta Magna hauria de veure la llum sí o sí, encara que el seu cap, Mariano Rajoy, al caliu de la seva majoria absoluta, preferia guardar-se aquesta bala electoral (i política) per a la següent legislatura.

El missatge d'«ara no, més endavant ja ho veurem» no solament el va donar Rajoy durant els tres primers anys de legislatura als col·laboradors que li plantejaven la possibilitat de promoure el debat constitucional per, entre altres coses, intentar frenar el referèndum que es demanava des de la Generalitat. El president va oferir idèntica resposta durant molt de temps al mateix Rubalcaba i a empresaris i representants de la societat civil que van tractar de mediar entre l'Executiu central i Catalunya abans del 9-N.

ABDICACIÓ I DIÀLEG SECRET / Llavors Rajoy es va aferrar a la seva tesi que avalar una reforma constitucional no serviria per frenar les ànsies independentistes i que el debat s'havia de centrar en la superació de la crisi. L'abdicació de Joan Carles després de les europees d'aquell any -unes eleccions en què Podem va ensenyar la poteta electoral- i la proclamació com a rei de Felip VI en un moment de màxima tensió institucional, que afectava una Corona esquitxada per la corrupció, tampoc va animar Rajoy a obrir un debat que, per a molts, hauria sigut la millor resposta política al desafiament sobiranista, tal com li van transmetre sense èxit al president en aquells mesos.

CONVERSES DISCRETES / Malgrat les seves negatives en públic i privat a obrir el meló constitucional -«¿però exactament per a què?», solia respondre el cap de l'Executiu a qui l'hi plantejava-, no va deixar de mirar de reüll Catalunya i la variant del model territorial. Fins i tot va permetre converses secretes en les quals la Constitució també en va ser protagonista. Tal com va informar EL PERIÓDICO el mes de novembre passat, el 2013 s'havien iniciat amb les benediccions de Rajoy i d'Artur Mas a contactes reservats entre el sociòleg de capçalera del PP, Pedro Arriola, i Joan Rigol, històric dirigent democristià i responsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Es tractava de reconduir les espatllades relacions entre l'Estat i la Generalitat.

El gener del 2014 ja s'hi va sumar un emissari del PSOE, el discret José Enrique Serrano. Aquests tres homes van mantenir oberta aquesta via de diàleg contra vent i marea fins a la vigília del 9-N, tot deixant en un segon pla molts dels moments tensos que en aquells mesos van protagonitzar els presidents dels Governs central i català i esquivant en pro del consens tant els anuncis provocadors d'una banda com les respostes inflexibles a cop de recurs al Constitucional de l'altre. Fonts coneixedores de les seves converses van explicar al seu dia a aquest diari que les possibles fórmules de pregunta en una hipotètica consulta o l'ara de nou en voga reforma de la Carta Magna com a tercera via van ocupar hores de conversa d'aquests tres veterans polítics.

Va arribar el 9-N; la definitiva intervenció del Constitucional; les denúncies a Mas davant la fiscalia; el trencament del diàleg. Els populars van endurir el seu discurs a Catalunya a l'observar que el jove líder de Ciutadans, Albert Rivera, copava l'espai del centredreta.

Notícies relacionades

Àngel Ros no veu alternativa a un pacte fiscal propi per a Catalunya

Errejón assumeix la necessitat de revisar el pacte fiscal per a Catalunya

RAJOY OBRE CONSULTES / Però en aquella mateixa tardor, el 2014, ja passada la data decretada per a la consulta, Rajoy va començar a interessar-se per les propostes de reforma constitucional que abans li havien esbossat alguns dels seus ministres i col·laboradors. Fonts populars afirmen consultades per aquest diari que va ser el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, qui es va prendre amb més entusiasme la consulta del president i que fins i tot li va fer arribar un esborrany de reforma de la seva collita. Margallo ja havia demostrat la seva passió per aquests temes amb la publicació feia anys d'un llibre en què defensa un altre model de finançament basat en un augment notable de l'autonomia fiscal de les comunitats.

Rajoy, segons sembla, va prendre nota de tot el que va escoltar; va rellegir propostes ja difoses i va decidir guardar-se la bala de la reforma constitucional -tal com van vaticinar temps enrere col·laboradors de la seva màxima confiança- fins a les vigílies de les generals i, el que és més rellevant, de les catalanes. I també va escollir model: el que en l'era Zapatero havia dissenyat el Consell d'Estat. Divendres passat, a Marivent, va formalitzar l'anunci. Ahir el va confirmar.