La bretxa del vot femení limita l'expectativa electoral de Podem

Quan l'executiva de Podem torni de vacances tindrà damunt la taula dues campanyes per dissenyar, un programa a mig construir i un estudi del CIS amb les tripes plenes de senyals que vaticinen hemorràgia electoral. La bretxa oberta entre el vot d'homes i de dones disposats a elegir el partit de Pablo Iglesias s'ha duplicat en un any, realitat que la direcció observa amb preocupació.

L'anàlisi de vot més simpatia del baròmetre de juliol de 2014 atribuïa el 14,4% del vot de Podem als homes, davant l'11,8% de dones. Aquesta diferència de 2,6 punts s'ha duplicat en un any i ja arriba a un 5,3%. En altres paraules, el vot de la dona cau significativament a Podem en termes de gènere, no de manera proporcional a la seva baixada en les enquestes com a opció electoral. Al PP la distància de gènere entre l'electorat resulta inexistent (0,1%), mentre que el PSOE fa gala de la seva fama de liderar el vot femení, ja que les dones elegeixen els socialistes en un 1% més que els homes.

AUTOCRÍTICA / La resposta a Podem a aquest problema és polièdrica. La secretària d'anàlisi política, Carolina Bescansa, apunta a la sociologia més que al partit. Per a la dirigent, la seva formació té ara un mal que ja van patir el PP i el PSOE durant els anys vuitanta, una bretxa de gènere que castigaria els nous partits que irrompen en l'esfera política i que podria ser corregida a mitjà termini. De tota manera, diferents veus en el si de la formació reconeixen que hi ha tres factors més: l'estil de lideratge, el dèficit en l'explicació del missatge i l'absència de contrapesos de dones amb carisma.

En obert, ningú critica de manera explícita el model de dirigir el partit del secretari general,  però de portes endins alguns dirigents consideren que el seu estil agressiu pot ser percebut com un tret mascleàlfic que desperta escassa química amb les dones ideològicament pròximes a Podem. Bescansa creu que el to és «discutible», però considera que, en tot cas, el poder del discurs preval sobre la personalitat d'Iglesias. La responsable de polítiques públiques contra la violència de gènere, Paula Baeza, opina que, si bé «la situació del país és per estar enfadat i mostrar les dents», a Podem li convé «fomentar altres models de lideratge des de l'empatia».

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El cert és que, fins ara, el número u ha apel·lat en els seus mítings directament als socialistes desencantats i a les persones grans, però a penes s'ha dirigit a les dones. Quan ho ha fet, les ha relacionat amb el drama dels talls de llum i l'aigua per impagament. «Les mares que no poden banyar els seus fills als matins», ha dit. ¿Quina mare banya els nens als matins?

«Hi ha un dèficit innegable, s'està treballant en això per poder detectar errors i arbitrar mesures que garanteixin una perspectiva de gènere en les polítiques públiques i perquè les puguem incloure de forma transversal en el programa», addueix Baeza. Des de la seva àrea, no amaguen les «dificultats a nivell extern i intern», però matisen que si passa això és perquè Podem «és un reflex de la societat masclista on els homes ocupen les posicions privilegiades». «Qualsevol organització trasllada el tema al seu ordre intern», afirma. Malgrat això, a la formació presumeixen de tenir dues presidentes de parlaments autonòmics i mitja dotzena de «portaveus femenines» en grups parlamentaris. Tot i així, la falta d'un programa -es presentarà a l'octubre- amb mesures específiques, la dificultat d'empatia del líder i les rutines socials en el terreny electoral dificulten als podemistes atrapar un vot que, segons diuen les enquestes, ara s'emporta, de lluny, Pedro Sánchez.