El doble o res del PCE

¿El Partit Comunista permetrà que Alberto Garzón arribi a un pacte amb Podem per concórrer a les generals per Andalusia en lloc de ser el número u d'IU per Madrid? Cada vegada que algú pregunta per les converses entre les dues forces emergeix la qüestió, com un submarí indefugible, intimidant i de rumb impredictible.

El cert és que, amb totes les cauteles que demana el procés de negociació entre els de Pablo Iglesias i IU per aconseguir un acord de cara als comicis legislatius de desembre, la qüestió és crucial i, a aquestes altures, segueix bategant sense resposta. La seva importància radica en els difícils equilibris que ha de fer Garzón, oficialment proclamat candidat per Madrid d'IU, per buscar un pacte amb Podem sense perdre l'ancoratge amb el PCE, partit principal de la coalició formada el 1986, i que es nega a perdre el seu cap de llista a la capital. Per al PCE, la confluència ha de ser estatal, amb una única papereta, i parcel·lar els acords per territoris, com desitja Podem, els resulta inassumible.

Iglesias, per Zamora

«No contemplo que sigui en una sola comunitat», assenyala el secretari general del PCE, José Luis Centella, que es considera «optimista» per aconseguir que Podem s'avingui a aquest acord general. I redobla l'aposta. «Tot s'haurà de provar. És qüestió de posar el comptaquilòmetres a zero. No només per part d'Alberto, també per la de Pablo. Perquè també pot anar Pablo de número u per Zamora, on vivien els seus pares», suggereix, en una evident declaració d'intencions.

Malgrat els encoratjadors contactes informals que han mantingut Garzón i Iglesias durant les últimes setmanes, a Podem són molt conscients que, abans de qualsevol acord, el candidat d'IU haurà de resoldre el seu dilema. Pot desobeir la consigna del PCE i anar amb Podem per Andalusia. Seria una aventura, una aposta, que deixaria als llimbs l'ala comunista d'IU. Perquè llavors ¿amb quina papereta concorreria? ¿Sobreviuria el PCE a aquella marxa?

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L'altra opció del malagueny és dir-li a Iglesias que la seva és una història d'amor impossible, i assumir la línia vermella que li marquen. No perquè la comparteixi, però sí per evitar carregar amb la llosa d'haver contribuït qui sap si al final d'un partit amb el potencial simbòlic de la lluita antifranquista.

La disjuntiva es plantejarà diumenge en la reunió de la presidència federal d'IU. A Podem esperen, gairebé mossegant-se les ungles, per veure fins on s'atrevirà Garzón. És l'únic dubte que alberguen. Perquè Pablo Iglesias no anirà per Zamora, ni anirà de número dos. Al cap i a la fi assaltar el cel també té les seves litúrgies.