¿Hi haurà trens i avions?

El fatídic pont de la Constitució del 2010, en què una vaga salvatge dels controladors aeris va deixar a terra desenes de milers de persones, serveix com a exemple del que podria passar si la Generalitat intentés prendre com a pròpia la xarxa d'infraestructures de l'Estat a Catalunya després d'una declaració unilateral d'independència (DUI). No només els avions podrien quedar-se a terra. Els trens de llarg recorregut i els AVE també podrien deixar de circular durant diversos mesos.

Aquest és el diagnòstic de la majoria dels especialistes en la gestió d'infraestructures consultats per aquest diari. «Desconnectar-se de la xarxa integrada sense un pacte és impossible si es coneix com funcionen aquests sistemes complexos governats per centres de control compartits, servidors situats fora del territori i amb empleats d'empreses públiques i fins i tot privades implicades en la gestió», explica un expert que ha treballat tant per al Govern de la Generalitat com per al Ministeri de Foment.

Les carreteres

Els documents sobre la transició nacional elaborats pel Govern no entren a analitzar com s'efectuaria l'hipotètic traspàs. Es queden en generalitats com que els béns de l'Administració central passarien a ser del nou Estat català i que els seus empleats també passarien a dependre'n. Amb aquest plantejament, potser a les carreteres no hi hauria problemes irresolubles. Són físicament a Catalunya i el control del trànsit ja està sota la batuta dels Mossos d'Esquadra. Però en els documents no hi figura ni paraula sobre el que passaria amb els centres de control i amb els béns que físicament no són a Catalunya en una ruptura unilateral.

El cas més clar és el del transport ferroviari. El centre de control de l'AVE és a Saragossa i quan falla actua el de Madrid de manera supletòria. ¿I els trens? Són propietat de Renfe Operadora. El cervell i els braços de la línia fèrria estan fora d'una hipotètica frontera de l'Ebre.

El centre de control aeri de Gavà canalitza tot el trànsit aeri d'una amplíssima zona, molt similar al que serien uns Països Catalans. L'opera el personal d'Enaire, la gran majoria controladors amb una gran força de pressió sindical als quals no seria fàcil convèncer que desobeïssin la legalitat espanyola. Espanya té la facultat, a més a més, d'ordenar el tancament de l'espai aeri català per temps indefinit o de col·locar controladors militars. Ja ho va fer en la vaga del 2010.

Xavier Fageda, professor de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzat en infraestructures, considera, en canvi, que tots els problemes tècnics són solucionables encara que no hi hagi un acord polític. ¿Que el cervell de l'AVE no és català? Solució: «En fem un altre a Barcelona». Pel que fa al centre de control aeri, com que és en territori català els seus empleats hauran d'obeir la nova autoritat, opina. Només admet que la nova frontera pot alentir els viatges en ferrocarril perquè, com ara passa amb França, s'ha de canviar de maquinista quan es canvia de país. Encara que tampoc això li sembla important. «Es perdria mitja hora o una hora en l'operació. Tampoc és gaire. I la gent sempre pot anar en avió o en cotxe», apunta.

Si Espanya es posa flamenca, Fageda sosté que es pot jugar una carta decisiva. «Tenim la paella pel mànec perquè controlem l'accés per carretera a Europa», apunta com a argument per assegurar que «a ningú li interessa la confrontació». «Tots hi sortiríem perdent», assegura.

Notícies relacionades

¿Serem a Europa?

¿Qui impartirà justícia?

Uns més que altres, segons Pau Noy, enginyer industrial especialitzat en la gestió del transport públic. «Aquestes coses no funcionen sense acord. Són molt complexes. Fins i tot encara que fos pactat requeriria molt de temps». En realitat, Noy ni tan sols considera que l'anunci d'una DUI per part de la llista Junts pel Sí vagi seriosament. «No crec que pensin en una desconnexió unilateral. És una volada de coloms amb la qual pretenen seguir al Govern quatre anys més. Quan surti malament diran: 'No ens han deixat i ja està'», sosté.

L'exalt càrrec de les dues administracions tampoc creu que puguin anar debò, encara que ell té una altra interpretació: es tracta només d'una «tàctica per negociar amb més força».