¿Cobrarem la pensió?

Les dades econòmiques parlen per si mateixes: a Catalunya, el desfasament entre els ingressos i les despeses del sistema de pensions és una mica menys perillós que en el conjunt de l'Estat. Però la conjuntura política també compta. En un context de no col·laboració de l'Estat espanyol amb la independència hi podria haver problemes per al pagament immediat de les pensions ja reconegudes i també per calcular les prestacions dels actuals cotitzants, que s'hauria de fer a preu alçat.

Les dues conclusions estan explícites en el capítol La Seguretat Social catalana del Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya, editat per la Generalitat, i són compartides tant per economistes defensors de la secessió com pels detractors.

Aquests últims afegeixen, a més, un matís important. Ningú pot garantir que l'economia d'una Catalunya fora de l'euro pugui conservar els nivells de creixement, comerç, ocupació i demografia actuals, opina l'economista Ángel de la Fuente, autor del sistema de comptes territorialitzats que publica el Ministeri d'Hisenda.

I si creix menys i té menys ocupació, Catalunya tindrà més difícil pagar les seves pensions. Si per contra és més pròspera (com auguren els independentistes), es podrà veure complerta la promesa que l'Assemblea Nacional Catalana. «Amb l'Estat propi !fins i tot podríem millorar les prestacions socials!», proclama l'ANC en els seus fullets.

El que sembla indiscutible, en tot cas, és que la incertesa sobre les pensions dominaria en els primers passos d'una Catalunya independitzada. En el seu llibre blanc, la Generalitat explica que per a aquests primers esculls Catalunya podria recórrer al que ara és el seu dèficit fiscal (els impostos que paga de més a l'Estat sobre el que rep), que, en un context d'independència, formaria part d'un hipotètic superàvit dels seus comptes.

Amb dades oficials procedents de la Seguretat Social, des del 1995 fins al 2010 la diferència entre el que s'ha ingressat per cotitzacions socials procedents de Catalunya i el pagament de prestacions contributives (jubilació, invalidesa permanent, viudetat, orfandat i a favor de familiars) només va ser negativa en quatre anys. En el conjunt de l'Estat durant aquest període va succeir gairebé l'invers: només en cinc anys es va ingressar més del que es va ­pagar.

«En un sistema de repartiment, les pensions les paguen les persones que treballen en aquell moment. I a Catalunya, el nombre de treballadors per cada jubilat és més elevat. També els salaris són més alts. Per tant, ser jubilat en una Catalunya independent tindria un horitzó més pròsper que en el conjunt de l'Estat. Menteixen els que diuen el contrari. Una altra qüestió és el repte de l'envelliment, que és comú en tots els països desenvolupats i que no té res a veure amb la qüestió de la independència», afirma el doctor en Economia Modest Guinjoan, coordinador del llibre Economia de Catalunya, subtitulat Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència.

Injecció del pressupost

El 2012, últim exercici sobre el qual s'han calculat els comptes territorialitzats (i un dels més durs de la crisi econòmica), Catalunya va tenir un dèficit en el seu sistema contributiu de 2.445 milions d'euros (el 12,2% de la seva despesa total en pensions). El forat en el conjunt d'Espanya va ser de 16.541 milions (el 15,3% de la despesa). Aquell any, només Madrid, les Canàries i les Balears van tenir superàvit en el sistema.

Notícies relacionades

¿Serem a Europa?

¿Qui impartirà justícia?

Quan hi ha dèficit en el sistema contributiu, la diferència es cobreix amb diners d'impostos i del fons de reserva. Els partidaris de la independència expliquen que, en un entorn de col·laboració amb l'Estat, la part del fons de reserva al qual podria accedir Catalunya (l'estimen del 15,9%) seria suficient per cobrir el forat (reportaria uns 6.200 milions). En cas contrari -diuen-, es podria recórrer al superàvit fiscal, estimat entre els 15.006 milions que xifra la Generalitat i els al voltant de 7.000 milions de mitjana que es desprenen dels comptes territoria­litzats.

Aquest romanent, segons la Generalitat, també costejaria l'anomenada Agència Catalana de la Seguretat Social. El llibre blanc xifra els costos de personal de la nova agència (130 milions d'euros) però no els del sofisticat sistema informàtic que es necessita.