Iglesias repeteix la cançó

Les ballarugues socialistes estan movent tant l'esquelet de la campanya del 27-S que l'estadant del pis de l'esquerra s'ha contagiat del ritme i proposa el seu propi repertori. Lluís Rabell, candidat de Catalunya Sí que es Pot, va entonar ahir una cançó protesta dels dies de guerra amb l'Iraq, adaptació d'aquell Si me quieres escribir que van compondre els republicans del front de Gandesa durant la batalla de l'Ebre: «Aunque venga Berlusconi, aunque venga Tony Blair, que se vayan todos juntos y se lleven al PP».

Pablo Iglesias no va arribar a cantar, però per al seu debut en la gira catalana (té agendats 12 actes) va pujar a l'escenari sota els acords de Calma pueblo, de Calle 13 -«Calma pueblo que aquí estoy yo...»-, i va acompanyar els seus hits polítics de la jornada amb alguns dels seus referents musicals. Va parlar de Lluís Llach com d'un mite caigut pel seu suport a Junts pel Sí i va invocar Kortatu per afirmar que, tal com cantava el grup basc, «hay algo aquí [a Catalunya] que va mal».

¿Què va malament, segons Iglesias? Bàsicament, que forces d'esquerres de programa social semblant amb el de Sí que es Pot estiguin disposades a facilitar la reelecció del president Artur Mas, amb una pinça al nas, però pel bé del procés. En ple Carmel barceloní, un d'aquells barris obrers als quals Rabell aspira a fer sortir del seu tradicional abstencionisme en les eleccions catalanes, el secretari general de Podem va entrar de ple en el cos a cos amb la CUP -potencial receptora d'exvotants independentistes d'ICV- i va reclamar a la candidatura d'Antonio Baños que «miri als ulls a la Catalunya popular» i li digui «sense embuts» si pensa facilitar la investidura del «senyoret» Mas, «un projecte de cognoms il·lustres de Catalunya, de les 400 famílies».

Notícies relacionades

Iglesias: "La Catalunya de l'extraradi és més autèntica que cap altra"

Rabell elogia la Via Lliure tot i la «manipulació» de Mas

Iglesias va acusar els polítics progressistes que «treballen perquè Mas sigui president» de ser els que estan «dividint Catalunya». Dividir els catalans és el que l'independentisme no ha deixat de retreure al líder de Podem des que va apel·lar a les arrels dels descendents dels que van emigrar a Catalunya per animar-los a votar el 27-S contra Mas. Ahir no va canviar la cançó, com a molt la va modular. Va evitar al·lusions als orígens familiars, però va vindicar «la Catalunya de l'extraradi» com «la més autèntica» davant els que «han imposat que aquesta no és la Catalunya de veritat». Diversos manifestants independentistes van proferir crits i van exhibir una pancarta contra «l'etnicisme» d'Iglesias.

El Carmel i Badalona

Més enllà de la seva breu incursió musical, Rabell va treure pit per les alcaldesses de Barcelona i Badalona (on va tenir míting a la tarda) com a demostració que «sí que es pot» no és un crit retòric. «¡Sonrieu perquè els nostres estan arribant, perquè ho vam fer al maig, perquè ho aconseguirem el 27-S i perquè hi tornarem a les generals!», va proclamar amb l'anhel de repetir el 27-S aquell 34,8% dels vots que va obtenir Ada Colau al Carmel o un gir com el que es va produir a Badalona.