Una revolució per a la ciència

Els temps del creixement queden lluny: el finançament de la ciència i en general el funcionament del sector a Espanya i també a Catalunya necessiten «un canvi de cap a peus», com subscriuen tres joves i brillants investigadors reunits per parlar de política i ciència. Tots tres lamenten l'escassa inversió pública en R+D, així com l'excessiva burocratització, l'anquilosat funcionariat, l'amiguisme per sobre dels mèrits i les dificultats per implicar la indústria, entre altres problemes, la qual cosa provoca que els investigadors tinguin grans problemes per consolidar-se.

«S'està perdent bona part del talent, una generació ben formada», adverteix Pablo Rodríguez, investigador predoctoral a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. «I això acaba tenint un efecte indubtable en l'economia. Els països europeus que més inverteixen en R+D són els que menys atur tenen», il·lustra la química Eva Pellicer, investigadora amb un contracte Ramón y Cajal a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

«El debat està molt polaritzat entre el sí i el no a la independència, però no s'aborden altres qüestions», adverteix Rodríguez. Encara que la ciència és un sector estratègic, la base per avançar cap a la tan pregonada economia del coneixement amb prou feines es mereix l'interès dels polítics durant les campanyes electorals. «En la llista de Junts pel Sí només hi ha un científic, i en els altres partits passa una cosa semblant», reiteren els investigadors. I és curiosa aquesta situació perquè pocs sectors depenen tant del futur polític.

COMENÇAR DE ZERO / «La independència obligaria a fer un canvi enorme -prossegueix el doctorand- perquè tot el finançament està molt vertebrat a nivell espanyol, des dels plans estatals de recerca fins a les ajudes europees». Rodríguez, sense anar més lluny, treballa en un institut del CSIC, una institució dependent completament de Madrid. «La independència ho canviaria tot -diu Pellicer, que actualment disposa d'un contracte en un programa ministerial-. Hi hauria un difícil període de transició. Una cosa és voler-ho i una altra és articular-ho».

Raúl Delgado, investigador postdoctoral a l'Idibell, que no amaga les seves simpaties pel procés, considera que la independència seria «una bona ocasió per començar de zero», per refer el sistema des de la base. «Hi ha grans incerteses en la comunitat científica de Catalunya sobre la manera com l'afectaria la independència -reconeix-. Evidentment seria un problema que quedéssim fora d'Europa, però per la meva experiència dels últims anys crec que a Catalunya s'està fent un esforç més gran per millorar les coses i hi confio. Crec que en un termini de 10 anys podríem estar com els millors».

La pertinença a la Unió Europea és un tema capital per a tots tres, encara que Delgado i Pellicer recorden que Suïssa, sense estar directament a la Unió, forma part de l'entramat científic europeu (per exemple, és membre de l'European Research Council). «Això sí -insisteix la química-, els líders polítics que fan aquesta aposta [la independència] haurien de tenir bons interlocutors amb Brussel·les».

Rodríguez assumeix que les coses no s'estan fent bé a Espanya, però recorda que Catalunya tampoc és un model paradisíac, començant per «un sistema econòmic també molt dependent del turisme, amb els casinos per a russos i els parcs d'atraccions...». L'investigador predoctoral està convençut que hi ha gent interessada a millorar l'estat de la ciència sense declarar la independència i esmenta en aquest sentit que Catalunya Sí que es Pot ha inclòs en el seu programa arribar progressivament al 3% del PIB en ciència. «¿Es pot millorar la ciència sense la independència? -es pregunta Delgado-. A nivell espanyol he perdut l'esperança que algun partit ho arregli. ¿Es pot confiar en un Govern com l'actual, que elimina el Ministeri de Ciència i que fa anys que promet una agència estatal d'avaluació, al marge dels que manin, que mai es posa en marxa? Jo no».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

VISIÓ A CURT TERMINI / Pellicer hi afegeix una altra qüestió: «En R+D, Catalunya encara depèn molt de l'Estat, i el Govern actual no té una visió a llarg termini, que és com funciona la R+D. Amb independència o no, hauríem de tenir estructures fermes que no depenguin del vaivé dels governs». A Catalunya, prossegueix, «els nous centres dependents de la Generalitat funcionen molt bé, però les universitats estan deixades una mica de la mà de Déu». Rodríguez afegeix: «Si la universitat, que és una de les bases de la ciència, no pot absorbir els postdoctorats, molts d'ells vinguts de fora, anem malament. La universitat no es pot nodrir d'escalfacadires», I sentencia: «Conec catedràtics que tenen molt menys currículum que investigadors que es presenten a oposicions per fer de professor».

Per a la investigadora, una altra de les claus és la burocratització: «No pot ser que guanyis un concurs del pla nacional i en lloc de concedir-te'l al mes de gener te'l donin a finals d'any. No només no has tingut els fons per treballar, sinó que a més, just quan t'arriben els diners, t'exigeixen que justifiquis com els has gastat», afirma.