El PSC reivindica la bandera espanyola davant Pedro Sánchez

Bomba simbòlica en la campanya del PSC. Santa Coloma de Gramenet va ser ahir el lloc elegit per enarborar la bandera i els símbols d'Espanya, una iconografia fins ara discretament evitada als mítings dels socialistes catalans però que no hauria d'estranyar tant tenint en compte la insistència del seu candidat, Miquel Iceta, a proposar la continuïtat d'una Espanya unida, encara que sigui, com diu l'eslògan de campanya, «diferent». No va ser la banderassa que va presidir l'escenari en un acte recent de Pedro Sánchez a Madrid, però tot i així era notable la dimensió de la pantalla (12 metres quadrats) on va brillar la senyera al principi de l'acte, l'escut d'Espanya quan Iceta el va reivindicar com a símbol de la pluralitat original del país i una bandera espanyola amb Pedro Sánchez a l'escenari.

Va plantejar el gest amb un punt de suspens el candidat del PSC, que va recordar que a Pedro Sánchez se li va criticar que «posés una bandera immensa però que no ho faci quan ve a Catalunya». I llavors va aparèixer l'escut d'Espanya. Iceta va enumerar els seus quarters, la quatre barres, el lleó, el castell, les cadenes navarreses, la magrana... «És l'únic símbol que tenim realment federal. Això som. Hem arribat fins aquí perquè estem junts», va dir.

Durant la resta de l'acte es van alternar a la pantalla la bandera catalana, imatges de l'acte i, quan va pujar a l'estrada el secretari general del PSOE, la bandera espanyola en format complet. Sánchez, que va fer una crida com Iceta a anar massivament a les urnes per aconseguir l'alt nivell de participació que les enquestes assenyalen com a imprescindible per aspirar a una derrota del sí a la independència, no es va excedir en el tema identitari en les seves paraules. «La pàtria dels socialistes és a les aules dels col·legis públics, als menjadors escolars, als pisos per a les dones víctimes de violència de gènere», va enumerar. Sánchez, al·ludint als familiars residents a la resta d'Espanya de molts dels presents, va preferir defensar la «unió emocional» amb una Espanya «que estima Catalunya, és plural i solidària».

EL CATALANISME DEL PSC / Al matí, Miquel Iceta havia reinvindicat el PSC com el representant del «catalanisme de sempre, el catalanisme que defensa l'autogovern de Catalunya, defensa aferrissadament els seus interessos i identitat i vol aportar el millor de Catalunya a Espanya», per acabar contraposant aquesta tradició a la via independentista «tan il·lusòria com costosa».

Notícies relacionades

Candidats a la romana

Mas sosté que la UE atendrà a una victòria «molt clara» del 'sí'

El difícil repte del PSC en la campanya (a part de l'objectiu operatiu marcat per Iceta d'«acostar-se tant com sigui possible als resultats del 2012» i que la seva participació «sigui imprescindible» després del 27-S) és convèncer «la gent que ja no creu en la capacitat d'autoreforma d'Espanya» a través de la desfilada contínua de líders socialistes espanyols que es comprometin amb una reforma constitucional que respecti «la singularitat catalana».

Davant la proposta del Cercle d'Economia de rebutjar la secessió unilateral i acceptar únicament un referèndum pactat, el candidat socialista la va qualificar d'«assenyada». Aquest referèndum, va insistir el candidat, hauria de ser el de reforma constitucional i en cap cas tractaria de la independència de Catalunya. Pel que fa a la possibilitat que reconegui Catalunya com a nació, Iceta va recordar que «el PSC sempre ha defensat que Catalunya és una nació», en el sentit que «una nació és un sentiment, una forma d'identificar-se amb una llengua, una cultura i un projecte en comú» però que no volia quedar «pres de les paraules».