«La voluntat dels catalans s'ha d'escoltar»

Després de la seva abrupta arrencada en la campanya del 27-S, Pablo Iglesias recala a EL PERIÓDICO amb l'objectiu de centrar el missatge de Podem i de Catalunya Sí que es Pot, que refusen alinear-se en el bloc del no i enarboren la defensa del dret a decidir dels catalans dins d'un procés constituent a tot Espanya.

-Arran de la polèmica que van suscitar les seves paraules, ¿ha entès que per a molts catalans sigui compatible ser independentista amb el fet de tenir pares extremenys o andalusos?

-Sens dubte, per això em vaig disculpar. Això sí, tinc molt present que a Marta Ferrusola la molestava que algú que es digués Pepe Montilla presidís la Generalitat. Però, malgrat tot, estem aconseguint que conflictes laborals com el de Valeo tinguin un paper en aquesta campanya, davant els que pretenen dividir Catalunya en dues parts: la del sí i la del no, la de Mas i la de Rivera, com a successor del PP. El que divideix Catalunya són les agressions a la sobirania amb les retallades dels serveis públics de Mas o dels drets socials, com la reforma laboral del PP i CiU.

-Entenc que el seu propòsit és mobilitzar el vot metropolità que no sol activar-se en les autonòmiques.

-Sí. S'equivoca qui entengui que les eleccions autonòmiques són menys importants que les generals. Espanya no canviarà si no canvia Catalunya, i Catalunya tampoc ho farà si no ho fa Espanya. Mas m'acusa de ser com Aznar, sabent que no és veritat, perquè té por que Podem guanyi les eleccions i que a l'altra banda de l'Ebre hi hagi algú que escolti, que comprengui que la voluntat dels catalans ha de ser escoltada. Si Podem governa a Espanya, potser resulta que la majoria dels catalans no se'n volen anar. Això a Mas el preocupa, per això prefereix Rajoy, perquè amb ell tindrà més possibilitats de ser president. Mas anteposa el seu interès polític personal als interessos nacionals de Catalunya.

-El seu desembarcament en la campanya del 27-S, com els de Rajoy i Sánchez, confirma que aquestes eleccions tenen algun aspecte de plebiscitàries...

-No, perquè el nostre discurs no és contra la independència. No vull que Catalunya se'n vagi d'Espanya, però això no significa que estigui contra la independència. Som demòcrates i estem a favor del dret a decidir, de respectar el que decideixin els catalans i d'articular els mecanismes jurídics perquè aquesta decisió es pugui traduir políticament. Però per fer-ho abans s'ha de trencar el candau de 1978, aquella Constitució pactada pels pares polítics de Mas, per discutir la qüestió territorial, el blindatge dels drets socials i la lluita contra la corrupció. No estem en aquests dos blocs. El que divideix Catalunya no és el sí o el no, sinó el 30% de catalans i catalanes en risc de pobresa, l'atur juvenil i les conseqüències de les retallades socials de Mas. Diem a Madrid el mateix que a Barcelona: cap problema amb el dret a decidir, però el que s'ha de fer és alliberar-nos dels corruptes a les institucions i defensar la sobirania. A Mas i Rajoy els va bé retroalimentar-se, però això no beneficia els catalans ni els espanyols.

-Si a Mas li convé la confrontació amb Rajoy, ¿per què ha buscat el cos a cos amb vostè?-Mas demostra un cert nerviosisme, i reconeix qui són els seus adversaris de veritat, al dir que Pablo Iglesias és Aznar, o que sóc d'extrema dreta. Em va doldre, perquè sóc nét d'un represaliat empresonat i condemnat a mort, al meu oncle avi el van afusellar i el meu pare, que té l'edat de Mas, va anar a la presó quan els demòcrates lluitaven per les llibertats. No jutjo què feia Mas quan el meu pare era a la presó, però sí que li demanaré que es disculpi. Va ser Pujol qui va fer president Aznar i es va reunir amb ell al molí de Rato, i va ser CiU la que va recolzar l'amnistia fiscal i la reforma laboral. Resulta poc creïble que un aliat històric del PP digui que som com el PP.

-Catalunya Sí que es Pot, inspirada en Barcelona en Comú, no compta amb el suport d'Ada Colau en la campanya del 27-S. ¿Això és una ofensa?-Hi ha gent de Barcelona en Comú col·laborant amb nosaltres. En tot cas, Ada ho està fent molt bé, de forma molt intel·ligent. Va ser elegida per ser alcaldessa i assumeix el mandat rebut dels ciutadans.

-A l'independentisme instrumental, que concep la independència com la palanca per a un canvi, ¿què li ofereix Catalunya Sí que es Pot?

-Si el que desitgen és una societat més justa, estem d'acord en les qüestions bàsiques, i ens podríem entendre en moltes coses, encara que potser no en totes. Em costa entendre que gent d'esquerres com Joan Tardà (ERC), amb qui compartim moltes coses, estigui treballant per fer president Mas. A la gent d'esquerres de Catalunya m'agradaria veure-la més a prop nostre que de Mas.

-Insisteix a defensar el dret a decidir en el marc d'un procés constituent, però no s'entreveu amb quins partits es pot emprendre una reforma que requereix el suport de tres cinquenes parts de les Corts.

-Un català que vulgui canviar sap que hi ha notables diferències entre que Podem guanyi les generals, i jo pugui ser president, i que les guanyi Rajoy o un altre candidat. No m'agrada que alguns diguin que Catalunya no pot ser independent perquè la Constitució no ho permet o perquè quedaria fora de la UE, encara que sigui veritat. Això és posar la por al cos als ciutadans. Jo no vull imposar res a ningú, vull seduir. Volem construir un projecte junts, però si vostès no volen, no passa res. Treballaré perquè la voluntat política dels catalans tingui expressió jurídica, però això depèn dels ciutadans.

-L'hi preguntaré directament: ¿Catalunya és una nació?

-Sens dubte, Catalunya és una nació.

-¿I això quines conseqüències jurídiques hauria de tenir?

Notícies relacionades

Pablo Iglesias viatjarà a Grècia per recolzar Tsipras en el seu míting final

Rivera acusa Iglesias de no definir-se sobre la secessió

-Dependrà de la voluntat col·lectiva dels catalans. L'expressió jurídica no ha de ser unívoca: pot haver-hi nacions que s'articulin al voltant d'un sol Estat o que s'associïn amb altres per formar un Estat. Catalunya haurà de ser el que els catalans i les catalanes decideixin.

-Grècia torna a votar aquest diumenge. ¿El precedent de Tsipras és la prova que en realitat no es pot?-Aquest és el missatge que volen crear els nostres adversaris, encara que hi ha una part de veritat en això. L'acord que ha hagut de firmar el Govern grec és una humiliant pau de Versalles, encara que ha aconseguit reduir el sostre de dèficit i així alliberar recursos. El que queda demostrat és que un govern sol no pot. Grècia no va tenir el suport de Renzi ni d'Hollande. A Espanya és clau fer canviar el PSOE, però això només passarà si Podem el guanya a les urnes. El vot útil per frenar Rajoy a Espanya és Podem.