La soledat de l'escenari

Grans artistes, autors, músics, creació d'espectacles… Catalunya sempre ha estat molt lligada al món de la cultura, un sector que des del punt de vista econòmic en els últims anys ha vist frenada la seva ja minvada condició per una caiguda generalitzada dels recursos destinats. «En temps de crisi, els primers de notar-ho som els que ens dediquem a la creació artística; i som també nos­altres els últims de notar la recuperació», es lamenta Aída Vera, de 56 anys, cantant lírica i professora de cant de Castelldefels. No és fàcil subsistir en el desert, sobretot, si et retallen la poca aigua que et queda i et fan córrer carregat amb la motxilla del 21% de l'IVA (cortesia de Cristóbal Montoro), que ha contribuït a acumular un descens del consum cultural del 20% en quatre anys.

En aquest panorama, no obstant, encara hi ha algun motiu d'alegria perquè, malgrat les pèrdues, l'ús de la cultura en català s'ha incrementat fins al 35,6% (3,8 punts més que l'any passat), segons l'enquesta Òmnibus de la Generalitat. Encara que no tot són flors i violes. «Se'ls omple la boca de promoció i difusió de la cultura catalana, però això no es reflecteix en l'assistència de públic», apunta Sílvia Martín, de 41 anys (Castellterçol), que és actriu i té una productora. «Però no només de cultura catalana, en general», puntualitza Xavier Vidal, de 44 anys, i llibreter de Barcelona.

DONAR-SE L'ESQUENA/ Ni el Xavier, ni la Sílvia ni l'Aída combreguen amb l'argument que la independència servirà per reforçar la cultura i la llengua catalana. «Sóc catalanoparlant i castellanoparlant. Considero les dues llengües com a meves. I no entenc que el Ministeri de Cultura no faci cada any una aposta per promocionar autors espanyols que no escriuen en castellà, però tampoc que aquí no se celebrin efemèrides, per exemple, d'autors catalans que no escrivien en català. Em molesta aquesta forma de donar-se l'esquena de les dues parts», opina el Xavier.

Asseguts a la taula, les possibles incompatibilitats pels seus punts de vista davant el 27-S es dilueixen i els interessos i preocupacions comunes flueixen. El problema de la cultura està per sobre de l'idioma i del debat sobre la independència, com tants altres temes que afecten la societat i, diuen, s'estan relegant a un segon o tercer pla. «Centrar-ho tot en la independència és banalitzar la situació real. O blanc o negre. No sóc independentista ni nacionalista espanyola, només m'agradaria poder votar amb normalitat en unes eleccions normals i poder escollir una opció entre les escasses possibilitats que tenim», es pronuncia la Sílvia.

VOT ÚTIL / Cap dels tres votarà pensant en el millor per al seu sector, ni tan sols l'Aída, canària de naixement i catalana d'adopció, que veu en la independència «el principi per canviar una situació insostenible» i té alguna esperança dipositada en Junts pel Sí on, recorda, figura gent de la cultura. ¿Què passarà a partir del 27-S? «Res, tot seguirà igual», diu en canvi el Xavier. «Aquest any he assistit a diferents trobades de l'àmbit cultural i la solució que ens donaven era sortir cap a Europa; ens venen que allà els projectes funcionaran i a més la cultura catalana tindrà un reconeixement… No he sentit encara solucions reals », es lamenta la Sílvia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿I quins són aquests problemes? «Som un país petit amb una xarxa d'infraestructures culturals increïblement gran mal gestionades i mancades d'aforament», apunta el Xavier. I també una estructura molt burocràtica al voltant de la cultura («Vaig crear la meva productora el 2003 i fins a l'inici de la crisi he vist crear subvencions de tot tipus en totes les disciplines, catàlegs, línies de difusió i creació, associacions…», diu la Silvia) destinada a fer-la funcionar. Hi ha suficients professionals i projectes per fer una programació cultural adequada. No obstant, falten diners per mantenir aquestes estructures, contractar els continguts («s'ha perdut caixet i qualitat, gairebé has de pagar per actuar», lamenta l'Aída). Però sobretot falta públic. «Evidentment que l'IVA cultural no hi ajuda, però això només és la guinda. Tenim una difusió molt tancada i elitista», reivindica la Sílvia. I aquest, coincideixen tots tres, és un problema de base. «Falta sensibilitat i afició i això es fomenta des de baix, amb un sistema educatiu que no arraconi les arts», reclama l'Aída.

«Hem trencat el cercle virtuós de la cultura, el que s'obre amb la creació es prolonga en la producció i es tanca amb la difusió», resumeix el Xavier. Una ruptura que porta al terreny polític i a la relació Catalunya-Espanya, on, diu, ha saltat a trossos un altre cercle, el de la democràcia, el debat i el diàleg. «No puc entendre que l'Estat reclami el compliment de les lleis i al mateix temps nega la voluntat popular d'un referèndum. ¿On és el respecte a la democràcia? Però em nego a decidir entre independència sí o no, perquè se suposa que aquest és el debat que està sobre la taula, però no m'han donat les eines per debatre, i sense això, tampoc hi ha diàleg», afirma. Sense això, només queden els eslògans i l'intercanvi de retrets, l'emoció sobre la raó. «No sóc independentista, però segons el dia estic independentista», tanca el Xavier.